Nom original | (es) Alberchin |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 3 febrer 1929 Bogotà (Colòmbia) |
Mort | 15 febrer 1966 (37 anys) San Vicente de Chucurí (Colòmbia) (en) |
Religió | Catolicisme, teologia de l'alliberament i Església Catòlica |
Formació | séminaire de Bogotá (fr) Universitat catòlica de Lovaina |
Activitat | |
Camp de treball | Teologia de l'alliberament |
Ocupació | professor d'universitat, revolucionari, polític, partisà, sacerdot catòlic, sociòleg, escriptor |
Activitat | 1960 - |
Ocupador | Universitat Nacional de Colòmbia |
Família | |
Pare | Calixto Torres Umaña |
Lloc web | camilovive.com |
Camilo Torres Restrepo (Bogotà, 3 de febrer de 1929 - Patio Cemento, Santander, 15 de febrer de 1966) va ser un sacerdot catòlic colombià, pioner de la Teologia de l'alliberament, cofundador de la primera Facultat de Sociologia de Colòmbia i membre del grup guerriller Exèrcit d'Alliberament Nacional (ELN). Durant la seva vida, va promoure el diàleg i sincretisme entre marxisme i catolicisme.
El 3 febrer de 1929 va néixer a Bogotà, Colòmbia, Jorge Camilo Torres Restrepo. Els seus pares, el metge Calixto Torres Umaña i Isabel Restrepo Gaviria provenien de famílies benestants de la burgesia liberal. Portat pels seus pares a Europa, quan tot just tenia dos anys, va tornar al país el 1934. Tres anys després, el 1937, la parella es va dissoldre, quedant Camilo i el seu germà Fernando al costat de la mare.
Expulsat, per les seves crítiques contra els professors arran del mal ensenyament del Col·legi Major de la Mare de Déu del Rosari de Bogotà, va acabar el seu batxillerat al Liceu de Cervantes el 1946. Va ingressar a la Facultat de Dret a la Universitat Nacional de Colòmbia, però només va estudiar el primer semestre: influït per les idees socials de dos sacerdots francesos dominics que va conèixer a través del pare de la seva xicota, la idea d'esdevenir sacerdot va començar a calar en Camilo i per prendre aquesta decisió es va retirar a meditar als Llanos Orientales. Al seu retorn a Bogotà va arribar resolt a ser sacerdot dominic, va deixar una carta a la seva mare, agafà les seves maletes i se'n va anar a la terminal; la seva mare va llegir la carta i en omplir-se de profunda ira (la seva mare era imminentment liberal) va arribar ràpidament a la terminal impedint que Camilo se n'anés. Després d'uns dies de conflicte amb el seu pares, resolen per consens que Camilo ingressi al Seminari Conciliar de Bogotà on va romandre set anys, temps durant el qual va començar a interessar-se per la realitat social.
Com a cristià, la pobresa i la injustícia social van atreure la seva atenció i al costat del seu condeixeble Gustavo Pérez va crear un cercle d'estudis socials, que va funcionar encara després que Torres fou ordenat sacerdot el 1954.
1955: Amb el propòsit d'especialitzar-se, Torres viatja a Bèlgica, per estudiar uns anys més a la Universitat Catòlica de Lovaina. Funda amb un grup d'estudiants colombians de la universitat l'Equip Colombià d'Investigació Socioeconòmica (ECISA) i entra en contacte amb la Democràcia Cristiana, el moviment sindical cristià i els grups de resistència algeriana a París. Funda les seccions de Bogotà, París i Londres de l'ECISA.
1958: La universitat belga li atorga el títol de sociòleg. La seva tesi doctoral, Una aproximación estadística a la realidad socioeconómica de Bogotá, obra pionera en sociologia urbana de Llatinoamèrica, va ser publicada el 1987 amb el títol de La proletarización de Bogotá.
1959: Quan torna a Colòmbia se sent obligat a donar suport activament a la causa dels pobres i la classe treballadora. Aquest any fou nomenat capellà auxiliar de la Universitat Nacional de Colòmbia, a Bogotà. Es vincula el Departament de Sociologia de la Facultat de Ciències Econòmiques en qualitat de professor. És membre fundador i president del Moviment Universitari de Promoció Comunal (MUNIPROC). Realitza, juntament amb professors i estudiants, programes d'acció comunal en barris populars de Bogotà.
1960: Participa juntament en la fundació de la primera Facultat de Sociologia de l'Amèrica Llatina (avui Departament) de la Universitat Nacional, en la qual va exercir com a professor.
1962: És membre del comitè tècnic de la Reforma Agrària fundat per l'Institut Colombià de la Reforma Agrària (INCORA). Seguint les ordres del cardenal Luís Concha Còrdova, renuncia a totes les seves activitats a la Universitat Nacional.
1963: Presideix el primer Congrés Nacional de Sociologia que se celebra a Bogotà i presenta l'estudi La violencia y los cambios socio-culturales en las áreas rurales colombianas.
En aquest moment, Camilo Torres ja creu que per assegurar la justícia social, els cristians tenen l'obligació de participar en la lluita armada.
L'arribada del Front Nacional va portar a Camilo Torres a fundar el Front Unit del Poble, un moviment d'oposició a la coalició dels partits Liberal i Conservador. El seu moviment buscava atendre les necessitats de les zones rural i urbana, eliminar la democràcia restringida del Front Nacional, i la participació de l'Església en la Teologia de l'Alliberament. Essent encara professor de la Universitat Nacional encapçala una marxa pacífica amb els seus estudiants, però, en les eleccions tant presidencials com parlamentàries el Front Unit va tenir poc suport, essent superat per altres moviments d'oposició com el Moviment Revolucionari Liberal (MRL) i l'Aliança Nacional Popular (ANAPO). A més, el Front Unit va passar a exercir com a braç polític de l'ELN en fer contacte Camilo Torres amb els líders del moviment guerriller.
Després de renunciar al seu treball com a professor, dissoldre el Front Unit i enrolar-se a la guerrilla, va participar com un membre de baix rang i la proveí d'assistència espiritual i ideològica des d'un punt de vista marxista-cristià. Va morir en la seva primera experiència en combat, quan l'ELN va emboscar una patrulla militar colombiana. Després de la seva mort, Camilo Torres va esdevenir un màrtir per l'ELN: "Si Jesús visqués, seria guerriller".
La seva mort va tenir forta repercussió a tota Llatinoamèrica i al món pel seu compromís marxista i cristià, convertint-se en símbol de la Teologia de l'Alliberament. Els cantautors Daniel Viglietti, Victor Jara, Fausto Amodei o Alí Primera li dedicaren cançons d'homenatge.