Tipus | ruïna | |||
---|---|---|---|---|
Creació | 1078 (Gregorià) | |||
Candidat a Patrimoni de la Humanitat | ||||
Data | 18 gener 2008 | |||
Identificador | 5308 | |||
Objecte d'un patrimoni cultural material significatiu de l'Uzbekistan | ||||
Localització | ||||
Col·lecció | ||||
Municipi | Navoiy District (Uzbekistan) (en) | |||
|
El Caravanserrall de Rabati Malik (o Rabat i Malik, literalment 'el caravanserrall del príncep') és un caravanserrall en ruïnes a la carretera M83 entre Samarcanda i Bukharà a la província de Navoiy d'Uzbekistan.[1] Construït en el segle xi, es trobava en la Ruta de la Seda.
L'indret ha estat candidat al Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des del 2008.[2]
El Caravanserrall de Rabati Malik es va construir per ordre del fill de Tamgachkhan Ibragim (cap de Samarcanda del 1068 al 1080, de la dinastia Qarakhànida), Qarakhanid Shams-al-Mulk Nasr. S'edificà entre el 1078 i 1079.[3] Els treballs arqueològics han permés representar la planta originària del caravanserrall. Estava envoltada amb murs de 54 a 56 m d'alçada. En cada cantonada del recinte hi havia una torre. En total, el caravanserrall ocupava 8.277 m². El 1220, Bukharà fou devastada per les invasions mongoles.
De l'antiga construcció només resta el portal del caravanserrall. És fet de tova de 25 x 25 x 4 cm. Aquest portal amb arc de contrafort i obertura rectangular és un dels més antics i grans d'Àsia Central. El perímetre està decorat amb inscripcions àrabs. Ha estat parcialment restaurat, però continua sent en la major part autèntic. El seu tipus de decoració és poc comú a Àsia Central; de semblants es poden trobar en el minaret de Dzhar Kurgan i en l'arc del Shahriar de Merv. En resta una de les muralles, que ha estat totalment reconstruïda.
Davant del caravanserrall hi ha un dipòsit d'aigua subterrània anomenat Sardoba Rabati Malik. És a uns 100 m de l'Aeroport Internacional de Navoiy. L'indret s'usa ara com un museu a l'aire lliure.[4] Des del 18 de gener del 2008, el monument s'ha presentat com a candidat a la llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO en la categoria de "Cultura".