Canó automàtic M39

Infotaula d'armaM39
Canó automàtic M39 d'un caça F-5 brasiler
Tipusrevolver cannon (en) Tradueix i canó automàtic Modifica el valor a Wikidata
País d'origenEstats Units d'Amèrica
Història de servei
En serveiDes de 1952 - actualitat
Història de producció
Dissenyada1951
DissenyadorFord Motor Company
FabricantPontiac, Ford i altres
Quantitat35.500
VariantsM39, M39A1, M39A2, M39A3
Especificacions
Pes80,9 kg
Longitud1,83 m
Munició20×102 mm (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Calibre20 × 102 mm
CanonsUn
Sistema de tretTipus revòlver de 5 recambres
Cadència de tir1.500 ppm
Velocitat de la bala1.030 m/s
El canó automàtic M-39.

El canó automàtic M39 va ser un canó automàtic de calibre 20 x 102 mm amb un sol canó i recambres revòlver. Va ser desenvolupat a finals de la dècada de 1940 per a la Força Aèria dels Estats Units. Fou emprat fonamentalment per armar avions de combat de dels inicis de la dècada de 1950 fins a la dècada de 1980.

Desenvolupament

[modifica]

L'M39 va ser desenvolupat a la Springfield Armory sobre la base del Mauser MG 213, disseny alemany de la Segona Guerra Mundial en calibres de 20 i 30 mm. El mateix canó va servir d'inspiració pels canons automàtics de calibre 30 mm ADEN (britànic) i DEFA (francès). Tot i això els americans van optar pel calibre menor de 20 mm, aconseguint una cadència de foc i velocitats majors a canvi de menor poder de destrucció de cada projectil. Aquest mateix calibre, 20 × 102 mm, fou seleccionat pel francès Canó automàtic M621 .[1]

Inicialment designat T-160 aqusesta nova arma es va instal·lar en diversos F-86 Sabre el 1952 en el marc del programa "GunVal". Foren provats en combat a la Guerra de Corea el 1953 i posteriorment seleccionats per equipar la variant H de l'F-86 Sabre. També equiparen als avions de combat F-100 Super Sabre, F-101A and F-101C Voodoo, i el F-5 Freedom Fighter. Els models actuals de l'F-5 Tiger II encara utilitzen la versió M39A2 d'aquest canó automàtic, introduïda el 1964.[2]

Especificacions dels projectils

[modifica]
  • Pes del projectil: 101 g
  • Tipus:
M56A3
projectil trencador-incendiari (HE-I) amb 10,7 grams d'explosiu RDX i 1,3 grams de càrrega incendiària[3]
M242
projectil trencador-incendiari amb traçador HE-I-T
M53
projectil perforant incendiari (AP-I) amb punta d'acer i un 50% de probabilitat de perforar 6,3 mm de blindatge homogeni a una distància de 1.000 m i un angle d'impacte de 0°.[3]
M775
projectil perforant incendiari amb traçador (AP-I-T)
M55A2
projectil de pràctica (TP)
M220
projectil de pràctica amb traçador (TP-T)

Vegeu també

[modifica]
  • Mauser BK-27 — disseny alemany comparable
  • M61 Vulcan — Canó automàtic rotatori americàe. També de calibre 20 × 102 mm va ser el substitut de l'M39 i es troba en servei amb múltiples avions de combat dissenayts als Estats Units.

Referències

[modifica]
  1. ↑ Jane's Ammunition Handbook, Coulsdon: Jane's Information Group Ltd., 1993, p. 40.
  2. ↑ Jane's Air Launched Weapons, Coulsdon: Jane's Information Group Ltd., 2000, p. 602.
  3. ↑ 3,0 3,1 «aircav.com - ammunition: 20mm». [Consulta: 11 juliol 2011].

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Canó automàtic M39