Campionat del món d'escacs femení de 2017
| |||
| Tipus | Campionat del món d'escacs femení  | ||
|---|---|---|---|
| Organitzador | Federació Internacional d'Escacs | ||
| Localització i dates | |||
| Localització | Teheran (Districte Central) 35° 42′ N, 51° 25′ E / 35.7°N,51.42°E | ||
| Estat | Iran | ||
| Interval de temps | 10 febrer 2017 – 4 març 2017 | ||
| Data | 2017 | ||
| Competició | |||
| Primer lloc | Tan Zhongyi | ||
_pictogram.svg){kind=small}
_(cropped).jpg)
El Campionat del món d'escacs femení de 2017 fou un torneig d'escacs disputat per sistema d'eliminatòries, amb 64 jugadores, per decidir la nova campiona del món d'escacs. La final la va guanyar Tan Zhongyi, contra Anna Muzitxuk als desempats a ràpides.[1]
Durant l'Assemblea General de la FIDE que es va fer a la 42a Olimpíada d'escacs a Bakú el setembre de 2016, es van assignar els drets d'organització a l'Iran, que celebraria la competició a Teheran entre el 10 de febrer i el 4 de març de 2017.[2]
Algunes de les millors jugadores del mon varen decidir no anar al torneig. Hou Yifan, la campiona del món regnant i la jugadora amb millor rànquing, va decidir no participar-hi a causa del seu desacord amb la FIDE pel sistema de competició.[3] La campiona del món de 2015, Maria Muzitxuk, i la campiona dels Estats Units, Nazi Paikidze també van triar no anar-hi, en protesta per la localització a l'Iran, on era obligatori per les dones de fer servir l'hijab en públic (regla la qual també s'aplicaria a les jugadores participants). Altres absències notables foren les de la número quatre mundial, Humpy Koneru i la de la set cops campiona dels Estats Units Irina Krush.[4]
El 12 de maig de 2017, la FIDE va suspendre la Federació d'Escacs de l'Iran pel no pagament dels premis del Campionat.[5] El 2 de juny de 2017, es va retirar la suspensió.[6]
Polèmica per la designació de la seu
[modifica]El torneig estava previst originalment en el calendari de la FIDE per l'octubre de 2016. Tot i això, el març de 2016 la reunió de la direcció de la FIDE va posposar l'esdeveniment al 2017 a causa de les dificultats per trobar organitzador.[7][8]
L'agenda original de l'Assemblea General de la FIDE no mencionava explícitament l'Iran, només indicava que l'esdeveniment es posposava fins al 2017 a causa de la manca d'organitzador,[8] de manera semblant a com ja havia passat anteriorment el 2014 i 2015. Quan el punt de l'agenda (5.20.7) dedicat al mundial femení va començar a discutir-se, parlant de la possibilitat de Bakú, llavors l'Iran es va oferir com a seu, i després d'una breu discussió sobre l'aplicaió del codi de vestimenta, cap dels 159 delegats presents va presentar-hi cap objecció.[9] Només quan la FIDE va fer públiques les decisions preses a l'Assemblea General dues setmanes després, l'existència de l'oferta iraniana va ser coneguda per tothom, i el fet va esdevenir ràpidament crític, en part a causa de l'activitat de Nigel Short a les xarxes socials, exclamant que l'adjudicació de l'esdeveniment a l'Iran anava en contra dels estatuts de la FIDE[10] o del Codi Ètic (o els Principis Fundacionals) del Comitè Olímpic Internacional.
Nazi Paikidze, qui estava preclassificada en haver quedat 2a a l'edició de 2015 del Campionat femení dels Estats Units, fou la primera jugadora en protestar per la decisió de la FIDE de permetre que l'Iran fos la seu del mundial. A través dels mitjans va anunciar que no hi participaria, principalment a causa que el codi de vestimenta iranià imposava a les dones portar hijab,[11] tot i que inicialment també va mencionar, secundàriament, els riscs que corrien els estatunidencs i altres estrangers de ser detinguts a l'Iran precisament a causa de la seva ciutadania. En una petició posterior a Change.org hi va incloure un tercer factor, que serien les restriccions a les dones per poder parlar.[12][13]
Els escacs, com la resta d'esports, han tingut un cert grau de controvèrsia sobre l'abillament femení. Ena declaració de la responsable de premsa de la FIDE Anastasiya Karlovich publicada al web de Susan Polgar Chess Daily News l'1 d'octubre de 2016, s'hi deia que la FIDE no havia rebut fins llavors cap queixa oficial (inclòs cap altre esdeveniment celebrat anteriorment a l'Iran), però que revisarien qualsevol solució possible tendent al comfort de les jugadores i que discutiria tots els problemes amb els organitzadors a l'Iran durant les reunions de les setmanes següents.[9] Polgar va demanar que les participants interessades es posessin en contacte amb la Comissió de Dones de la FIDE, de la qual és co-presidenta.[14]
Emil Sutovsky, president de l'Association of Chess Professionals (ACP), va obrir un fil de discussions sobre el tema a la seva pàgina de Facebook, i va escriure una carta oficial a la FIDE.[15] Va destacar que tot i que ell havia parlat almenys amb la meitat de les participants i la gran majoria no volia boicotejar l'esdeveniment, l'ACP volia també respectar els drets de les altres.[16] Natàlia Júkova, Aleksandra Kosteniuk, Anna Muzitxuk, i Elisabeth Paehtz havien fet totes elles comentaris públics a Sutovsky, però cap del tipus dels de Nazi Paikidze. Sutovsky estava disposat a entendre les afirmacions de Nigel Short sobre la il·legalitat de les accions de la FIDE, però, simultàniament, no les perseguiria (personalment ni com a president de l'ACP) fins que no es presentés un argument legal adequat sobre aquest tema.
ChessBase Índia va entrevistar dues de les tres preclassificades del seu país (Harika Dronavalli i Humpy Koneru), que a més a més ja havien jugat a l'Iran prèviament.[17] Van indicar un grau d'impacte i malestar amb els aspectes físics del mocador al cap mentre jugaven (igual com havia fet Júkova), però van dir que participar en el campionat era més important en si mateix. Articles posteriors varen citar Kosteniuk i Koneru ampliant els seus punts de vista, amb aquesta darrera destacant que fins i tot fer exercici físic a l'Iran pot ser difícil per a una dona.[16][18]
The Guardian va publicar un article sobre l'iraniana Mitra Hejazipour, Campiona de l'Àsia de 2015, descrivint com un boicot podria perjudicar l'esport femení iranià.[19] Altres jugadors iranians també van declarar que un boicot no seria beneficiós per a les dones iranianes.[20]
Calendari
[modifica]El calendari del torneig fou:
- 10 de febrer: Cerimònia d'obertura
- 11–13 de febrer: Ronda 1
- 14–16 de febrer: Ronda 2
- 17–19 de febrer: Ronda 3
- 20–22 de febrer: Ronda 4 (quarts de final)
- 23–25 de febrer: Ronda 5 (semifinals)
- 26 de febrer: Dia de descans
- 27 de febrer – 3 de març: Ronda 6 (final)
- 4 de març: Cerimònia de cloenda
Participants
[modifica]Les jugadores es van classificar de cinc maneres diferents: assolint les semifinals del darrer Campionat del Món per eliminatòries, en campionats per edats, en campionats zonals o continentals, o convidades per la FIDE.
Abans del començament del torneig, la 48ena preclassificada, Cristina Adela Foișor, va morir.[21] Com que els emparellaments havien estat anunciats amb caràcter previ, no va ser substituïda.
Les participants,[22] preclassificades pel seu ràting FIDE de febrer 2017, foren:
Ju Wenjun, GM (R)
Anna Muzitxuk, GM (R)
Aleksandra Kosteniuk, GM (R)
Harika Dronavalli, GM (WC)
Nana Dzagnidze, GM (E14)- Valentina Gúnina, GM (E14)
Antoaneta Stéfanova, GM (E14)- Zhao Xue, GM (R)
- Tan Zhongyi, WGM (Z3.5)
- Nino Batsiashvili, MI (E14)
- Natàlia Pogónina, WGM (WC)
- Shen Yang, MI (R)
Hoang Thanh Trang, GM (E15)
Elisabeth Paehtz, MI (E15)- Aleksandra Goriàtxkina, WGM (J14)
- Anastasia Bodnaruk, MI (E14)
- Olga Girya, WGM (E15)
- Lela Javakhishvili, MI (E14)
Pia Cramling, GM (WC)
Sarasadat Khademalsharieh, MI (PN)
Monika Socko, GM (E14)- Huang Qian, WGM (Z3.5)
- Natàlia Júkova, GM (E14)
- Anna Uixénina, GM (R)
Elina Danielian, GM (E14)
Ekaterina Atalık, MI (E15)- Lilit Mkrtchian, MI (E14)
- Bela Khotenashvili, MI (E15)
Dinara Saduakassova, MI (Z3.4)- Iekaterina Kovalévskaia, MI (E15)
Deysi Cori, WGM (Z2.4)
Irine Kharisma Sukandar, MI (AS14)
Zhu Chen, GM (Z3.1)- Alina Kaixlínskaia, MI (E14)
- Inna Gaponenko, MI (E15)
- Marina Nechaeva, MI (E15)
Olga Zimina, MI (E15)- Ni Shiqun, WGM (Z3.5)
- Salome Melia, MI (E14)
- Padmini Rout, MI (Z3.7)
Nastassia Ziaziulkina, MI (E15)- Nino Khurtsidze, MI (E14)
- Daria Charochkina, MI (E15)
- Anastasia Savina, MI (E15)
- Sopiko Guramishvili, MI (E15)
Kateřina Němcová, WGM (Z2.1)
Pham Le Thao Nguyen, MI (Z3.3)
Cristina-Adela Foisor, MI(E14)- Mitra Hejazipour, WGM (AS15)
- Zhai Mo, WGM (Z3.5)
- Atousa Pourkashiyan, WGM (PN)
- Nataliya Buksa, WGM (J15)
Maritza Arribas Robaina, WGM (AM)
Qiyu Zhou, WGM (Z2.2)- Sopio Gvetadze, MI (E14)
- Sabina Foisor, WGM (Z2.1)
Ayelen Martinez, WIM (Z2.5)- Yaniet Marrero Lopez, WGM (Z2.3)
- Viktorija Ni, WIM (Z2.1)
Khaled Mona, WGM (AF)
Akter Liza Shamima, WIM (Z3.2)
Sabrina Latreche, WIM (AF)- Amina Mezioud, WIM (AF)
Nancy Lane, WIM (Z3.6)
Ruta de classificació
[modifica]|
|
|
Bossa de premis
[modifica]La bossa de premis repartí 3,750 US$ per les perdedores en primera ronda, 5,500 $ en segona ronda, 8,000 $ en tercera, 12,000 $ en la quarta, 20,000 $ per les semifinalistes perdedores, 30,000 $ per la finalista, i 60,000 $ per la campiona (un total de 450,000 $), amb un 20% d'aquestes quantitats preses per la FIDE. Totes les jugadores pagaven les despeses del seu viatge i la seva estada.[23]
Matx final
[modifica]
La final fou l'únic matx del torneig que va consistir en quatre partides clàssiques. Aquestes es van jugar en dies consecutius, amb un dia de descans entre els desempats de les semifinals i la primera partida. Els desempats, si calguessin, es jugarien el 3 de març de 2017, de la mateixa manera que els disputats en la resta del torneig: dues partides semiràpides de 25+10 (25 minuts per tota la partida més 10 segons d'increment), dues ràpides de 10+10, dues llampec de 5+3 i una partida armageddon.
Anna Muzitxuk, la campiona del món regnant de semiràpides i de ràpides, havia arribat a la final sense disputar cap desempat. Tan Zhongyi en canvi n'havia disputat diversos, inclosos dues partides armageddon, una d'elles a la semifinal contra Harika Dronavalli, qui va ser eliminada en una semifinal per tercer cop consecutiu. Abans de la final, Tan Zhongyi i Anna Muzitxuk s'havien enfrontat només dos cops en partides clàssiques, i tots dos les partides havien acabat en taules.[24]
Després d'unes taules en la primera partida, Tan va guanyar la segona, i Muzitxuk es va recuperar amb una clara victòria a la tercera. La quarta varen ser unes taules tranquil·les, donant pas al desempat a semiràpides. Al primer parell de semiràpides, Tan Zhongyi va guanyar el campionat, i en conseqüència, fou guardonada amb el títol de Gran Mestre.
Final del Campionat del món d'escacs femení de 2017 Partides clàssiques Desempats Total Ràting 1 2 3 4 R1 R2 
Tan Zhongyi (CHN)2502 ½ 1 0 ½ ½ 1 3½ 
Anna Muzitxuk (UKR)2558 ½ 0 1 ½ ½ 0 2½
Emparellaments
[modifica]Les posicions de les jugadores venien determinades per la llista d'Elo de la FIDE del gener. La núm.1 jugava contra la núm. 64, la 2 contra la 63, etcètera.
Referències
[modifica]- ↑ «Tan Zhongyi is the Women World Chess Champion!» (en anglès). chessdom.com, 03-03-2017. [Consulta: 21 març 2017].
- ↑ «General Assembly 2016 Decisions», 27-09-2016.
- ↑ Friedel, Frederic. «Why Hou Yifan has dropped out of the cycle» (en anglès). ChessBase, 20-05-2016. [Consulta: 21 març 2020].
- ↑ Fischer, Johannes. «Women's World Championship 2017: Who plays, who doesn't?». ChessBase, 12-01-2017. [Consulta: 21 març 2020].
- ↑ «FIDE suspended Chess Federation of Iran» (en anglès), 12-05-2017. [Consulta: 21 març 2020].
- ↑ https://www.fide.com/component/content/article/1-fide-news/10235-sanctions-regarding-the-iranian-chess-federation-have-been-lifted.html
- ↑ març 2016 FIDE PB decisions (1PB-2016/19 and 1PB-2016/14).
- ↑ 8,0 8,1 FIDE General Assembly Agenda (5.20.7)
- ↑ 9,0 9,1 «Official Statement From FIDE About The Women's World Championship in Iran». Susan Polgar Global Chess Daily News and Information, 02-10-2016.
- ↑ Doggers, Peter «2017 Women's World Championship Awarded To Iran; Other FIDE Decisions - Chess.com» (en anglès). Chess.com, 28-09-2016 [Consulta: 11 febrer 2017].
- ↑ Nomani, Asra Q & Alinejad, Masih. “The American chess champion challenging Iran's hijab fetish.” The Washington Post. 5 octubre 2016
- ↑ «‘I will NOT wear a hijab’: U.S. chess star refuses to attend world championships in Iran». [Consulta: 11 febrer 2017].
- ↑ Les restriccions de parla als participants esportius solen ser obligades, per exemple la Regla 40 als Jocs Olímpics, clàusules conductuals en contractes tals com Steve Clevenger, i potser un cas anàleg podria ser la Lliga Americana de Bridge quan va tenir una disputa contra alguns dels seus directius al Campionat del món de Bridge de 2007, per fer-lo servir com una plataforma per transmetre un missatge polític. De tota manera, Paikidze feia notar que hi havia dones detingudes a l'Iran per parlar sobre drets de les dones, per exemple Maryam Majd.
- ↑ «My response to CNN regarding the upcoming Women's World Championship». Susan Polgar Global Chess Daily News and Information, 29-09-2016.
- ↑ Post 1 (rus), Post 2, Post 3
- ↑ 16,0 16,1 «Спортсменки устроили бойкот против хиджабов» (en rus). Sport Express, 05-10-2016 [Consulta: 11 febrer 2017].
- ↑ Shah, Sagar. «Humpy, Harika and Padmini ready to play in Iran». ChessBase India, 01-10-2016. [Consulta: 11 febrer 2017].
- ↑ «Iran's hijab law triggers scepticism among players before World Chess Championship» (en anglès). The Indian Express, 05-10-2016 [Consulta: 11 febrer 2017].
- ↑ «Boycott of world chess championship 'would hurt women in Iran'». The Guardian, 30-09-2016 [Consulta: 11 febrer 2017].
- ↑ «Iranian chess players insist hijab no reason for boycott of Women's World Championship» (en anglès). Firstpost, 11-10-2016 [Consulta: 6 desembre 2016].
- ↑ «Obituary - MI Cristina Adela Foisor», 23-01-2017. [Consulta: 11 febrer 2017].
- ↑ «PARTICIPANTS of the WORLD WOMEN'S CHAMPIONSHIP 2017». FIDE. [Consulta: 11 febrer 2017].
- ↑ Regulations for the Women's World Chess Championship Cycle (PDF). FIDE.
- ↑ http://www.chessgames.com/perl/ezsearch.pl?search=zhongyi+vs+anna+muzychuk
- ↑ Jugà amb negres la partida armageddon
| Format matx | · 1927, 1930, 1931, 1933, 1934, 1935, 1937 I, 1937 II, 1939 (Menchik) · 1949–50 (Rudenko) · 1953 (Bíkova) · 1956 (Rubtsova) · 1958, 1959 (Bíkova) · 1962, 1965, 1969, 1972, 1975 (Gaprindaixvili)
· 1978, 1981, 1984, 1986, 1988 (Txiburdanidze) · 1991, 1993 (Xie Jun) · 1996 (Zsu. Polgar) · 1999 (Xie Jun) |
|---|---|
| Format knock-out | |
| Matx / knock-out | |
| Format matx | |
