Caroline Cellier

Caroline Cellier
	;
Biografia
Naixement	(fr) Monique Marie Louise Cellier ; 7 agost 1945 ; Montpeller (França)
Mort	15 desembre 2020 (75 anys); 16è districte de París (França)
Sepultura	Cementiri de Montparnasse, 4
Altres noms	Caroline Cellier
Formació	Cours Simon ; Lycée Molière (en)
Activitat
Ocupació	actriu de cinema, actriu de teatre
Activitat	1963 - 2011
Obra
Obres destacables	Obres destacables (1969) La Vie, l'Amour, la Mort; (1969) Que la bête meure; (1973) L'emmerdeur (en) ; (1982) A Thousand Billion Dollars (en) ; (1984) Year of the Jellyfish (en) ;
Família
Cònjuge	Jean Poiret (1965–1992), mort del cònjuge
Fills	Nicolas Poiret
Premis
	(1985) César a la millor actriu secundària, per l'obra Year of the Jellyfish (en) ; (1967) Premi Suzanne Bianchetti; (1965) Premi Gérard-Philipe ;

Caroline Cellier, nom artístic de Monique Cellier (Montpeller, 7 d'agost de 1945 - París, 15 de desembre de 2020) fou una actriu francesa de teatre, cinema i televisió.

Biografia

Fou filla d'Hubert Cellier i de Jacqueline Serrou. Des de petita Caroline fou molt aficionada al teatre i al cinema.^[1] L'any 1963 va començar els seus estudis d'art dramàtic amb l'actor i professor René Simon. Caroline va fer els seus primers escènics el mateix any en l'obra On ne peut jamais dire.

L'any 1964 va debutar a la televisió però sense deixar de banda el teatre. Així, aquell any a interpretar en escena obres com ara Croque-Monsieur i Du vent dans les branches de sassafras per les quals obtingué els premis Gérard-Philipe i Suzanne Bianchetti.

Un any més tard va debutar al cinema en la pel·lícula La Tête du client, de Jacques Poitrenaud, on dona la rèplica a Francis Blanche, Michel Serrault i Jean Poiret. La trobada amb aquest últim va a marcar la seva vida. Amb ell tindria un fill, Nicolas, nascut el 19 de novembre de 1978, que esdevindria actor i director d'escena. Caroline i Jean Poiret es van casar el 14 de març de 1992.

La seva consagració va arribar en la dècada del 1980.

Caroline Cellier morí el 15 de desembre de 2020 a París, a l'edat de 75 anys.^[2]

Filmografia

Cinema

1965 : La Tête du client de Jacques Poitrenaud
1969 : La Vie, l'Amour, la Mort de Claude Lelouch
1969 : Que la bête meure de Claude Chabrol
1972 : Les Aveux les plus doux d'Édouard Molinaro
1973 : L'Emmerdeur d'Édouard Molinaro
1974 : Mariage de Claude Lelouch
1977 : Une femme, un jour... de Léonard Keigel
1977 : Les Fougères bleues de Françoise Sagan
1979 : Certaines nouvelles de Jacques Davila
1980 : Le Vol d'Icare de Daniel Ceccaldi
1981 : Mille milliards de dollars d'Henri Verneuil
1983 : Surprise Party de Roger Vadim
1983 : Femmes de personne de Christopher Frank
1984 : L'Année des méduses de Christopher Frank, amb la qual guanyà un premi César a la millor actriu secundària
1984 : P'tit Con de Gérard Lauzier
1984 : Poulet au vinaigre de Claude Chabrol
1986 : Poker de Catherine Corsini
1986 : Grand Guignol de Jean Marbœuf
1987 : Charlie Dingo de Gilles Béhat
1987 : Vent de panique de Bernard Stora
1991 : La Contre-allée d'Isabel Sebastian
1992 : Le Zèbre de Jean Poiret
1994 : Farinelli de Gérard Corbiau
1994 : Délit mineur de Francis Girod
1996 : Hommes, femmes, mode d'emploi de Claude Lelouch
1996 : L'Élève d'Olivier Schatzky
1997 : Didier d'Alain Chabat
1997 : Le Plaisir (et ses petits tracas) de Nicolas Boukhrief
2005 : Jean-Philippe de Laurent Tuel
2007 : Fragile(s) de Martin Valente
2010 : Thelma, Louise et Chantal de Benoît Pétré

Televisió

1964 : Une fille dans la montagne, de Roger Leenhardt
1964 : La Mégère apprivoisée de Pierre Badel
1965 : Marie Curie - Une certaine jeune fille de Pierre Badel
1966 : Rouletabille chez les Bohémiens, de Robert Mazoyer
1966 : Au théâtre ce soir : L'Amour toujours l'amour de Jacques Vilfrid et Jean Girault, escenografia de Pierre Mondy, realització de Pierre Sabbagh, Théâtre Marigny
1967 : Au théâtre ce soir : José de Michel Duran, escenografia de Christian-Gérard, realització de Pierre Sabbagh, Théâtre Marigny
1967 : La guerre de Troie n'aura pas lieu de Marcel Cravenne
1972 : La Mort d'un champion d'Abder Isker
1973 : Molière pour rire et pour pleurer de Marcel Camus
1974 : Histoires insolites : Nul n'est parfait de Claude Chabrol
1997 : La Disgrâce de Dominique Baron
1998 : Les Grands Enfants, téléfilm de Denys Granier-Deferre
2004 : Un jeu dangereux de Patrick Dewolf
2011 : Le Grand Restaurant II de Gérard Pullicino

Teatre

1963 : On ne peut jamais dire de George Bernard Shaw, direcció de René Dupuy, Théâtre Gramont
1964 : Les Fausses Confidences de Marivaux, direcció de René Dupuy, Théâtre de l'Ambigu
1965 : Du vent dans les branches de sassafras de René de Obaldia, direcció de René Dupuy, Théâtre Gramont
1966 : L'Ordalie ou La Petite Catherine de Heilbronn d'Heinrich von Kleist, direcció de Jean Anouilh i Roland Piétri, Théâtre Montparnasse
1967 : Chaud et froid de Fernand Crommelynck, direcció de Pierre Franck, Théâtre de l'Œuvre
1967 : Pygmalion de George Bernard Shaw, direcció de Pierre Franck, Théâtre de l'Œuvre
1969 : La Fille de Stockholm d'Alfonso Leto, direcció de Pierre Franck, Théâtre de l'Œuvre
1969 : Le Misanthrope de Molière, direcció de Jean Meyer, Théâtre des Célestins
1970 : Pourquoi m'avez-vous posée sur le palier ? de Catherine Peter Scott, direcció de Jean-Pierre Grenier, Théâtre Saint-Georges
1971 : Le Ciel de lit de Jan de Hartog, adaptació de Colette, direcció de Jacques Charon, Théâtre du Palais-Royal
1972 : L'Ouvre-boîte de Félicien Marceau, direcció de Pierre Franck, Théâtre de l'Œuvre
1979 : La Mégère apprivoisée de William Shakespeare, direcció de Jacques Weber, Théâtre du 8e Lyon
1980 : L'Aide-mémoire de Jean-Claude Carrière, direcció de Yves Bureau, Théâtre Saint-Georges
1982 : Trahisons d'Harold Pinter, direcció de Raymond Gérôme, Théâtre Montparnasse
1983 : Le Bonheur à Romorantin de Jean-Claude Brisville, direcció d'Andréas Voutsinas, Théâtre des Mathurins
1985 : L'âge de Monsieur est avancé de Pierre Étaix, direcció de Jean Poiret, Théâtre des Champs-Élysées
1988 : Les Liaisons dangereuses de Christopher Hampton d'après Choderlos de Laclos, direcció de Gérard Vergez, Théâtre Édouard-VII; 1989: Théâtre des Célestins
1999 : Un tramway nommé Désir de Tennessee Williams, direcció de Philippe Adrien, Théâtre de l'Eldorado; 2000: gira, Théâtre des Célestins
2003 : L'Éventail de Lady Windermere d'Oscar Wilde, direcció de Tilly, Théâtre du Palais-Royal

Guardons

1965 : Premi Gérard-Philipe
1967 : Premi Suzanne-Bianchetti
Cèsars 1985: César de la millor actriu a un segon paper per a l'Année des méduses
Molières 1999: nominació al Molière de la comédienne per a Un tramvia anomenat Désir
Cèsars 1999: nominació per al Cèsar de la millor actriu per a Le Zèbre

Notes i referències

↑ Who's Who in France, dictionnaire biographique, 1992-1993. Éditions Jacques Lafitte, 1992
↑ «L'actrice Caroline Cellier est morte» (en francès). Le Monde, 16-12-2020. [Consulta: 16 desembre 2020].

[1] Who's Who in France, dictionnaire biographique, 1992-1993. Éditions Jacques Lafitte, 1992

[2] «L'actrice Caroline Cellier est morte» (en francès). Le Monde, 16-12-2020. [Consulta: 16 desembre 2020].

[1]

[2]

Registres d'autoritat	WorldCat BNE (1) BNF (1) GND (1) LCCN (1) VIAF (1) ISNI (1) SUDOC (1) BIBSYS (1) NKC (1)
Bases d'informació	Europeana (1)

Biografia

Naixement	(fr) Monique Marie Louise Cellier 7 agost 1945 Montpeller (França)
Mort	15 desembre 2020 (75 anys) 16è districte de París (França)
Sepultura	Cementiri de Montparnasse, 4
Altres noms	Caroline Cellier
Formació	Cours Simon Lycée Molière ^(en)
Activitat
Ocupació	actriu de cinema, actriu de teatre
Activitat	1963 - 2011
Obra
Obres destacables (1969) La Vie, l'Amour, la Mort (1969) Que la bête meure (1973) L'emmerdeur ^(en) (1982) A Thousand Billion Dollars ^(en) (1984) Year of the Jellyfish ^(en)
Família
Cònjuge	Jean Poiret (1965–1992), mort del cònjuge
Fills	Nicolas Poiret
Premis
(1985) César a la millor actriu secundària, per l'obra Year of the Jellyfish ^(en) (1967) Premi Suzanne Bianchetti (1965) Premi Gérard-Philipe