A diferència de la majoria d'esports reconeguts pel Comitè Olímpic Internacional, en què la competició és o bé mixta, o bé separada entre homes i dones, en escacs les dones poden competir en els torneigs oberts a tothom, o bé poden triar de competir en els torneigs exclusivament femenins.[1] És destacable el fet que la millor jugadora de tots els temps, Judit Polgár, no hagi participat mai al cicle pel campionat del món femení.
Les primeres edicions, des del 1927 al 1939, es varen organitzar simultàniament a les Olimpíades d'escacs. Consistien en un torneig a una volta, en què la campiona regnant no tenia cap avantatge previ sobre la resta de competidores. Aquestes primeres edicions foren dominades per la jugadora txecoslovacaVera Menchik.
Després de la mort de Menchik, ocorreguda el 1944, el títol va quedar vacant fins al 1950, quan la FIDE va organitzar un nou torneig a volta única, que va ser guanyat per Liudmila Rudenko. Des d'aleshores, el títol va ser assignat de manera similar al Campionat del món d'escacs absolut, i es disputava el títol la campiona regnant contra la vencedora d'un Torneig de Candidates. Després de la victòria d'Ielizaveta Bíkova el 1953, aquesta regla es va suspendre temporalment el 1956, quan el títol es va disputar en un torneig triangular entre Bíkova, Rudenko, i Olga Rubtsova, vencedora del torneig de candidates i que va guanyar el títol, tot i que el va perdre novament dos anys després a favor de Bíkova.
Les cinc edicions del campionat entre el 1962 i el 1975 foren dominades per Nona Gaprindaixvili, jugadora georgiana sota bandera soviètica, que va defensar el títol amb èxit tres cops contra Alla Kushnir i un cop contra Nana Aleksàndria. Durant el seu regnat, el 1972, la FIDE introduí, de manera equivalent a com es feia en el campionat del món absolut, el sistema de torneigs interzonals.
Gaprindaixvili va perdre finalment el títol el 1978 contra la jove Maia Txiburdanidze. Llavors Txiburdanidze tenia disset anys, i fou la campiona mundial més jove de la història.[2] Va conservar el títol fins al 1991, any en què el va perdre a favor de la xinesa Xie Jun. De les tres germanes Polgár (Zsuzsa, Judit i Zsofia), les quals jugaven principalment i de forma gairebé única torneigs absoluts, només na Zsuzsa va participar en la competició pel títol mundial femení, i el va guanyar el 1996. Zsuzsa Polgár però, no va defensar el seu títol el 1999 a causa de la seva controvèrsia amb la FIDE, i aquell any el títol es va disputar entre Xie Jun i Alissa Gal·liàmova, i fou guanyat per la primera.
El 2000 la FIDE va canviar el format de la competició, que va passar a celebrar-se, com el campionat absolut contemporani, mitjançant matxs d'eliminació directa. El primer d'aquests esdeveniments el va guanyar Xie Jun, i el segon, l'any següent, el guanyà la també xinesa Zhu Chen. Posteriorment, es varen celebrar altres tres torneigs amb aquest sistema, el 2004, el 2006 i el 2008: les vencedores en foren, respectivament, Antoaneta Stéfanova, Xu Yuhua i Aleksandra Kosteniuk.
El 2010 la xinesa Hou Yifan en batre a la final la seva compatriota Ruan Lufei, va esdevenir a l'edat de setze anys la més jove campiona del món de la història.[3][4]
A les darreries del 2011, Hou Yifan va defensar amb èxit el seu títol a Tirana, contra l'aspirant Humpy Koneru, que s'havia classificat per la final tot vencent, el març de 2011, al FIDE Women Grand Prix de Doha.[5][6][7] Hou va guanyar tres partides i n'entaulà cinc, en un matx a deu partides, conservant així el títol a falta de dues partides.
↑Cada jugadora jugava contra les altres dues rivals vuit partides
↑Alisa Galliamova va substituir Zsuzsa Polgár, que havia renunciat a jugar el matx entre d'altres raons perquè estava previst jugar-lo completament a la Xina