Malaltia objecte | infecció per Escherichia coli, infecció urinària, otitis mitjana, pneumònia bacteriana, gonorrea, bronquitis aguda, infecció del tracte respiratori superior, infecció bacteriana per gramnegatius, infecció per estafilococs, infecció urinària, bronquitis, gonorrea, faringitis estreptocòcica i otitis mitjana |
---|---|
Dades clíniques | |
Grup farmacològic | cefalosporina |
Codi ATC | J01DD08 |
Dades químiques i físiques | |
Fórmula | C16H15N5O7S2 |
Massa molecular | 453,041 Da i 453,04128982 Da |
Identificadors | |
Número CAS | 79350-37-1 |
PubChem (SID) | 5362065 |
IUPHAR/BPS | 10898 |
DrugBank | DB00671 |
ChemSpider | 4514923 |
UNII | XZ7BG04GJX |
KEGG | D00258 |
ChEBI | 472657 |
ChEMBL | CHEMBL1541 |
PDB ligand ID | C04 |
AEPQ | 100.119.331 |
La cefixima és un medicament antibiòtic utilitzat per tractar una sèrie d'infeccions bacterianes.[1] Aquestes infeccions inclouen otitis mitjana, faringitis estreptocòccica, pneumònia, infeccions del tracte urinari, gonorrea i malaltia de Lyme.[1] Normalment, per a la gonorrea només cal una dosi.[2] Als Estats Units és un tractament de segona línia de la ceftriaxona per a la gonorrea.[1] Es pren per via oral.[1] Està comercialitzat a Espanya com a EFG i Denvar.[3]
Els efectes secundaris comuns inclouen diarrea, dolor abdominal i nàusees.[1] Els efectes secundaris greus poden incloure reaccions al·lèrgiques i diarrea per Clostridium difficile.[1] No es recomana en persones amb antecedents d'al·lèrgia a la penicil·lina.[2] Sembla que és relativament segur durant l'embaràs.[4] Està a la classe de medicaments de cefalosporines de tercera generació.[1] Actua alterant la paret cel·lular del bacteri provocant la seva mort.[1]
La cefixima es va patentar el 1979 i es va aprovar per a ús mèdic als Estats Units el 1989.[1][5] Està a la Llista de medicaments essencials de l'Organització Mundial de la Salut.[6]