Caravel·la

Rèplica de les anomenades «Tres Caravel·les» (en realitat dues caravel·les i una nau) al Muelle de las Carabelas de Palos de la Frontera.
Caravel·la llatina, Boa Esperança, de Portugal.

Una caravel·la o calavera[1] (com a denominació catalana clàssica), era un vaixell de vela utilitzat entre els segles XIV i XVII. Era prou lleugera com per ser maniobrada a rem,[2] molt alta, ampla i llarga (de fins a 30 metres), d'aparell llatí (i més endavant també rodó), i tenia dos o tres pals, sobre una sola coberta i amb un elevat castell de popa. Gràcies a aquestes característiques va poder afrontar amb èxit els viatges d'exploració a través de l'oceà: anava a deu quilòmetres per hora i podia navegar contra vent. D'origen portuguès, va ser perfeccionada a l'Escola de Navegació de Sagres, fundada per Enric el Navegant a començament del segle xv; el model portuguès es va imposar a la resta de la península Ibèrica, sobretot a Andalusia, on es va crear la caravel·la d'aparell rodó.[3]

Amb la vela llatina, la conducció d'una caravel·la requeria molta més destresa i coneixement que amb les embarcacions més comunes del final de l'edat mitjana i començament del Renaixement, especialment les naus, carraques i coques. Això comportava una millora significativa de la maniobrabilitat amb qualsevol tipus de vent; tanmateix, aquest tipus de vela no permet aprofitar al màxim el vent de popa com ho fan les veles rectangulars.

És molt probable que les caravel·les hagin evolucionat dels dhows àrabs quan aquests es van introduir a la península Ibèrica durant l'ocupació musulmana.

Al principi les caravel·les es van utilitzar com a embarcacions pesqueres. Però a causa de les seves qualitats marineres així com pels avenços en la construcció naval de les drassanes dels regnes peninsulars, les seves prestacions es van estendre a la càrrega i l'exploració.

Cristòfor Colom va emprendre la seva famosa expedició a les Índies el 1492 a bord d'una nau, la Santa María, que servia de vaixell d'abastament per a les caravel·les la Pinta i la Niña, d'uns 20 m d'eslora per 7 m de mànega.

En els anys posteriors al descobriment i la conquesta d'Amèrica, les caravel·les van anar caient en desús tal com anaven apareixent nous tipus de vaixells, especialment els galions, que tenien com a precedent les naus i carraques; però amb enormes millores en les seves prestacions, especialment capacitat de càrrega, resistència i maniobrabilitat.

Documents sobre les calaveres

[modifica]
Nau de nom "Catalana" (Portugal 1370)[4]

Les caravel·les o calaveres (calavera[1] fou la denominació catalana clàssica)[5] són esmentades en diversos documents. La consulta de cada cas particular pot ampliar les coneixences sobre aquest tipus de vaixell. A continuació s'ofereix una llista, ordenada cronològicament, de referències documentals sobre el tema. De fet, Demetrio Ramos a la seva obra "Colón en Simancas" reconeix que Navarrete es va equivocar al dir que la calauera esmentada per Colom a la seva primera carta era una errada, ja que podia certificar que el terme calauera apareix a gran quantitat de documents catalans del segle XV: "Pero llegamos a conocer la verdad tras el hallazgo, en el archivo de protocolos de Barcelona, de una repetida utilización del término calavera."[6]

  • 1120. En un conveni entre Ramon Berenguer III i l'alcaid de Lleida s'esmenten els gorabs, vaixells interpretats com a caravel·les.[7]
  • 1298. Alguns autors expliquen que les caravel·les foren esmentades en “Las siete partidas” del rei Alfonso X de Castella.[8] Es tracta d'un error, basat en versions modernes del text.[9][10]
  • 1336. Cenne della Chitarra (juglar d'Arezzo mort en 1336) esmentava: “... chiane intorno senza caravelli...”[11]
  • 1428. Tornada del príncep Pere de Portugal a Lisboa amb les idees o el prototipus de la caravel·la portuguesa dels descobriments. El príncep Pere va viatjar anant a Flandes, Venècia i Barcelona. Estudiant atentament els tipus de vaixells i construcció naval que usaven els estrangers. Se sap que va portar-ne un prototip de Venècia al temps que es casava a Coïmbra el 13 de setembre de 1428 amb Elisabet d'Urgell. [12]
  • 1438. Avarament de “ung vaisseau pour mer” a l'Escluse. “Carvelle” construïda per mestres d'aixa portuguesos per al duc de Borgonya.
  • 1438. El duc de Borgonya encarrega una “carvelle” al portuguès Joao Afonso.[13]
  • 1440. Dues “caravelas” portugueses destinades a ultramar.[14]
  • 1442. Detalls sobre un procés protagonitzat per una sagètia[15] (o “sagetia”[16]). En els documents originals la denominació del tipus de vaixell és interessant perquè la fa equivalent a calavera o fusta.[1] Arxivat 2017-08-22 a Wayback Machine.
  • 1452. Document adreçat a Johan de Camós, capità de la galera de guàrdia de la ciutat de Barcelona, avisant del pirata Johan Torrelles amb una “calauera” armada.[17][18]
  • Anant piraticament per la mar ab una calauera armada ha preses diuerses robes, doc. a. 1452 (BSAL, ix, 335).
  • 1454. Avarament d'una calavera de Francesc Xetantí construïda a les Drassanes de Barcelona.[19]
  • Han confessat ells ab llur calavera esser venguts, doc. a. 1459 (BSAL, iv, 21).
  • Per lo nolit de portar ab la dita calauera cinc fusts carratals, doc. a. 1469 (Arx. Gral. R. Val.).
  • Amb semblants coques, | naus, caraveles, | sens rems e veles, Spill 8544.
  • Trametre XXX fustes entre naus e canaueres e altres fustes, doc. a. 1494 (BSAL, vii, 141).
  • Havien vistes una nau e I caravera e altres fustes, Ardits, ii, 205 (a. 1455).
  • 1454. Avarament d'una calavera de Jaume Carbó construïda a les Drassanes de Barcelona.[20]
  • 1460. En un llibre alemany es diu: “lo buch de la calavera o segetia de la qual és patró en Salvador Roig”.[21]
  • Arribá una calavella carregada de vadells, Ardits, ii, 435 (a. 1463).
  • 1464. Benedetto Cotrugli va escriure un tractat de navegació en el qual parla de “caravelle” i “barcosi” (un vaixell molt semblant inventat i usat a Ragusa).[2]
  • 1465. Contracte per a la construcció d'una calavera per a Gracià Amat. Amb un buc de 24 a 25 gúes de roda a roda. Amb dos pals (mestre i mitjana), bauprès i tres timons.[22]
  • 1470. Caravel·les espanyoles.[23]
  • 1476. Charles de Valera, fill de Mossèn Diego de Valera, participa en la presa de dues carraques genoveses, comanant cinc “carabelas”.[24]
  • Arribaren en la present plage de la mar XVIIII naus e una caravella qui venien de Napols, Ardits, iii, 20 (a. 1481)
  • 1488. Arribada a la platja de Barcelona d'una calavera que havia portat dos-cents quintars de pólvora a les tropes que assetjaven Màlaga.[3]
  • 1493. Carta de Cristòfol Colom “Fecha en la calavera sobre las Yslas de Canaria, a XV de Febrero, mil et quatrocientos et noventa y tres años”.[5]
  • 1512.[25]
  • 1524.[26]
« ...surgiren en la present platja dues velas ço és una calavera & un barco portuguès las quals eran stat cobradas per la sobre dita armada de la Ciutat del cossari francès qui les havie preses... »
— Manual de novells ardits. Volum 3. Pàgina 320. .
  • 1526. Contracte signat a Pontevedra que esmenta una “caravela”.[27]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 «Caravela». Diccionari català-valencià-balear. Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 22 juliol 2024].
  2. ↑ Browlee, Walter. La primera vuelta al mundo. Walter Browlee, 1991, p. 6. ISBN 8476005458. 
  3. ↑ «Bayonese cogs Genoese carracks English dromons and Iberian carvels». Arxivat de l'original el 2017-02-12. [Consulta: 11 febrer 2017].
  4. ↑ Attilio Cucari. Sailing Ships. Rand McNally, 1978. ISBN 978-0-528-88172-5. 
  5. ↑ 5,0 5,1 Morales Padrón, Francisco. Primeras cartas sobre América (1493-1503). Universidad de Sevilla, 1990, p. 81–. ISBN 978-84-7405-517-7.  Arxivat 2024-07-22 a Wayback Machine.
  6. ↑ Ramos Pérez, Demetrio; Archivo General de Simancas. Colón en Simancas. Sociedad V Centenario Tratado de Tordesillas, 1995, p. 61. ISBN 978-84-8189-023-5. 
  7. ↑ Balari i Jovany, Josep. Orígenes históricos de Cataluña. Jaime Jepús, 1899. 
  8. ↑ Gardiner, Robert; Unger, Richard W. Cogs, Caravels, and Galleons: The Sailing Ship, 1000-1650 (en anglès). Naval Institute Press, 1994. ISBN 978-1-55750-124-0. 
  9. ↑ Alfonso X (King of Castile and Leon); Manuel González Jiménez; María Antonia Carmona Ruíz Crónica de Alfonso X: según el Ms. II/2777 de la Biblioteca del Palacio Real, Madrid. Real Academia Alfonso X el Sabio, 1999. 
  10. ↑ Alphonsus X. Castiliae rex cogn. Sapiens. Las siete partidas del Rey Don Alfonso el Sabio cotejadas con varios codices antiguos por la Real Academia de la historia. Imprenta Real, 1807, p. 263–. 
  11. ↑ Russell, Rinaldina. Sonnet: The Very Rich and Varied World of the Italian Sonnet. Archway Publishing, 19 abril 2017, p. 140–. ISBN 978-1-4808-4580-0. 
  12. ↑ Mathew, K. M.. History of the Portuguese Navigation in India, 1497-1600 (en anglès). Mittal Publications, 1988, p. 280–. ISBN 978-81-7099-046-8. 
  13. ↑ Paviot, Jacques. La Politique navale des ducs de Bourgogne 1384-1482. Presses Univ. Septentrion, 1995, p. 106–. ISBN 978-2-85939-468-4.  Arxivat 2024-07-22 a Wayback Machine.
  14. ↑ Soares Pereira, Moacyr. Capitães, naus e caravelas da armada de Cabral (en portuguès). UC Biblioteca Geral 1, 1979, p. 35–. GGKEY:CSHN3KEUW18.  Arxivat 2024-07-22 a Wayback Machine.
  15. ↑ Dietaris de la Generalitat de Catalunya, 1411-1714, pàg. 87. Generalitat de Catalunya., 1997. ISBN 978-84-393-4428-5.  Arxivat 2024-07-22 a Wayback Machine.
  16. ↑ Societat Catalana de Geografia. Miscel·lània Pau Vila: biografia, bibliografia, treballs d'homenatge. Institut d'Estudis Catalans, 1 gener 1975, p. 307–. ISBN 978-84-85135-07-3.  Arxivat 2024-07-22 a Wayback Machine.
  17. ↑ Bolletí de la Societat Arqueològica Luliana. Societat Arqueologica Luliana., 1902: pàg.335-336.  Arxivat 2024-07-22 a Wayback Machine.
  18. ↑ Damiáns i Manté, Alfons; Barcelona (Spain). Arxiu Municipal. Revolució dels pagesos mallorquins en lo segle XV: Documentació del Arxiu Municipal de Barcelona. Estampa de F. Guasp, 1904; pàg.49.  Arxivat 2024-07-22 a Wayback Machine.
  19. ↑ «Avarament d'una calavera de Francesc Xetantí construïda a les Drassanes de Barcelona. Pàgina 123.». Arxivat de l'original el 2016-05-26. [Consulta: 19 agost 2017].
  20. ↑ «Avarament d'una calavera de Jaume Carbó construïda a les Drassanes de Barcelona. Pàgina 123.». Arxivat de l'original el 2016-05-26. [Consulta: 19 agost 2017].
  21. ↑ Eberenz, Rolf. Schiffe an den Küsten der Pyrenäenhalbinsel: eine kulturgeschichtliche Untersuchung zur Schiffstypologie und -terminologie in den iberoromanischen Sprachen bis 1600. Herbert Lang, 1975.  Arxivat 2024-07-22 a Wayback Machine.
  22. ↑ Elbl, Martin Malcolm. The Portuguese Caravel and European Shipbuilding: Phases of Development and Diversity (en anglès). UC Biblioteca Geral 1, 1985, p. 571–. GGKEY:PBC3SCAZ2NF.  Arxivat 2024-07-22 a Wayback Machine.
  23. ↑ Rymer, Thomas. Fœdera: "Ad originales chartas in Turri Londinensi denuo summa fide collata & emendata, studio Georgii Holmes". Per J. Tonson, 1727, p. 671–.  Arxivat 2024-07-22 a Wayback Machine.
  24. ↑ Suárez Fernández, Luis. Los Reyes Católicos: La Conquista del trono. Ediciones Rialp, 1989, p. 273–. ISBN 978-84-321-2476-1.  Arxivat 2024-07-22 a Wayback Machine.
  25. ↑ Pietro Martire d ́ Anghiera; Fernando del Pulgar OPUS EPISTOLARUM PETRI MARTYRIS ANGLERII MEDIOLANENSIS, Protonotarii Apostolici, Prioris Archiepiscopatus Granatensis, atque a Consiliis Rerum Indicarum Hispanicis, tanta cura excusum, ut praeter styli venustatem quoque fungi possit vice Luminis Historiae superiorum temporum: Cui accesserunt EPISTOLAE FERDINANDI de PULGAR Coaetanei Latinae pariter atque Hispanicae cum Tractatu Hispanico de Viris Castellae IIIustribus. Typis Elzevirianis, 1670, p. 254–.  Arxivat 2024-07-22 a Wayback Machine.
  26. ↑ Barcelona (Spain). Consell de Cent Jurats. Manual de novells ardits: vulgarment apellat Dietari del antich consell barceloní ... Publicat per acort y á despesas del Excm. Ajuntament constitucional é iniciat per los ilustres senyors regidors D. Frederich Schwartz y Luna y D. Francesch Carreras y Candi en comissió del mateix excelentíssim Ajuntament. Henrich y companyia, 1894.  Arxivat 2024-07-22 a Wayback Machine.
  27. ↑ Caroline Ménard. La pesca gallega en Terranova, siglos XVI- XVIII. Editorial CSIC - CSIC Press, 2008, p. 418. ISBN 978-84-00-08741-8.  Arxivat 2024-07-22 a Wayback Machine.

Vegeu també

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Caravel·la