Cassiterita | |
---|---|
Cassiterita amb moscovita, de Xuebaoding, Huya, Pingwu, Mianyang, Sichuan, República Popular de la Xina (mides: 100 mm x 95 mm, 1128 g) | |
Fórmula química | SnO₂ |
Epònim | Cassitèrides |
Classificació | |
Categoria | òxids |
Nickel-Strunz 10a ed. | 04.DB.05 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 4.DB.05 |
Nickel-Strunz 8a ed. | IV/D.02 |
Dana | 4.4.1.5 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | tetragonal - ditetragonal dipiramidal 4/m 2/m 2/m |
Hàbit cristal·lí | prismàtic, escorces botrioides radialment fibroses i concrecions massives |
Estructura cristal·lina | a = 4.7382(4) Å, c = 3.1871(1) Å; Z = 2 |
Grup puntual | tetragonal 4/m 2/m 2/m |
Grup espacial | space group P4₂/mnm (en) |
Color | marró fosc, negre, vermellós, groc, gris, blanc; rarament sense color |
Macles | molt comunes {011} |
Exfoliació | dolenta |
Fractura | concoidal, subconcoidal, desigual |
Tenacitat | fràgil |
Duresa (Mohs) | 6 a 7 |
Lluïssor | metàl·lica |
Color de la ratlla | blanca, gris o color bru |
Diafanitat | transparent quan és de color clar, material fosc gairebé opac |
Gravetat específica | 6,98 a 7,1 |
Densitat | 6,4 a 7,1 |
Propietats òptiques | uniaxial (+) |
Índex de refracció | nω = 1.990 - 2.010 nε = 2.093 - 2.100 |
Birefringència | δ = 0,103 |
Pleocroisme | s'ha observat halo pleocroic. Dicroica en groc, verd, vermell, marró, generalment febles o absents, però fortes, de vegades |
Fusibilitat | infusible |
Solubilitat | insoluble |
Més informació | |
Estatus IMA | mineral heretat (G) |
Símbol | Cst |
Referències | [1] |
La cassiterita (del grec kassiteros que significa estany) és un mineral de diòxid d'estany, de color bru o negre, de cristalls tetragonals, fràgils i opacs; és una de les principals menes d'estany. És isostructural amb el rútil, i pertany al grup rútil de minerals.[2]
La cassiterita es troba en forma de cristalls prismàtics curts, prims o bipiramidals. Altres hàbitats en què es pot trobar són: massiu, granular, botrioide, o de forma arronyonada. Pot presentar aspecte massís, criptocristal·lí, cristalls prismàtics tetragonals bipiramidals, sorrenc. El seu color típic pot ser de color brunenc a negre, però pot ser també de color groguenc o sense color. La ratlla és grisa, blanca o brunenca. La cassiterita és de transparent a quasi opaca. La brillantor és adamantina en la cara dels cristalls i greixosa a les fractures. La cassiterita és insoluble en àcids i infusible. De la cassiterita se n'extreu l'estany. També s'utilitza per fer aliatges (bronze, llautó) i per fer pigments per a la ceràmica.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la cassiterita pertany a «04.DB - Metall:Oxigen = 1:2 i similars, amb cations de mida mitjana; cadenes que comparteixen costats d'octàedres» juntament amb els següents minerals: argutita, plattnerita, pirolusita, rútil, tripuhyita, tugarinovita, varlamoffita, byströmita, tapiolita-(Fe), tapiolita-(Mn), ordoñezita, akhtenskita, nsutita, paramontroseïta, ramsdel·lita, scrutinyita, ishikawaïta, ixiolita, samarskita-(Y), srilankita, itriorocolumbita-(Y), calciosamarskita, samarskita-(Yb), ferberita, hübnerita, sanmartinita, krasnoselskita, heftetjernita, huanzalaïta, columbita-(Fe), tantalita-(Fe), columbita-(Mn), tantalita-(Mn), columbita-(Mg), qitianlingita, magnocolumbita, tantalita-(Mg), ferrowodginita, litiotantita, litiowodginita, titanowodginita, wodginita, ferrotitanowodginita, wolframowodginita, tivanita, carmichaelita, alumotantita i biehlita.
La cassiterita es forma en filons hidrotermals d'elevada temperatura amb minerals associats tal com el quars, la calcopirita i la turmalina. També es forma en algunes roques de metamorfisme de contacte. Als territoris de parla catalana ha estat descrita al Correc d'en Llinassos (Oms, Rosselló) i al Cap de Creus (Alt Empordà).[3]