Carles Canut i Bartra

Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum. Si us plau, reescriviu l'article de manera que el redactat sigui enciclopèdic. Vegeu Viquipèdia:Llibre d'estil i Viquipèdia:Allò que la Viquipèdia no és.

Carles Canut i Bartra

A l'entrega de la Creu de Sant Jordi (2016)
Biografia
Naixement	23 setembre 1944 Gerri de la Sal (Pallars Sobirà)
Mort	27 setembre 2018 (74 anys) Gerri de la Sal (Pallars Sobirà)
Causa de mort	càncer
Activitat
Ocupació	actor
Família
Cònjuge	Katy Blanco
Fills	Carlota Canut Farré Christian Canut Cèsar Canut Claudia Canut
Pares	Carme Bartra i García Cèsar Canut i Vidal
Premis
(2016)  Creu de Sant Jordi (2008)  premis Max

Carles Canut i Bartra (Gerri de la Sal, 23 de setembre de 1944 - Gerri de la Sal, 27 de setembre de 2018) va ser un actor català.^[1][2]

Començà la carrera artística el 1963 i des d'aleshores feu més de 100 estrenes i prop de 7.000 funcions. Fou sotsdirector del grup de teatre Rajatabla de l'Ateneu de Caracas, amb el qual recorregué 21 països, i cofundador de GOGO Teatre Experimental Independent, que funcionà entre 1963 i 1965. Feu teatre, cinema, televisió i doblatge. Aparegué en sèries de TV3 com Lo Cartanyà (2006), Plats bruts (1999) o Vostè jutja (1985), on interpretà el personatge "Rafeques", que li donà gran popularitat.^[3]

Fou membre titular de la Companyia del Teatre Romea i director adjunt de la Fundació Romea per a les Arts Escèniques fins que fou nomenat director, en substitució de Miquel Lumbierres. El 2008 obtingué el Premi Max al millor actor de repartiment per Plataforma, i feu el seu discurs d'agraïment íntegrament en català.^[4]

A la dècada de 1990, impulsà la plataforma independent Les Propostes del Pallars que, entre d'altres activitats que realitzà fou la convocatòria d'un cicle de debat sobre el futur del Pallars al segle XX amb polítics de l'actualitat del moment, com ara Joan Saura (ICV-EUiA), Josep Lluís Carod-Rovira (ERC), Alberto Fernández Díaz (PP), Pasqual Maragall (PSC), Artur Mas (CDC) o Josep Antoni Duran i Lleida (UDC).^[5]

Morí el 27 de setembre de 2018, als 74 anys, després de patir de malaltia de càncer.^[6][7]

Trajectòria teatral

1963 - 1970 (Espanya) Telarañas, de Carlos Muñiz, direcció de Santiago Sans La cantante calva, de Ionesco, direcció de Julio César Mármol La hermosa gente, de William Saroyan, direcció de Santiago Sans Terror y miseria en el III Reich, de Bertold Brecht, direcció de Josep Maria Servitje El ensayo y el amor castigado, de Jean Anouilh, direcció de Santiago Sans Nuestra ciudad, de Thorton Wilder, direcció de Santiago Sans El detenido, de Luciano Castañón, direcció de Georgina Cisquella La marquesa Rosalinda, de Valle-Inclán, direcció d'Alberto Miralles J.B., d'Archibald MacLeish, direcció de Santiago Sans El tintero, de Carlos Muñiz, direcció de Santiago Sans Hughie, d'Eugène O'Neil, direcció de Santiago Sans El portero, de Harold Pinter, direcció de Santiago Sans Los acreedores, de Strindberg, direcció de Pere Pastor Historias para ser contadas, d'Osvaldo Dragún, direcció d'Hermann Bonnín El matrimonio del Sr. Mississippi, de Dürrenmatt, direcció de Santiago Sans El mono velludo, d'Eugène O'Neil, direcció de Santiago Sans Woyzeek, de Georg Büchner, direcció de Lluís Cabrera Asalto nocturno, d'Alfonso Sastre, direcció de Mario Gas Los cuernos de Don Friolera, de Valle-Inclán, direcció de Gustavo A. Hernández La buena persona de Sezuan, de Bertold Brecht, direcció de José Monleón A Electra le sienta bien el luto, d'Eugène O'Neil, direcció de José Monleón La p... respetuosa, de Jean Paul Sartre, direcció d'Adolfo Marsillach Amics i coneguts, contes i poemes catalans, direcció de José Monleón Después de la caída, d'Arthur Miller, direcció d'Adolfo Marsillach Águila de Blasón, Valle-Inclán, direcció d'Adolfo Marsillach Tiempo del 98, de J.A. Castro, direcció d'A. Malonda César y Cleopatra, de Bernard Shaw, direcció d'Adolfo Marsillach Bris College K, direcció de Daniel Bohr El deseo cogido por la cola, de Pablo Picasso, direcció de Daniel Bohr Cara de plata, de Valle-Inclán, direcció de Josep M. Loperena La casa de las chivas, de Jaime Salom, direcció de Josep M. Loperena El castigo sin venganza, de Lope de Vega, direcció de Josep M. Loperena La estrella de Sevilla, de Lope de Vega, direcció de González Vergel Fuenteovejuna, de Lope de Vega, direcció de Guerrero Zamora 1973 - 1983 (Veneçuela) El testamento del perro, de J.I. Cabrujas, direcció d'Álvaro de Rossón Pobre negro, d'Uslar Pietri, direcció de Román Chalbaud El círculo, d'Edilio Peña, direcció d'Álvaro de Rossón La caída de la casa de Usher, d'Edgar Allan Poe, direcció de Román Chalbaud Un hombre es un hombre, de Bertold Bucher, direcció d'Álvaro Rossón Romeo y Julieta, de Shakespeare, direcció d'Álvaro de Rossón Luve-Amur, de Shisgall-Santana, direcció d'Álvaro de Rossón Boves el Urogallo, d'Herrera Luque, direcció de Román Chalbaud La empresa perdona un momento de locura, de Santana, direcció d'Álvaro Rossón La muerte de Alfredo Gris, de Santana, direcció de Carles Canut Divinas palabras, de Valle-Inclán, direcció de Carlos Giménez El Sr. Presidente, d'Asturias, direcció de Carlos Giménez El candidato, de Buenaventura-Herrera, direcció de Carlos Giménez El día que dejó de llover, de Buenaventura-Herrera, direcció de Carlos Giménez Trago largo, de Larry Herrera, direcció de Carlos Giménez La muerte de García Lorca, de J.A. Rial, direcció de Carlos Giménez Martí, la palabra, d'Ethel Dahbar, direcció de Carlos Giménez Bolívar, de J.A. Rial, direcció de Carlos Giménez Bodas de sangre, de García Lorca, direcció de Carlos Giménez Petra regalada, d'Antonio Gala, direcció de Manuel Collado El alcalde de Zalamea, de Calderón, direcció de F. Fernán Gómez

1983 en endavant (Espanya) La tempestad, de Shakespeare, direcció de Jorge Lavelli L'òpera de tres rals, de Brecht, direcció de Mario Gas Ciudadano Ruiz, de Pedro Ruiz, direcció de Pedro Ruiz Emigrats, de Slawomir Mrozek, direcció de Josep Torrens Fedra, de Racine, direcció d'Esteve Polls La mort, de Woody Allen, direcció d'Enric Flores No et vesteixis per sopar, de Marc Camoletti, direcció de Ricard Reguant Pel davant i pel darrera, de Michael Frayn, direcció de Mario Gas Catalans salvatges, direcció de Carles Canut Sopar a quatre mans, de Paul Bähr, direcció de J.A. Ortega Ai, doctor, quina neurosis, de Joe Orton, direcció de Mario Gas Vador, de Josep Maria Muñoz Pujol, direcció de Joan Ollé Trampa para pájaros, d'Alonso de Santos, direcció de Gerardo Malla Diàleg en re major, de Javier Torneo, direcció d'Ariel García Valdés Las mujeres sabias, de Moliere, direcció de R. Novell Una lluna per a un bord, d'O'Neil, direcció de G. Malla Marina, de I. García Barba, direcció de Calitxo Bieito El rei Joan, de Shakespeare, direcció de Calitxo Bieito Galielo Galilei, de Bertold Brecht, direcció de Calitxo Bieito El florido pensil, de Guillem J. Graells, direcció de Fernando Bernués La verbema de la paloma, de Tomás Bretón, direcció de Calitxo Bieito Company, de Stephen Sondheim, direcció de Calitxo Bieito La tempestad, de Shakespeare, direcció de Calitxo Bieito Un sopar amb els clàssics, textos catalans, direcció de J.A. Rechi Woyzeck, de Georg Büchner, direcció d'Àlex Rigola Terra Baixa, d'Àngel Guimerà, direcció de F. Madico Macbeth, de Shakespeare, direcció de Calitxo Bieito Tots eren fills meus, d'Arthur Miller, direcció de F. Madico Orfeu als inferns, d'Offenbach, direcció de J.A. Rechi Mestres antics, de Thomas Bernhard, direcció de Xavier Albertí El rei Lear, de Shakespeare, direcció Calitxo Bieito La ópera de cuatro cuartos, de Brecht, direcció de Calitxo Bieito El botxí, de L. Balada, direcció de G. Tambascio Salms del Rei David, Orquesta sinfónica Julià Carbonell La vida por delante, de R. Gari, direcció de Josep Maria Pou Plataforma, de M. Houellebecq, direcció de Calitxo Bieito Feste-Celebració, de Thomas Vinterberg, direcció de Josep Galindo Peer Gynt, de Henrik Ibsen, direcció de Calitxo Bieito Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell, direcció de Calitxo Bieito Mama medea, de Tom Lanoye, direcció de Magda Puyo Truca un inspector, de J.B. Priestley, direcció de Josep Maria Pou Los troyanos, d'Eurípides, direcció de Mario Gas Burundanga, de Jordi Galceran, direcció de Jordi Casanovas Crimen perfecto, de Frederick Knott, direcció de Carles Canut Geografia d'Espriu, de Salvador Espriu, direcció de Lluí Cabrera Sí, primer ministre, direcció d'Abel Folk 1984, de Georges Orwell, direcció de Victor Álvaro Tortugas, de Claudia Cedó, direcció de Claudia Cedó L'hort de les oliveres, de Narcís Comadira, direcció de Xavier Albertí Sócrates, de Mario Gas, direcció de Mario Gas Les bruixes de Salem, d'Arthur Miller, direcció d'Andrés Lima LaTaverna dels Bufons, de Martí Torras Mayneris i Denise Duncan, direcció de Martí Torras Mayneris Adossats, de Ramon Madaula, direcció de Jordi Casanovas

Trajectòria a la Fundació Romea per a les arts escèniques

Lectures dramatitzades com a director

Lectures dramatitzades com a actor

• My Zinc Bed, de David Hare, direcció de Mingo Ràfols
• Poetas dramaturgos, d'Anna Güell, direcció d'Anna Güell
• El cafè de Goldoni, de Carlo Goldini, direcció de Joan Ollé
• El teatre burlesc català del s. XVIII, de Serafí Pitarra, direcció de Xavier Albertí
• Feliç centenari, Mr. Welles!, d'Esteve Riambau, direcció d'Esteve Riambau

Trajectòria cinematogràfica

• L'aire d'un crim (1988) d'Antonio Isasi Isasmendi
• Don Jaume el conquistador (1994) d'Antoni Verdaguer

Referències

1. «Carles Canut i Bartra». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
2. «Mor l'actor i director del Teatre Romea, Carles Canut». Ara.cat.
3. «TV3 - 25 anys. Programes». CCRTV Interactiva, 2008. [Consulta: 15 gener 2012].^{[Enllaç no actiu]}
4. «Carles Canut defensa poder parlar en català a Sevilla». E-notícies, 19-02-2008. Arxivat de l'original el 10 de juliol 2018. [Consulta: 15 gener 2012].
5. «El Pallars proposa». El Temps. Edicions del País Valencià, núm. 879, 17-23 abril 2001, pàg. 10.
6. «Mor l'actor i director de teatre Carles Canut als 74 anys». DiariJornada.coop, 27-09-2018. Arxivat de l'original el 1 d'octubre 2018. [Consulta: 1r octubre 2018].
7. «Mor Carles Canut, l'actor i director artístic del Teatre Romea». CCMA.cat, 27-09-2018. [Consulta: 1r octubre 2018].

Enllaços externs

• Entrevista amb Carles Canut en el programa TVist Arxivat 2008-12-07 a Wayback Machine.