(2006) | |||||||||||||||||||||||
Biografia | |||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Naixement | 3 abril 1948 (76 anys) Ciutat de Mèxic | ||||||||||||||||||||||
61è President de Mèxic | |||||||||||||||||||||||
01/12/1988 – 30/11/1994 | |||||||||||||||||||||||
Dades personals | |||||||||||||||||||||||
Nacionalitat | Mexicà | ||||||||||||||||||||||
Formació | Universitat Nacional Autònoma de Mèxic - economia (1966–1969) Escola de Govern John F. Kennedy - administració pública, Economia Politica (en) Liceo Mexicano Japonés (en) | ||||||||||||||||||||||
Activitat | |||||||||||||||||||||||
Camp de treball | Polític | ||||||||||||||||||||||
Ocupació | economista, polític | ||||||||||||||||||||||
Ocupador | Universitat Nacional Autònoma de Mèxic | ||||||||||||||||||||||
Partit | Partit Revolucionari Institucional | ||||||||||||||||||||||
Família | |||||||||||||||||||||||
Fills | Emiliano Salinas | ||||||||||||||||||||||
Pare | Raúl Salinas Lozano | ||||||||||||||||||||||
Germans | Raúl Salinas | ||||||||||||||||||||||
Premis | |||||||||||||||||||||||
Llista
|
Carlos Salinas de Gortari va néixer a la ciutat de Mèxic el 3 d'abril de 1948. Va ser president constitucional de Mèxic de l'1 de desembre de 1988 al 30 de novembre de 1994.[1][2][3][4][5][6]
Carlos Salinas es va llicenciar en economia a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (1971). Va realitzar el doctorat en economia política i govern a la Universitat Harvard (1978). El 1966 va ingressar al Partit Revolucionari Institucional, on va col·laborar en diverses campanyes electorals i va impartir classes a l'Institut d'Estudis Polítics, Econòmics i Socials de dit partit. A l'àmbit acadèmic, va exercir la docència a la UNAM, al Centre d'Estudis Monetaris Llatinoamericans i a l'Institut Tecnològic Autònom de Mèxic. En l'administració pública va ocupar diversos càrrecs en les secretaries (ministeris) d'Hisenda (1978-1979) i de Programació i Pressupost, de la qual va ocupar la titularitat el 1982.
Obtingué la presidència de Mèxic en unes controvertides eleccions contra el candidat Cuauhtémoc Cárdenas Solórzano.[7] Durant la seva gestió com a president de Mèxic es van aprofundir els canvis econòmics iniciats pel seu antecessor, entre els quals la privatització d'empreses públiques i l'obertura comercial; es va signar i va entrar en vigor el Tractat de Lliure Comerç amb Amèrica del Nord; es van restablir les relacions diplomàtiques amb el Vaticà; i va esclatar el moviment rebel de l'Exèrcit Zapatista d'Alliberament Nacional.