Biografia | |
---|---|
Naixement | 30 juny 1856 Penicuik (Escòcia) (en) |
Mort | 26 octubre 1922 (66 anys) Edimburg (Escòcia) |
Sepultura | Cementiri de Newington 55° 55′ 51″ N, 3° 09′ 51″ O / 55.9308°N,3.1642°O |
Conseller de l'Emperador Meiji, Japó | |
Dades personals | |
Formació | Universitat d'Edimburg |
Tesi acadèmica | Researches on contact electricity (en) (1879 ) |
Activitat | |
Camp de treball | Física |
Ocupació | matemàtic, professor d'universitat, sismòleg, físic, geòleg |
Ocupador | Universitat d'Edimburg (1891–1922) Universitat Imperial de Tòquio (1883–1891) |
Membre de | |
Família | |
Cònjuge | Mary Dixon |
Pares | Pelham Knott i Ellen Macintyre McOmish |
Premis | |
Cargill Gilston Knott (Penicuik, 30 de juny de 1856 - Edimburg, 26 d'octubre de 1922) va ser un matemàtic i físic escocès, que va fer treballs importants en geofísica i sismologia.
Knott va fer els estudis secundaris al institut d'Arbroath (consell d'Angus) i va començar els estudis universitaris el 1872 a la universitat d'Edimburg, on va caure sota la influència de Peter Guthrie Tait.[1] Després de graduar-se el 1876, va treballar com assistent de recerca en el laboratori del propi Tait.[2] Durant aquests anys de laboratori va investigar la relació de la calor amb l'electricitat i el magnetisme.[3]
A començaments dels anys 80's, va participar en el moviment renovador de l'ensenyament de les matemàtiques a secundària, juntament amb George Chrystal, i que va cristal·litzar amb la fundació de la Edinburgh Mathematical Society.[4] El 1883, per una recomanació de William Thomson (Lord Kelvin), va acceptar un càrrec de professor de física i enginyeria a la universitat de Tòquio on va romandre fins al 1891.[2] Allà va exercir notable influència sobre una generació de joves físics japonesos.[5] En aquest temps al Japó, va continuar i promoure entre els seus estudiants els estudis sobre geomagnetisme i magnetostricció,[6] i començant a desenvolupar instruments per la mesura dels moviments sísmics.[7]
El 1891, en retornar a Escòcia, va ser professor de física a la universitat d'Edimburg i va continuar l'estudi de les ones sísmiques, aportant nous conceptes com el dels harmònics[8] o el de la coherència de les ones sísmiques reflectides.[9]
Des de 1880 va ser un membre molt actiu de la Royal Society of Edinburgh de la qual va ser secretari general (1912-1922). També va ser molt actiu com a membre, a més de cofundador, de la Edinburgh Mathematical Society de la qual va ser secretari i tresorer des de la seva fundació[10] i president en dos períodes: 1893-94 i 1918-1919.