Caterina Labouré

Plantilla:Infotaula personaCaterina Labouré
Imatge
Cos incorrupte de la santa
Biografia
NaixementZoë Labouré
2 maig 1806 Modifica el valor a Wikidata
Fain-lès-Moutiers (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort31 desembre 1876 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
12è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCapella de la Mare de Déu de la Medalla Miraculosa (París, 104 Rue du Bac) 
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Es coneix perCreadora de la devoció a la Medalla Miraculosa; visionària mariana
Activitat
Camp de treballReligió, catolicisme i monastic life (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióreligiosa catòlica, monja Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósFilles de la Caritat
Verge
CelebracióEsglésia Catòlica Romana
Festivitat25 de novembre
IconografiaHàbit de les Filles de la Caritat, amb la Medalla Miraculosa


Find a Grave: 3244 Modifica el valor a Wikidata

Caterina Labouré (2 de maig de 1806 - 31 de desembre de 1876), nascuda Zoe Labouré, va ser una de les Filles de la Caritat i visionària mariana, creadora i promotora de la devoció a la Medalla Miraculosa. És venerada com a santa per l'Església catòlica.[1]

Vida

[modifica]

Va néixer a un poble de la Borgonya, a casa del granger Pierre Labouré; n'era la novena dels onze fills. El 1815, la seva mare, Madeleine Gontard, va morir, fent-se càrrec de la nena i de la seva germana petita, la seva tia: van marxar amb ella a la seva casa de Saint-Rémy, a nou kilòmetres de casa seva.[2]

Molt devota, de jove, va fer-se membre de la congregació de les Filles de la Caritat, arran d'un somni que havia tingut. Tenia una especial devoció envers la Mare de Déu.

Visions

[modifica]

Caterina explicà que la nit del 8 de juliol de 1830, es desvetllà en sentir la veu d'un nen que la cridava a la capella, i que sentí la Mare de Déu que li deia: "Déu vol encarregar-te una missió. No et faran cas, però no temis; tindràs la gràcia per fer el que és necessari. Digues al teu director espiritual el que passa dintre teu. Els temps són dolents a França i al món."[3]

El 27 de novembre de 1830, Caterina va tornar a veure la Mare de Déu. Ara se li mostrava dintre d'un oval, sobre un globus, amb anells de diferents colors que lluïen i enviaven raigs de llum al globus. Al voltant, unes lletres deien "Oh, Maria, concebuda sense pecat, prega per nosaltres que recorrem a tu". L'oval girava, mostrant un cercle de dotze estrelles, una lletra "M" amb una creu a sobre, i els sagrats cors de Maria i Jesús a sota. La Mare de Déu li demanà que expliqués al seu confessor les imatges que havia vist perquè les posessin en una medalla: "Tothom qui la dugui rebrà grans mercès".

Caterina va fer-ho així; el confessor va observar atentament la vida de Caterina durant dos anys i només després li ho comunicà al bisbe, sense donar la identitat de la germana. La petició va ser aprovada i es van fer les medalles, que van assolir un altíssim grau de popularitat. Possiblement, va influir en l'aprovació posterior del dogma de la Immaculada Concepció.[4]

Mort i veneració

[modifica]

Caterina va viure la resta de la seva vida com una monja més, dedicada a la cura dels malalts i a conviure amb les seves companyes. Mai va dir a ningú més res sobre les seves visions: en morir, el 1876, ningú no ho sabia, ni sabia que era la responsable de la Medalla Miraculosa.

El seu cos va ser exhumat el 1933 i va ser trobat incorrupte, essent dipositat en una urna de vidre a un altar de la Capella de la Mare de Déu de la Medalla Miraculosa (anomenada també 140 Rue du Bac, fent servir-ne l'adreça) de París, al lloc on la Mare de Déu se li havia aparegut. Va ser canonitzada el 27 de juliol de 1947, per Pius XII.

Referències

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
  • Joseph I. Dirvin. Saint Catherine Labouré of the Miraculous Medal.CM, TAN Books and Publishers, Inc, 1958-1984. ISBN 0-89555-242-6

Enllaços externs

[modifica]