En la mitologia romana i grega, Carpos (en grec antic Kαρπός Karpós, literalment «fruit») és un personatge menor associat a la fertilitat i a la primavera. De la mateixa manera, Carpo (Καρπώ), una de les Hores, és l'equivalent femení de Carpos; sent el seu domini els fruits de la terra.
La paraula karpós deriva de l'arrel de la llengua protoindoeuropea * kerp-. Els cognats es poden trobar en moltes llengües indoeuropees.
Segons Servi, Carpos era fill de Zèfir, el déu del vent de ponent amb la nimfa Hora (deessa de l'estació).[2][3][4] Carpos es va enamorar d'un altre jove, Càlam, fill d'un déu fluvial Meandre. Segons Nonnos, quan tots dos competien en una cursa de natació al Meandre, el vent va impulsar una onada a la cara de Carpos, qui es va ofegar.[5][4] En el seu dolor, Càlam es va deixar ofegar també. Aleshores, es va transformar en una canya d'aigua, el cruixit de la qual al vent es va interpretar com un sospir de lamentació, mentre que Carpos es va convertir en «el fruit de la terra» (possiblement una patata). Per contra, Servi escriu que Càlam va culpar el seu pare de la mort de Carpos, així que va fugir i va pregar a Zeus, qui va respondre transformant-los a tots dos. Quan el vent bufa, aquelles canyes sempre emetien un so de plany.[7]
S'ha suggerit que en realitat se suposa que Carpos és el fill de Flora o Cloris, la deessa de les flors qui Zèfir va segrestar i va fer la seva dona, en lloc d'alguna Hora.[9]
En temps més recents, alguns estudiosos van llegir malament les paraules de Servi i Nonnos, per la qual cosa va sorgir una interpretació errònia sobre la història d'ofegament amb Càlam. En comptes del jove masculí Carpos, es va interpretar que fou amb Carpo, la deessa de la temporada. [10]
- ↑ Rausch, Sven Brill's New Pauly Online [Hamburg], 2006. DOI: 10.1163/1574-9347_bnp_e12216400 [Consulta: 13 abril 2023].
- ↑ Frey, Alexandra; Folkerts, Menso Brill's New Pauly Online [Hamburg], 2006. DOI: 10.1163/1574-9347_bnp_e609540 [Consulta: 14 abril 2023].
- ↑ 4,0 4,1 Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 81.
- ↑ Rosemary M. Wright. «A Dictionary of Classical Mythology: Summary of Transformations». mythandreligion.upatras.gr. University of Patras. [Consulta: 3 gener 2023].
- ↑ Licht, Hans. Sexual Life In Ancient Greece (en anglès). Routledge, 2013-10-28. ISBN 978-1-136-18226-6.
- ↑ Guirand i Graves, 1987, p. 138.
- ↑ Guirand i Graves, 1987, p. 139.
- Beekes, Robert S. P.. Lucien van Beek. Etymological Dictionary of Greek. 1. Leiden, the Netherlands: Brill Publications, 2009 (Leiden Indo-European Etymological Dictionary Series). ISBN 978-90-04-17420-7.
- Forbes Irving, Paul M. C.. Metamorphosis in Greek Myths. Oxford, New York, Toronto: Oxford University Press, Clarendon Press, 1990. ISBN 0-19-814730-9.
- Guirand, Felix. New Larousse Encyclopedia of Mythology. Crescent Books, December 16, 1987. ISBN 0517004046.
- Lemprière, John. A Classical Dictionary: Containing a Copious Account of All the Proper Names Mentioned in Ancient Authors, with the Value of Coins, Weights, and Measures, Used Among the Greeks and Romans, and a Chronological Table. London, UK: T. Cadell, 1826.
- Licht, Hans. Dawson, Lawrence H.. Sexual Life In Ancient Greece. London, New York: Routledge, 2000. ISBN 978-0-7103-0702-6.
- Maurus Servius Honoratus, In Vergilii carmina comentarii. Servii Grammatici qui feruntur in Vergilii carmina commentarii; recensuerunt Georgius Thilo et Hermannus Hagen. Georgius Thilo. Leipzig. B. G. Teubner. 1881. Online version at the Perseus Digital Library.
- Nonnos, Dionysiaca; translated by Rouse, W H D, III Books XXXVI-XLVIII. Loeb Classical Library No. 346, Cambridge, Massachusetts, Harvard University Press; London, William Heinemann Ltd. 1940. Internet Archive.