Cardamine pennsylvanica | |
Cardamine bulbosa | |
Planta | |
---|---|
Tipus de fruit | síliqua |
Taxonomia | |
Superregne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Brassicales |
Família | Brassicaceae |
Gènere | Cardamine L., 1753 |
Cardamine és un gran gènere de plantes amb flors de la família Brassicàcia. Consta de més de 150 espècies de plantes anuals i perennes. El gènere és cosmopolita però no es troba a l'Antàrtida. Un sinònim d'aquest gènere és Dentaria. El nom Cardamine deriva del grec kardamon, referint-se a una herba de Pèrsia o l'Índia amb fulles punxents. Les fulles poden tenir diverses formes des de diminutes a de mida mitjana. Poden ser pinnades o bipinnades. Són basals i caulinars (creixen des de la part de baix de la tija) formant una roseta. Les flors tenen simetria radial, són blanques rosades o porpres, són hermafrodites. Els fruits són síliqües llargues dehiscents amb de 20 a 100 llavors, en alguns llocs es considera una mala herba."[1] Algunes espècies del gènere es consideren medicinals (per al cor i estómac)
Als Països Catalans són autòctones les espècies següents:[2]Cardamine heptaphylla, Cardamine resedifolia, Cardamine pentaphyllos, Cardamine impatiens, Cardamine bellidifolia, Cardamine parviflora, Cardamine hirsuta, Cardamine flexuosa, Cardamine pyrenaica, Cardamine amara i Cardamine pratensis (creixen de prat). Altres espècies són: