Caué

Plantilla:Infotaula geografia políticaCaué
TipusOrganització territorial de São Tomé i Príncipe i circumscripció electoral Modifica el valor a Wikidata

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 0° 05′ N, 6° 35′ E / 0.08°N,6.58°E / 0.08; 6.58
EstatSão Tomé i Príncipe Modifica el valor a Wikidata
CapitalSão João dos Angolares Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Predom. ling.Forro, angolar, portuguès
Geografia
Superfície267 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
ISO 3166-2ST-03 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb

El districte de Caué és un dels 6 districtes en què s'organitza territorialment la República Democràtica de São Tomé i Príncipe.

Característiques

[modifica]

El districte de Caué ocupa el sector sud de l'illa de São Tomé i limita, al nord amb el districte de Mé-Zóchi, a l'oest amb el de Lembá, a l'est amb el de Cantagalo i al Sud amb l'oceà Atlàntic. Té una extensió de 267 km², que fa que sigui el districte més extens del país, però la seva població és la més reduïda i només arriba als 6.031 habitants, segons el cens de 2012,.[1] La seva capital és la vila de São João dos Angolares.

Població

[modifica]
  • 1940 6,675 (11.0% de la població nacional)
  • 1950 6,942 (11.6% de la població nacional)
  • 1960 5,874 (9.1% de la població nacional)
  • 1970 3,757 (5.1% de la població nacional)
  • 1981 4,607 (4.8% de la població nacional)
  • 1991 5,322 (4.5% de la població nacional)
  • 2001 5,501 (4.0% de la població nacional)
  • 2008 6,270

Assentaments

[modifica]

El principal assentament és la ciutat de São João dos Angolares. Altres assentaments són:

Economia

[modifica]

El 50% de la població del districte està per dessota del llindar de la pobresa. La principal indústria del districte és l'agricultura i hi operen nombroses empreses.[2]

Referències

[modifica]
  1. Dades al web de l'Instituto Nacional de Estatísticas. Arxivat 2015-04-08 a Wayback Machine. (portuguès)
  2. Silva, C.F.L.L. - Segurança alimentar em São Tomé e Príncipe. Estudo de caso dos distritos de Água-Grande e Mé-Zóchi. Lisbon: ISA, 2014, p. 160