El carbó boghead o torbanita és un tipus d'hulla, classificat habitualment entre els esquistos bituminosos, formada per algues unicel·lulars (Pila bibractensis), rica en hidrocarburs.[1] Per tant, també es considera una varietat d'esquist bituminós de gra fi negre. En general passa com a masses lenticulars, sovint associats amb els dipòsits de carbó del Permià.[2][3] La torbanita es classifica com pissarres lacustres oli de tipus.[4] Consisteix normalment en un 88% de carboni i 11% d'hidrogen.[2] L'oli de parafina pot ser destil·lat a partir d'algunes formes de torbanita, un procés descobert i patentat per James Young l'any 1851. Malgrat un elevat contingut de volàtils, no és usada com a combustible, perquè fa massa cendra. Per destil·lació n'és obtingut un carburant anàleg a l'essència de petroli.[1]
La torbanita porta el nom de la localitat de Torbane Hill, prop de Bathgate, a Escòcia.[5] Altres dipòsits importants de torbanita es troben a Pennsilvània i Illinois (EUA), al Transvaal (Sud-àfrica), a la conca de Sydney, Nova Gal·les del Sud (Austràlia);[6] el major dipòsit que es troba a Glen Davis, i a Nova Escòcia, (Canadà).[2][5]
La matèria orgànica (telalginita) de la torbanita deriva d'unes plantes microscòpiques riques en lípids que són similars en aparença a una colònia de Botryococcus braunii, una alga verda d'aigua dolça.[2][3][5] Aquesta prova i els hidrocarburs extracel·lulars produïts per l'alga han portat els científics a examinar l'alga com una font de torbanites del Permià,[7] i un possible productor de biocarburants.[8] La torbanita conté quantitats de vitrinita[9] i inertinita, però la seva presència varia en funció dels jaciments on s'extreu.[5]