Seguint els termes del teorema de codificació del canal sorollós, la capacitat d'un canal determinat és la taxa d'informació més alta (en unitats d'informació per unitat de temps) que es pot aconseguir amb una probabilitat d'error arbitràriament petita.[2][3]
La teoria de la informació, desenvolupada per Claude E. Shannon el 1948, defineix la noció de capacitat del canal i proporciona un model matemàtic amb el qual es pot calcular. El resultat clau indica que la capacitat del canal, tal com s'ha definit anteriorment, ve donada pel màxim de la informació mútua entre l'entrada i la sortida del canal, on la maximització és respecte a la distribució d'entrada.[4]
La noció de capacitat del canal ha estat fonamental per al desenvolupament de sistemes moderns de comunicació amb cable i sense fil, amb l'arribada de nous mecanismes de codificació de correcció d'errors que han donat com a resultat un rendiment molt proper als límits promesos per la capacitat del canal.
↑Saleem Bhatti. «Channel capacity» (en anglès). Lecture notes for M.Sc. Data Communication Networks and Distributed Systems D51 -- Basic Communications and Networks. Arxivat de l'original el 2007-08-21.