Cúmul de Ptolemeu

Cúmul de Ptolemeu
Tipus	cúmul obert
Tipus espectral (estel)	I
Descobert per	Claudi Ptolemeu[1]
Data de descobriment	130[1]
Constel·lació	Escorpió
Època	J2000.0
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra	800 a. ll. [1] 300 pc [2]
Radi	9 a. ll.[1]
Magnitud aparent (V)	3,3 (banda V)[3] 3,45 (banda B)[4]
Diàmetre angular	80 ′
Paral·laxi	3,5704 mas[5]
Moviment propi (declinació)	−5,3157 mas/a [5] −5,315 mas/a [5]
Moviment propi (ascensió recta)	3,0722 mas/a [5] 3,072 mas/a [5]
Velocitat radial	−14,84 km/s[5]
Ascensió recta (α)	17^h 53^m 51^s[6]
Declinació (δ)	-35° 12' 24.12''[6]
Metal·licitat	0,02[7]
Edat estimada	220.000.000 anys
Part de	Braç d'Orió
Catàlegs astronòmics
NGC	6475
M 7 (Catàleg Messier) C 1750-348 (Catàleg Caldwell) NGC 6475 (New General Catalogue) OCl 1028.0 (Catalogue of Star Clusters and Associations) Collinder 354 (Catàleg Collinder) Melotte 183 (Catàleg Melotte) [KPS2012] MWSC 2739 (Global survey of star clusters in the Milky Way. III. 139 new open clusters at high Galactic latitudes)

Messier 7, el cúmul de Ptolemeu^[8] o Akumen (M7, NGC 6475) és un cúmul obert en la constel·lació de l'Escorpió.

Història

Deu el seu nom al fet que Claudi Ptolemeu va ser el primer a descriure'l com a nebulosa l'any 130 aC. Giovanni Batista Hodierna va observar el cúmul vers el 1654 i hi va comptar 30 estrelles. Charles Messier el va catalogar en el 1764 i el va incloure en la seva llista d'objectes semblants a cometes amb el nom de M7. El cúmul és fàcilment detectable a ull nu prop de l'agulló d'Escorpió.

Observacions telescòpiques del cúmul han revelat al voltant de 80 estrelles en un camp de visió d'1,3º. A una distància estimada de 800 a 1.000 anys llum, això correspon a un diàmetre de 18 a 25 anys llum. L'edat del cúmul està al voltant dels 220 milions d'anys. La seva estrella més brillant té una magnitud aparent de 5,6.

Referències

1. «Messier 7». [Consulta: 12 juliol 2018].
2. Ralf-Dieter Scholz «Astrophysical parameters of Galactic open clusters» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 3, 18-07-2005, pàg. 1163–1173. DOI: 10.1051/0004-6361:20042523.
3. Afirmat a: SIMBAD. Títol: NGC 6475. Data de consulta: 12 juliol 2018.
4. Afirmat a: SIMBAD.
5. Stefano Bertone «Gaia Data Release 2. Observational Hertzsprung-Russell diagrams» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 8-2018. DOI: 10.1051/0004-6361/201832843.
6. «The orbits of open clusters in the Galaxy» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 4, 11-11-2009, pàg. 2146–2164. DOI: 10.1111/J.1365-2966.2009.15416.X.
7. Martin Netopil «On the metallicity of open clusters» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 1-2014, pàg. 93–93. DOI: 10.1051/0004-6361/201322559.
8. Gendler, Robert; Christensen, Lars Lindberg; Malin, David. Treasures of the Southern Sky: A Photographic Anthology. Springer, 2011, p. 139. ISBN 978-1461406273. 

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)

• «Messier 7» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 10 desembre 2020].