Catherine Wolfe Bruce

Plantilla:Infotaula personaCatherine Wolfe Bruce

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement22 gener 1816 Modifica el valor a Wikidata
Manhattan (Nova York) Modifica el valor a Wikidata
Mort13 març 1900 Modifica el valor a Wikidata (84 anys)
Nova York Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióastrònoma, mecenes Modifica el valor a Wikidata
Interessada enAstronomia Modifica el valor a Wikidata
Família
PareGeorge Bruce Modifica el valor a Wikidata
GermansMatilda W. Bruce
David Wolfe Bruce Modifica el valor a Wikidata

Catherine Wolfe Bruce (Manhattan, 22 de gener de 1816 - Nova York, 13 de març de 1900) fou una destacada filantropa estatunidenca i mecenes de l'astronomia.[1][2]

Primers anys

[modifica]

Bruce va néixer el 22 de gener de 1816. Era filla de George Bruce (1781–1866), un famós fabricant de tipografies, que havia nascut a Edimburg, i de Catherine Wolfe (1785–1861), filla de David Wolfe (1748– 1836) de la ciutat de Nova York. El seu germà era David Wolfe Bruce (1824–1895), que, juntament amb David Wolfe Bishop, va heretar la fortuna de la seva cosina, Catharine Lorillard Wolfe.[3]

Carrera

[modifica]
Doble astrògraf Bruce a l'Observatori de Heidelberg-Königstuhl a Alemanya

Va estudiar pintura, va aprendre llatí, alemany, francès i italià i coneixia la literatura d'aquests idiomes.[4]Va rebre classes particulars i va fer nombrosos viatges educatius a Europa.

El 1890 va escriure i publicar una traducció del "Dies irae".[4]Aquest mateix any va tornar a Heidelberg i va començar a fer conferències a la universitat com a privatdozent, essencialment com a instructora no remunerada.[5]

Filantropia

[modifica]
La biblioteca original de George Bruce al carrer 42, 1888

El 1877 va donar 50.000 dòlars per a la construcció de l'edifici de la biblioteca i la compra de llibres en memòria del seu pare. La biblioteca, coneguda com a The George Bruce Library, es va completar el 1888 i estava situada a la cruïlla dels carrers 226 Oest i 42. L'edifici es va vendre el 1913 i els ingressos es van usar per a construir l'actual Biblioteca George Bruce, situada al carrer 125 de Harlem, i dissenyada per Carrère & Hastings.[6]

Com a astrònoma aficionada, es va dedicar a la filantropia en aquest camp. Als 73 anys, després després de llegir un article de Simon Newcomb que afirmava que ja s'havien produït tots els descobriments més importants de l'astronomia, Bruce es va dirigir al fabricant de telescopis Alvan Graham Clark per veure com podia donar suport a la investigació en aquest camp.

Bruce va fer més de 54 donacions a l'astronomia, per un total de més de 275.000 dòlars, entre 1889 i 1899. Va donar fons a l'Observatori del Harvard College (EUA), a l'Observatori Yerkes (EUA) i a l'Observatori de Heidelberg-Königstuhl (Alemanya), dirigit per Max Wolf en aquell moment, per comprar telescopis nous a cadascun d'aquests instituts.[7][8]

També va proporcionar a Pickering una subvenció de 6.000 dòlars per donar suport a projectes als Estats Units i Europa. Simon Newcomb va rebre diners per les seves noves taules planetàries (Efemèrides), que va servir de base per a l'era de les efemèrides. Johann Georg Hagen va poder publicar l'Atlas Stellarum Variabilium gràcies a una garantia d'indemnització. I mercès a una donació de 1.000 dòlars, Ladislaus Weinek va poder publicar el seu Atles fotogràfic de la Lluna a Praga.

Bruce va establir la Medalla Bruce de la Societat Astronòmica del Pacífic en reconeixement a tota una vida d'excel·lents assoliments i contribucions a la investigació astrofísica, i és un dels més prestigiosos premis en aquest camp.[5][9]

Honors

[modifica]

L'asteroide 323 Brucia, descobert per Max Wolf, porta el seu nom, així com el cràter Bruce de la Lluna.[10] També va rebre una medalla d'or per part del Gran Duc de Baden.[7]

L'astrònom Johann Palisa va batejar l'asteroide 313 Chaldaea com a testimoni de l'agraïment dels astrònoms.[11]

Vida personal

[modifica]

Va romandre soltera i va viure de la seva riquesa heretada.[12]

A causa d'una malaltia cada vegada més greu, va haver de restar confinada a casa seva i va morir el 13 de març del 1900 al 810 de la Cinquena Avinguda de la ciutat de Nova York.[4][13][14]

Obres

[modifica]
  • Catherine Wolfe Bruce: Dies Irae, Nova York, 1890
  • Johann G. Hagen, Catherine Wolfe Bruce, Michael Esch, Friedrich Becker, Frances Woodworth Wright, Johan Willem Jakob Anton Stein: Atlas stellarum variabilium I -IX, Observatori Vaticà, 1941

Bibliografia

[modifica]
  • S. Newcomb: Prof. Newcomb's new planetary tables, The Observatory 18 (1895) 86, Digitalitzat
  • Obituary Notices: Associates: - Pickering, Edward Charles, Avisos mensuals de la Royal Astronomical Society 80 (1920) 360
  • H.B. Kaster: Note Regarding the Death of Miss Catherine Wolfe Bruce and Her Services to Astronomy, Publicacions de la Societat Astronòmica del Pacífic Vol. 39, núm. 231 (1927) pàg. 315
  • M.B. Ogilvie und J.D. Harvey: Biographical Dictionary of Women in Science, 2000, ISBN 0-415-92040-X

Referències

[modifica]
  1. ↑ Americana | American Historical Magazine | Vol. IV (en anglès). The National American Society, 1909. ISBN 9780881924367 [Consulta: 2 juny 2017]. 
  2. ↑ Sobel, Dava. El universo de cristal (en castellà). Capitán Swing Libros, 2018-11-05. ISBN 978-84-947051-1-3. 
  3. ↑ «DAVID W. BRUCE LEFT A WIFE; The Fact that the Rich Typefounder Was Married Disclosed by the Filing of His Will.» (en anglès). The New York Times, 09-05-1895. [Consulta: 2 juny 2017].
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 The Observatory, Vol. 23 (en anglès). Sistema de Dades Astrofísiques, juny de 1900, p. 246–247. 
  5. ↑ 5,0 5,1 Angelo, Joseph A. Encyclopedia of Space and Astronomy (en anglès). Infobase Publishing, 2014. ISBN 9781438110189 [Consulta: 2 juny 2017]. 
  6. ↑ Noonan, Theresa C. «New York Public Library George Bruce Branch» (en anglès). Landmarks Preservation Commission, 13-01-2009. Arxivat de l'original el 2017-02-18. [Consulta: 2 juny 2017]. «Landmark Site: Borough of Manhattan Tax Map Block 1980, Lot 22»
  7. ↑ 7,0 7,1 Publications of the Astronomical Society of the Pacific, Vol. 39, No. 231 (en anglès), p. 325. 
  8. ↑ Hughes, Stefan. Catchers of the Light: The Forgotten Lives of the Men and Women Who First Photographed the Heavens (en anglès). ArtDeCiel Publishing, 2012, p. 403. ISBN 9781620509616 [Consulta: 2 juny 2017]. 
  9. ↑ «Catherine Wolfe Bruce Gold Medal - Astronomical Society» (en anglès). Societat Astronòmica del Pacífic. [Consulta: 4 setembre 2019].
  10. ↑ Schmadel, Lutz D. «(323) Brucia». A: Dictionary of Minor Planet Names – (323) Brucia. Springer Berlin Heidelberg, 2007, p. 42. DOI 10.1007/978-3-540-29925-7_324. ISBN 978-3-540-00238-3. 
  11. ↑ Schmadel, Lutz D. «(313) Chaldaea». A: Dictionary of Minor Planet Names – (313) Chaldaea (en anglès). Springer Berlin Heidelberg, 2007, p. 42. DOI 10.1007/978-3-540-29925-7_314. ISBN 978-3-540-00238-3. 
  12. ↑ Payne, W. W.. Popular Astronomy (en anglès). Observatori Goodsell del Carleton College, 1900, p. 235–238 [Consulta: 2 juny 2017]. 
  13. ↑ «DIED. | BRUCE» (en anglès). The New York Times, 16-03-1900. [Consulta: 2 juny 2017].
  14. ↑ Sobel, Dava. The Glass Universe: How the Ladies of the Harvard Observatory Took the Measure of the Stars (en anglès). Penguin, 2016. ISBN 9780670016952 [Consulta: 2 juny 2017].