Captura accessòria

Captura accessòria d'un pescador de gambes

En la indústria pesquera, la captura accessòria és la captura involuntària de peixos o altres organismes marins juntament amb els animals de les espècies i mides desitjades. La captura accessòria pot referir-se a animals d'una espècie diferent, del gènere equivocat, o que encara són massa petits per ser pescats. De vegades, l'ús del terme s'estén a altres indústries que exploten els recursos animals.

El 1997, l'Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OECD) definí la captura accessòria com «la mortalitat total per pesca, excloent-ne la part corresponent a la captura retinguda de les espècies objectiu».[1] La captura accessòria contribueix a l'esgotament dels recursos pesquers i és un dels mecanismes implicats en la sobrepesca.[2]

La captura accessòria és un problema global que afecta la vida marina a tot el món.[3] Segons el Fons Mundial per la Natura, prop del 40% dels organismes marins capturats són captures no desitjades i molts individus moren o resten ferits.[4] La mortalitat d'ocells marins és un dels efectes principals, causat, entre altres motius, per l'enganxament dels ocells a les xarxes de pesca quan intenten atrapar hams amb esquer. Afecta greument a algunes poblacions d'ocells i requereix investigacions amb tècniques diverses.[5]

La pesca comercial és una amenaça per moltes espècies marines a causa de la captura accessòria.[6] Al voltant de 7 milions de tones de peixos i mariscs són rebutjats accidentalment, i tècniques com les xarxes a la deriva, que se segueixen utilitzant-se en moltes regions, causan la mort de mamífers marins.[6] La pesca d'arrossegament de fons és un mètode que causa una gran quantitat de captures accessòries, i també destrueix recursos i hàbitats al fons del mar. Aquestes pràctiques maten més de 300.000 dofins i balenes per ofegament cada any, mentre que la pesca de palangre mata milions de tortugues marines i ocells marins.[7][3] La captura accessòria ha provocat també la desaparició d'algunes espècies de taurons.[7]

Tots aquests animals poden ser descartats o aprofitats pel seu valor comercial, però, tot i així, la captura pot tenir efectes negatius, tant per als pescadors com per a l'ecosistema.[3] La captura accessòria, per exemple, pot ser la causa de la reducció de determinades poblacions, un aprofitament poc eficient dels recursos biològics o un canvi en el comportament de les espècies.[3]

La Declaració de Reykjavík de 2001 marca un canvi en l'administració de pesqueries, recomanant considerar l'impacte ecosistèmic en comptes de només l'impacte en espècies objectiu.[5] La FAO va començar un projecte global de 5 anys, per reduir els impactes ambientals de la pesca tropical de gambeta a l'arrossegament.[8] La guia per reduir la captura incidental a les pesqueries d'arrossegament de gambeta és un exemple dels esforços per sensibilitzar i capacitar les persones implicades sobre com protegir el medi ambient marí.[8]

La pesca incidental també és costosa en termes de temps i diners,[9] representant pèrdues econòmiques de milions de dòlars anuals,[10] i enganya els consumidors en barrejar diferents espècies en la captura.[9] Les pràctiques de pesca no sostenibles són una de les causes d'aquest problema i degradan els oceans.[9] Hi ha mètodes de pesca selectiva que poden reduir la captura accidental i protegir les espècies.[6] La pesca sostenible es fonamenta tant en la captura controlada d'espècies desitjades com en la reducció de la captura accessòria per tal de preservar la vida marina.[6]

Referències

[modifica]
  1. ↑ OECD (1997) Towards sustainable fisheries: economic aspects of the management of living marine resources. OECD, París.
  2. ↑ C. Michael Hogan. 2010. Overfishing. Encyclopedia of Earth. Consell Nacional per a la Ciència i el Medi Ambient. Editors: Sidney Draggan i C. Cleveland. Washington DC.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «Bycatch o Captura Accesoria» (en espanyol europeu). jimdofree.com. [Consulta: 29 gener 2023].
  4. ↑ «¿Qué es la captura incidental?». earthecho.org. [Consulta: 29 gener 2023].
  5. ↑ 5,0 5,1 González, Andrés; Vega, Rodrigo; Barbieri, María Ángela; Yánez, Eleuterio «Determinación de los factores que inciden en la captura incidental de aves marinas en la flota palangrera pelágica chilena». Latin american journal of aquatic research, 40, SPECISSUE, 9-2012, pàg. 786–799. ISSN: 0718-560X.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 «La captura incidental, un tema trágico» (en espanyol europeu). fishforward.eu. [Consulta: 29 gener 2023].
  7. ↑ 7,0 7,1 «Captura incidental». mundusmaris.org. [Consulta: 29 gener 2023].
  8. ↑ 8,0 8,1 «Utilización de la captura incidental | Gestión sostenible de la captura incidental en la pesca de arrastre de América Latina y el Caribe | Organización de las Naciones Unidas para la Alimentación y la Agricultura». fao.org. [Consulta: 29 gener 2023].
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 Oceana. «Pesca incidental: 5 desastrosas consecuencias para los océanos» (en castellà). oceana.org, 09-07-2018. [Consulta: 29 gener 2023].
  10. ↑ «Pesca incidental: una amenaza de doble filo» (en anglès). wwf.panda.org. [Consulta: 29 gener 2023].