Carbonado

Per a altres significats, vegeu «Carbonado (Washington)».
Tres diamants negres o carbonados. Trobats entre Bangui i Berbérati (República Centreafricana.).

El carbonado o diamant negre és la varietat natural de diamant més resistent. Es tracta d'un aglomerat policristal·lí de cristalls de diamant, grafit i carboni amorf.[1] Els carbonados foren descoberts al Brasil cap al 1840. Reberen el seu nom portuguès perquè s'assemblaven al carbó.[2] Es troba, principalment, en dipòsits al·luvials de la República Centreafricana i Brasil.

Propietats

[modifica]

Els carbonados són pedres opaques de color negre o grisenc. Hi ha exemplars de colors verdosos o groguencs. Estan formats per un agregat de gra molt fi, a base de diamants cristal·lins microscòpics, grafit i carboni amorf. També poden contenir altres minerals.[3][4]

La seva estructura és porosa, basada en formacions dendrítiques d'octàedres microscòpics i concrecions irregulars. A vegades forma concrecions regulars. Les dimensions dels carbonados són relativament grans, de l'ordre de 10 mm de diàmetre de mitjana, amb un pes de fins a 20 quirats. No són rars els exemplars que pesen centenars de quirats.

Densitat

[modifica]

Menor que la del diamant. Varia entre 3,13 i 3,46 g/cm³.[3]

Altres detalls

[modifica]

Els carbonados, amb la seva estructura poli-cristal·lina i la presència de porositats, tenen propietats mecàniques irregulars. Els porus interns i l'absència de plans d'exfoliació fan que la seva talla sigui molt difícil i la causa de molt material de rebuig.[5]

  • Dos diamants negres famosos, amb qualitats gemmològiques, l'Esprit de Grisogono i el Korloff negre, provocaren el 47% i el 70% de rebuig, respectivament.[5]

Luminescència

[modifica]

Els diamants negres presenten una forta luminescència (fotoluminescència i electroluminescència a la vegada) provocada per la presència de nitrogen i pels espais buits de la seva estructura cristal·lina. Les anàlisis d'aquesta luminescència demostren que hi va haver presència de materials radioactius en el procés de formació dels carbonados.[5]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Kirk-Othmer. Kirk-Othmer Encyclopedia of Chemical Technology. Wiley, 21 September 2004. ISBN 978-0-471-48515-5. 
  2. ↑ Clifford A. Pickover. The Book of Black: Black Holes, Black Death, Black Forest Cake and Other Dark Sides of Life. Courier Corporation, 2013, p. 1–. ISBN 978-1-60660-049-8. 
  3. ↑ 3,0 3,1 Jessica Elzea Kogel. Industrial Minerals & Rocks: Commodities, Markets, and Uses. SME, 2006, p. 416–. ISBN 978-0-87335-233-8. 
  4. ↑ Nicholas Pearson. The Seven Archetypal Stones: Their Spiritual Powers and Teachings. Inner Traditions/Bear, 15 November 2016, p. 281–. ISBN 978-1-62055-548-4. 
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 Gruosi Black Diamond