Trapa natans | |
---|---|
Llavors bullides de castanya d'aigua (T. bicornis) | |
Planta | |
Tipus de fruit | núcula |
Estat de conservació | |
Risc mínim | |
UICN | 164153 |
Taxonomia | |
Superregne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Myrtales |
Família | Trapaceae |
Gènere | Trapa |
Espècie | Trapa natans L., 1753 |
Nomenclatura | |
Sinònims |
Amb el nom de castanya d'aigua es coneixen les dues soles espècies (Trapa natans, T. bicornis i T rossica) existents dins del gènere Trapa que a la vegada és el sol gènere de la família Trapàcia o Trapaceae.[1]
Als Països Catalans sols han estat citades en algunes llacunes de l'Empordà.[2]
Les castanyes d'aigua són plantes herbàcies anuals que floten en l'aigua dolça amb les arrels subjectes al fons. Les fulles presenten heterofil·lia, així les submergides sense peciol i linears mentre que les fulles flotants són amb peciol i amples. Les flors són blanques i amb els dos sexes. Els fruits en forma de núcula de 2,5 a 5 cm amb 4 espines i l'aparença d'un cap de bou són comestibles i havien estat conreats a la Xina de 3.000 anys ençà. També es collien i es consumien els fruits.[3]
Es troben distribuïdes per la conca mediterrània, mar negra, caucas i nord de Síria i Liban.[4] l'espècie T Bi ornis s'ha conreat a la Xina i al subcontinent indi per a les llavors comestibles durant almenys 3.000 anys.[5]
Fins a la fi del segle xix les castanyes d'aigua eren un producte popular, és indicatiu d'això el fet que amb el nom francès de Macre el calendari revolucionari francès li va dedicar un dels dies de la tardor.
Fins al 1880 es va poder comprar castanyes d'aigua als mercats d'arreu d'Europa. Al nord d'Itàlia, els fruits secs s'oferien torrats, de la mateixa manera que encara es venen les castanyes (Castanea sativa). A moltes parts d'Europa, les castanyes d'aigua eren conegudes i utilitzades com a l'alimentació humana fins a principis del segle XX. Avui, però, és una planta rara a Europa, tot i que en llocs pantanosos poden tenir una importància econòmica i alimentària.[6] Existeixen diverses raons per a la seva gairebé desaparició, com ara les fluctuacions climàtiques, els canvis en el contingut de nutrients de les masses d'aigua i el drenatge de molts aiguamolls, estanys i llacs.[1]
Castanya d'aigua, cairells pl., nou d'aigua, nou de ratpenat, nou de linga, nou de bigoti, pota de bou, nou de búfala al DCVB i Encyclopedia of Life.[7]