Una cariàtide és una columna en forma d'estàtua femenina que té una funció estructural[1] en aguantar el pes de la coberta amb el cap.[2] Els primers exemples coneguts es van trobar a Delfos i d'allà la moda es va estendre al territori grec i va trobar la seva màxima popularitat amb els romans.[3] Van tornar de moda des del Renaixement i en l'arquitectura barroca i neoclàssica.[4] La cariàtide «la bugadera» de Gaudí al Park Güell n'és un exemple modernista.[1]
En documents grecs contemporanis de la construcció de l'Erectèon (409 aC) es parla de kórai (nenes o verges).[3] La paraula cariàtide és relativament recent tot i provenir del grec antic (Καρυάτις, plural: Καρυάτιδες). La ciutat de Caryae tenia un temple dedicat a Àrtemis Caryatide i un festival molt antic durant el qual dones ballaven en honor de la deessa. És probablement aquest ball que va inspirar la paraula.[5]
El primer esment escrit del mot "cariàtide" es troba en una explicació tardana del romà Vitruvi (segle i aC) que no té cap credibilitat.[5] Al seu tractat De arquitectura escriu que «arquitectes han de conèixer la història»[6] i explica que el mot provindria de la ciutat de Caryae a Lacònia. Durant la invasió persa, després de la Batalla de les Termòpiles (480 aC), es van aliar als perses; quan aquests foren derrotats i expulsats pels grecs, la ciutat fou arrasada, els homes massacrats i les dones empresonades. Artistes haurien esculpit des d'aleshores dones portant càrrecs, com a símbol del càstig perpetu de les traïdores de la pàtria.[3] L'ús arquitectònic de columnes amb forma femenina, però, és molt anterior al conflicte bèl·lic.[5]