Carpats serbis

Plantilla:Infotaula geografia políticaCarpats serbis
Imatge
Tipusserralada Modifica el valor a Wikidata
Localització
Map
 44° 10′ 58″ N, 21° 55′ 26″ E / 44.18269°N,21.92389°E / 44.18269; 21.92389
Geografia
Part de
Superfície730 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud1.570 m Modifica el valor a Wikidata
Punt més altRtanj (1.565 m) Modifica el valor a Wikidata

Els Carpats serbis (serbi: Српски Карпати, Srpski Karpati) són un massís situat a l'est de Sèrbia situada a l'Europa central. El seu cim més alt és el Midžor, que culmina a 2.169 msnm.[1]

Constitueixen l'extensió de les muntanyes dels Carpats a través del Danubi, connectant-les amb la Serralada dels Balcans al sud-est. S'estenen en direcció nord-sud a l'est de Sèrbia, a l'est de la vall de la Gran Morava, a l'oest de la vall de Beli Timok i al nord de la vall del riu Nišava.[2] Les muntanyes tenen entre 800 i 1500 m d'alçada i estan dominades per característiques geològiques de pedra calcària càrstica, la més alta és la muntanya Rtanj (1.565 m).[3]

Geologia

[modifica]

Tota la part de Sèrbia a l'est dels rius Gran Morava i Moràva meridional s'anomena "arc carpato-balcànic" en terminologia geotectònica.[4] La regió està formada per roques d'edat Proterozoica a Quaternària. Les calcàries i dolomies (en menor mesura) del Juràssic (J2, J3) i del Cretaci inferior (K1+2, K3+4) d'edat, el gruix de les quals pot ser superior als 1.000 m. Les estructures s'orienten generalment en direcció nord-sud, que es dobleguen a les parts nord i sud, formant un arc en forma de C.[5]

Tot i que aquestes muntanyes estan relacionades amb els Carpats des del punt de vista geològic, els científics només les han inclòs a finals del segle XX. En el passat, aquestes muntanyes es van incloure per error a la Serralada dels Balcans.[3]

Demografia

[modifica]

Sèrbia oriental és una de les zones més escassament poblades dels Balcans. Gran part de la població es dedica a la cria nòmada d'ovelles. La població és mixta de serbis i valacs.Compta amb poques infraestructures i llargues distàncies entre les ciutats.[6] La regió està subjecta a una major despoblació: entre els censos de 1991 i 2002, els municipis de Bor i Majdanpek van perdre 3.500 residents cadascun, Negotin en va perdre 5.500, Zaječar en va perdre 5.000 i Knjaževac 6.500.[7]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Krstekanić, Nemanja; Matenco, Liviu; Toljić, Marinko; Mandic, Oleg; Stojadinovic, Uros «Understanding partitioning of deformation in highly arcuate orogenic systems: Inferences from the evolution of the Serbian Carpathians» (en anglès). Global and Planetary Change, 195, 01-12-2020, pàg. 103361. DOI: 10.1016/j.gloplacha.2020.103361. ISSN: 0921-8181.
  2. ↑ Paunović, Momir; Tubić, Bojana; Kračun-Kolarević, Margareta; Marković, Vanja; Simić, Vladica «Ecoregions delineation for the territory of Serbia» (en anglès). Water Research and Management, 2, 1, 2012, pàg. 65–74. ISSN: 2217-5547.
  3. ↑ 3,0 3,1 Gaudenyi, Tivadar; Milošević, Marko V. «The East Serbian Carpathians: Toward Its Definition, Delineation, and Relation to The South Carpathians» (en anglès). European Journal of Environment and Earth Sciences, 4, 2, 14-03-2023, pàg. 6–10. DOI: 10.24018/ejgeo.2023.4.2.373. ISSN: 2684-446X.
  4. ↑ Papic, Petar. Mineral and Thermal Waters of Southeastern Europe (en anglès). Springer, 2015-11-12, p. 26. ISBN 978-3-319-25379-4. 
  5. ↑ Zlokolica-Mandic, Milena. «Structural-Tectonic Elements as a Factor in Cave Development». gi.sanu.ac.rs, 2011. [Consulta: 21 maig 2023].
  6. ↑ «Lazarev kanjon,». National Geographic Srbija, 15-03-2008. Arxivat de l'original el 2008-03-15. [Consulta: 21 maig 2023].
  7. ↑ Živanović, Vedran; Joksimović, Marko; Golić, Rajko; Malinić, Vladimir; Krstić, Filip «Depopulated and Abandoned Areas in Serbia in the 21st Century—From a Local to a National Problem» (en anglès). Sustainability, 14, 17, 1-2022, pàg. 10765. DOI: 10.3390/su141710765. ISSN: 2071-1050.