Carlo Milanuzzi

Plantilla:Infotaula personaCarlo Milanuzzi
Biografia
Naixement1590 Modifica el valor a Wikidata
Esanatoglia (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort1647 Modifica el valor a Wikidata (56/57 anys)
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor Modifica el valor a Wikidata
MovimentMúsica barroca Modifica el valor a Wikidata
InstrumentOrgue Modifica el valor a Wikidata


Musicbrainz: 42e28673-7329-4221-8ab1-e81982cd3cd5 Discogs: 4222875 IMSLP: Category:Milanuzzi,_Carlo Modifica el valor a Wikidata

Carlo Milanuzzi (Esanatoglia, 1590 - 1647) fou un compositor italià de l'època barroca. També fou conegut pel cognom de Milanuzzio.

Va passar la major part de la seva vida a Venècia. Tot i ser un frare agustí, va compondre música sacra i secular, i el seu treball és molt interessant especialment per al posterior desenvolupament de la cantata solista. Com Dinko Fabris va escriure: «les col·leccions d' Ariose vaghezze publicades per Milanuzzi a Venècia entre 1622 i 1643 eren una veritable mina d'àries i proto-cantates que tenien nombroses afinitats amb Falconieri; a les col·leccions s'inclouen moltes danses, i una quantitat d'aquestes són per a la guitarra espanyola.

Ingressà en l'ordre de Sant Agustí i fou nomenat organista de l'església de "Santa Eufremia" de Verona, però abans havia desenvolupat el mateix càrrec a "Santa Nataglia" (Estat de Venècia).

Entre les seves nombroses composicions hi figuren:

  • Messe concertate a quattro voci (Venècia, 1618);
  • Litanie della Madonna (Venècia, 1620);
  • Sacracetra, concerti...con l'aggiunta di sei Motetti commodi per il baso solo (Venècia, 1625);
  • Ariose vaghezze a voce-sola (Venècia, 1625);
  • Salmi e vesperi intieri a 2 e 3 voci con il basso per l'organo (Venècia, 1628);
  • Messe atre concertate (Venècia, 1629);
  • Compieta concertata con le antifonie e litanie, Balletti, saltarelli, e correntine allà francese; Concerti sacri di salmi (Venècia, 1636), i Hortus sacer deliciarum, seu motetti, litania et missa 1, 2 e 3 vocum (Venècia, 1636).

Bibliografia

[modifica]