Carabayo

Carabayo
Tipus	llengua no classificada, llengua, llengua viva i llengua extinta
Ús
Parlants nadius	150 (2007 )
Estat	Colòmbia
Classificació lingüística
	llengua humana; llengua indígena; llengües ameríndies; llengües duho; llengües ticuna-yuri
Característiques
Nivell de vulnerabilitat	6 extint
Codis
ISO 639-3	cby
Glottolog	cara1245
Ethnologue	cby
UNESCO	2038
IETF	cby
Endangered languages	2113

El carabayo (o caraballo^[1] o aroje, a vegades també anomenat yurí) és la llengua d'un grup amazònic no contactat de Colòmbia que viuen en un llogaret amb almenys tres grades cases llargues pròximes al riu Puré, detectades en vols a baixa altura. El nom "Carabayo" es pren d'un malnom burlesc, "Bernardo Caraballo", donat a un home carabayo durant la seva captivitat a la missió dels caputxins a La Pedrera el 1969. S'ha informat que la seva autodenominació és yacumo.^[2]

Els pobles bora els denominen aroje, mentre que uns altres grups arawak els anomenen máku o macusa, que és un terme pejoratiu aplicat a molts altres grups, a més dels carabayos.

Classificació

Sovint s'ha assumit que l'idioma carabayo són una facció separada dels yurí o altres pobles la presència dels quals està testimoniada a la regió des del segle xix. De fet, el govern colombià en les seves publicacions usa els termes "yurí", "carabayo" i "aroje" indistintament.^[3] Tanmateix, no és clar que el carabayo sigui el mateix que l'idioma yurí. Així en una trobada accidental amb gents prèviament no contactades del riu Puré (tal vegada de l'ètnia carabayo), ocorregut en 1969, només el 20% de les paraules recopilades tenien un equivalent yurí o un cognat clar (naturalment poden existir errors en el significat suposat de les paraules donades les característiques de la trobada). Si es pren com a correcte aquest compte del 20% de cognats, llavors no pot parlar-se de la mateixa llengua sinó només d'una llengua llunyanament emparentada amb el yurí. A més la llista de 199 paraules compilada ha estat publicada, ni examinada per altres lingüistes la qual cosa complica encara més possibilitat de verificar el parentiu.^[4]

Per Roberto Franco,^[5] tot i que ja hi havia indicis històrics i geogràfics que indicaven la identitat entre carabayos i yurís, es té certesa sobre aquest tema a causa de l'estudi lingüístic comparatiu realitzat per Juan Álvaro Echeverri,^[6] amb el suport de Frank Seifart. Per Goulard i Maria Emilia Rodríguez, les correspondències entre yurí i tikuna permeten rastrejar la continuïtat dels processos de la variació dialectal de terra ferma i riberes. Mentre la llengua dels anomenats carabayos, malgrat està molt mal documentada, igual que el vocabulari yurí conegut, es relacionen fàcilment amb la llengua ticuna.^[7]

Vocabulari

Vocabulari de la llengua carabayo:^[1]

Número	Caraballo (Berchmans 1969^[8])	Traducció (Berchmans 1969)	Cognat en ticuna (Montes)	Traducció (Montes)
1.	alo	vingui	níà na-ṹ	¡vine aquí!
2.	gudda	espera	na-ngé-eḗ	¡espera!
3.	amá	sigui	daunaí	puja (entra a casa meva)
4.	jono	noi	bü :kü, yátü	nen, home
5.	pama	allà-mira	páàmà	¡ràpid, corre!
6.	chaumeni	bo-bonic agrada	chò-ü̃ na-mè: niī́	m'agrada (lit. a mí és bo)
7.	ao	els nens per cridar als pares	oí pa-õ	avi marca afectiva
8.	nya nauué	dona'm, presta, mostra	níà na-üü-é	¡anem! agafa, pren
9.	cariba	blanc	korí	Karíwa (Tupí); blanc (¿caribe?)
10.	nya	fora	níà	¡anem! (invitació)
11.	agó	portar	na-ngé	portar
12.	chaunove	escalfa'm (al fill perquè fiqués la mà en la candela i la hi apliqués al cos)	chò-ü̃ na-nai-eḗ	ell em fa escalfar
13.	aua	ridant al nen	níà na-o	veuen aquí!
14.	jaco	mossega	ngokù	mossegar
15.	xàma	basta- Ja	tàmà	no (resposta)
16.	gu	sí	ngü̃ü̃	sí, afirmació
17.	ñe	no	tàmà, taù	no, negació
18.	dimene	mata	na-mà	ell mata-aixafa
19.	pinê	gambeta	enü	gambeta
20.	pinê go	portar gambeta	enü na-ngé
21.	erê anne anne	sense traducció	erü...	perquè (connector)?
22.	arê che o neko	sense traducció
23.	enêênêênna picju	sense traducció	peyü	surba?
24.	widayareu	sense traducció	yare yari	personatge mític? pichico?
25.	bayaneku	sense traducció	bai-ànè-kü	inundació, creixent, temps d'hivern?
26.	añé ui conê	sense traducció	... ui kù-ngè	¿...fariña vas portar?
27.	ekonenko	sense traducció
28.	etamenita	sense traducció	ẽ:tá	¿estrella, cosa que brilla?
29.	chauiba chutaiba	sense traducció
30.	nenerigu	sense traducció	ñáà narü gü	¿així va dir ell?
31.	añé uicarê	sense traducció	aina ui	¿verí? ¿fariña?
32.	yua neconê	sense traducció	yue	¿mort?

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 Goulard, J. P., & Rodríguez Montes, M. E. (2013). Los Yurí / Juri-Tikuna, en el complejo socio-lingüístico del noroeste amazónico. LIAMES: Línguas Indígenas Americanas, 13(1), 7-65. https://doi.org/10.20396/liames.v0i13.1531
↑ Seifart & Echeverri (2014) "Evidence for the Identification of Carabayo, the Language of an Uncontacted People of the Colombian Amazon, as Belonging to the Tikuna–Yurí Linguistic Family". PLoS ONE 9(4): e94814
↑ Vegeu, per exemple, Llei X de 2010..«Copia archivada». Arxivat de l'original el 25 d'abril de 2012. [Consulta: 24 octubre 2011].
↑ Harald Hammarström, 2010, 'The status of the least documented language families in the world'. In Language Documentation & Conservation, v 4, p 183[1]
↑ Franco García, Roberto (2012) Cariba malo: episodios de resistencia de un pueblo indígena aislado del Amazonas. Documentos históricos Imani 2. Leticia: Universidad Nacional de Colombia, p. 123. ISBN 978-958-761-161-8
↑ Echeverri, Juan Álvaro (2010) “Datos lingüísticos sobre los grupos aislados de la región del Puré”. Informe para Amazon Conservation Team. Bogotá.
↑ Goulard, Jean-Perre; María Emilia Rodriguez Montes «Los yurí/juri-tikuna en el complejo socio-lingüístico del Noroeste Amazónico». LIAMES, 13, 2013, pàg. 07-65.
↑ Berchmans, Juan de Felanix (1969). Relato auténtico de la expedición a la tribu desconocida en busca de Julián Gil y Alberto Miraña desaparecidos a fines de enero del corriente año de 1969 – en plena selva de la Amazonía Colombiana. Separata de Amanecer Amazónico XVI (744), pp. 1-9. Leticia.

Bibliografia

Adelaar, William F.H.; Muysken, Pieter C. The Languages of the Andes. Cambridge: Cambridge University Press, 2004, p. 401-405. ISBN 0-521-36275-X.
Harald Hammarström, 2010, 'The status of the least documented language families in the world'. In Language Documentation & Conservation, v 4, p 183[2]

[Goulard-2013-1] 1,0 ^1,1 Goulard, J. P., & Rodríguez Montes, M. E. (2013). Los Yurí / Juri-Tikuna, en el complejo socio-lingüístico del noroeste amazónico. LIAMES: Línguas Indígenas Americanas, 13(1), 7-65. https://doi.org/10.20396/liames.v0i13.1531

[s&e-2] Seifart & Echeverri (2014) "Evidence for the Identification of Carabayo, the Language of an Uncontacted People of the Colombian Amazon, as Belonging to the Tikuna–Yurí Linguistic Family". PLoS ONE 9(4): e94814

[3] Vegeu, per exemple, Llei X de 2010..«Copia archivada». Arxivat de l'original el 25 d'abril de 2012. [Consulta: 24 octubre 2011].

[4] Harald Hammarström, 2010, 'The status of the least documented language families in the world'. In Language Documentation & Conservation, v 4, p 183[1]

[5] Franco García, Roberto (2012) Cariba malo: episodios de resistencia de un pueblo indígena aislado del Amazonas. Documentos históricos Imani 2. Leticia: Universidad Nacional de Colombia, p. 123. ISBN 978-958-761-161-8

[6] Echeverri, Juan Álvaro (2010) “Datos lingüísticos sobre los grupos aislados de la región del Puré”. Informe para Amazon Conservation Team. Bogotá.

[7] Goulard, Jean-Perre; María Emilia Rodriguez Montes «Los yurí/juri-tikuna en el complejo socio-lingüístico del Noroeste Amazónico». LIAMES, 13, 2013, pàg. 07-65.

[8] Berchmans, Juan de Felanix (1969). Relato auténtico de la expedición a la tribu desconocida en busca de Julián Gil y Alberto Miraña desaparecidos a fines de enero del corriente año de 1969 – en plena selva de la Amazonía Colombiana. Separata de Amanecer Amazónico XVI (744), pp. 1-9. Leticia.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]