![]() |
Aquest article tracta sobre els amfibis anurs. Si cerqueu la figura folklòrica, vegeu «cabuts». |
El capgròs[1] o cullerot[2] (o també cabot,[3] cabut,[4] cap de bou,[5] renoc[6] o cullereta)[7] és la forma que presenten els amfibis anurs en el seu estat larvari, com la granota o la reineta.
Neix dels ous dipositats entre les plantes palustres en llocs de poca fondària, tot i que alguns amfibis porten els petits al damunt fins que es desenvolupen. El capgròs es caracteritza per la manca d'extremitats, les quals li van apareixent a mesura que va creixent, alhora que la cua va desapareixent.
Els normatius:
Altres noms:
cabota (Alzira), carbassuda (Selva, Empordà?), corriola/curriola (Organyà, Oliana, Alt Urgell), culler (Sort, Rojals, Pallars), culleret (Montsià), culleró (a Maella), cullerola (a Biscarri), cabotí[8] (Mallorca), calabotí[8] (Mallorca, La Cellera de Ter), calapotí[8] (a Mallorca, a l'Empordà i la Garrotxa), samaruc (Montsià, Amposta, Castelló de la Plana), samaroc (Maestrat), panxudeta (Tortosí).
El llibre Jocs de paraules de Ramon Solsona i Antoni Bassas recull el terme fins ara desconegut de carpabot.
A l'antic Egipte la xifra 100.000 (ḥfn) en la numeració egípcia estava representada per un capgròs, car es deia que hom en troba prop de 100.000 després que les granotes ponguin.