Tipus | jaciment arqueològic romà jaciment arqueològic | |||
---|---|---|---|---|
Localització | ||||
Entitat territorial administrativa | Sanfins Lamoso Codessos (Portugal) (en) | |||
Localització | Gal·lècia | |||
| ||||
Característiques | ||||
Monument nacional de Portugal | ||||
Identificador | 70495 | |||
Història | ||||
Període | Imperi Romà | |||
El Castre de Sanfins és un jaciment arqueològic de la cultura Castro situat a la freguesia portuguesa de Sanfins de Ferreira al municipi de Paços de Ferreira.[1] i la part sud-oest a la d'Eiriz, ambdues al municipi de Paços de Ferreira, districte de Porto. Està classificat per l'IPPAR com a Monument Nacional (Dec. Núm. 35817, DG, 187, 1ª Sèrie, 20 d'agost de 1946).[2]
La construcció del jaciment de Castro es va desenvolupar en moltes fases, entre el segle v aC i el segle ii aC.[3] El Castro va tenir un període d'ocupació romana que va començar durant el segle iii, sent abandonat durant el segle iv. El lloc també inclou una capella dedicada a Sant Romà (s. XIV) i 34 sepultures pertanyents a un cementiri cristià de l'edat medieval (s. XIII dC).[1] El Castro va ser excavat per primera vegada el 1895 per Francisco Martins Sarmento i José Leite de Vasconcelos i les darreres intervencions van ser el 1995, quan es va reconstruir una de les cases i es va col·locar una rèplica d'estàtua de guerrer prop de l'entrada de la segona muralla.[4]
És una de les zones arqueològiques més importants de la civilització dels castres a la península Ibèrica. Va sorgir al voltant del segle I ae i ocupa un espai de prop de 15 hectàrees, en un turó integrat en una zona muntanyenca d'afloraments granítics, en un indret estratègic entre la regió del Dauro i del Minho.
Hi ha vestigis de l'ocupació del castre des del segle v aC, tot i que la gran ciutat existí en temps dels galaics, entre els segles II i I ae.
En aquesta època, s'estima que hi viurien tres mil persones, una població que vivia essencialment del treball del ferro, amb gran vocació guerrera, i restaven altres activitats econòmiques, com ara l'agricultura, a càrrec d'altres castres de la rodalia.
Era la ciutat seu d'una regió més vasta, que comprenia les actuals Valongo, Maia i Penafiel, on es concentrava el poder polític i militar. Els romans acabarien per arribar-hi, pocs anys abans de la nostra era, però amb dificultat.
Els primers estudis d'aquest castre són dels historiadors Francisco Martins Sarmento i Leite de Vasconcelos. Les excavacions se n'iniciaren al 1944 i es van perllongar més de mig segle.
El castre estava protegit per diverses línies de muralles, amb un mur exterior que protegia l'oest i el sud i un fossat al nord i al sud.[3] Les muralles defensives s'adapten al terreny, amb una planificació regular i carrers ortogonals. Aquestes parets es van crear mitjançant blocs de granit locals.[3] S'han trobat prop de 160 cases dins de les muralles de Citânia.[5] La majoria d'aquestes cases són circulars, amb uns diàmetres d'uns 5 m, parets de pedra granítica i sostres cònics fets amb materials peribles.[3] Aquestes cases solen formar barris de 4 o 5 edificis, orientats a un pati comú i envoltats per una muralla, formant àrees de 200 a 300 m².[5] A la perifèria de Citânia, es va trobar un edifici de banys públics.[5] Es van trobar estàtues de guerrers a Citânia, una d'elles supervisant l'entrada principal de Citânia.[3] Citânia té una carretera principal amb orientació nord-sud i carreteres col·laterals d'orientació est-oest.[5]
L'edifici destinat a banys públics destaca, del conjunt arqueològic del castre, per la seua tècnica i per contenir la "Pedra Formosa del castre de Sanfins”.
El castre engloba més de cent cinquanta cases de planta circular i rectangular, agrupades en prop de quaranta conjunts d'unitats familiars. Se'n va restaurar un nucli familiar.