Cefuroxima

Infotaula de fàrmacCefuroxima
Malaltia objecteinfecció per Escherichia coli, sinusitis, pneumònia bacteriana, infecció òssia, gonorrea, malaltia de Lyme, infecció urinària, faringitis, complicacions postoperatòries, impetigen, infecció bacteriana per gramnegatius, infecció per estafilococs, cel·lulitis i pneumònia Modifica el valor a Wikidata
Dades clíniques
Grup farmacològiccefalosporina i compost heterocíclic Modifica el valor a Wikidata
Codi ATCS01AA27 i J01DC02 Modifica el valor a Wikidata
Dades químiques i físiques
FórmulaC16H16N4O8S Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular424,069 Da Modifica el valor a Wikidata
Identificadors
Número CAS55268-75-2 Modifica el valor a Wikidata
PubChem (SID)5479529 Modifica el valor a Wikidata
IUPHAR/BPS10900 Modifica el valor a Wikidata
DrugBankDB01112 Modifica el valor a Wikidata
ChemSpider4586393 Modifica el valor a Wikidata
UNIIO1R9FJ93ED Modifica el valor a Wikidata
KEGGC06894 i D00262 Modifica el valor a Wikidata
ChEBI3515 Modifica el valor a Wikidata
ChEMBLCHEMBL1436 Modifica el valor a Wikidata
PDB ligand IDKOV Modifica el valor a Wikidata
AEPQ100.054.127

La cefuroxima és un antibiòtic, de la família de les cefalosporines de segona generació,[1] que s'utilitza per tractar i prevenir una sèrie de infeccions bacterianes.[2] Aquestes inclouen pneumònia, meningitis, otitis mitjana, sèpsia, infecció del tracte urinari i malaltia de Lyme.[3] S'utilitza per via oral, per via venosa o muscular.[3] Està comercialitzat a Espanya com a EFG i Zinnat, entre altres.[4]

Els efectes secundaris habituals inclouen nàusees, diarrea, reaccions al·lèrgiques i dolor al lloc de la injecció.[3] Els efectes secundaris greus poden incloure infecció per Clostridium difficile, anafilaxi, i síndrome de Stevens-Johnson.[3] Es creu que l'ús en embaràs i lactància és segur.[5] És una cefalosporina, interferint en la capacitat dels bacteris per fer la seva paret cel·lular.[3]

La cefuroxima es va patentar el 1971 i es va aprovar per a ús mèdic el 1977.[6] Està a la Llista de medicaments essencials de l'Organització Mundial de la Salut.[7]

Referències

[modifica]
  1. Basic & Clinical Pharmacology. McGraw Hill, 2018, p. 803. 
  2. British national formulary : BNF 76. 76. Pharmaceutical Press, 2018, p. 518. ISBN 9780857113382. 
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 «Cefuroxime Sodium Monograph for Professionals». Drugs.com. American Society of Health-System Pharmacists. [Consulta: 22 març 2019].
  4. «Centro de Información online de Medicamentos de la AEMPS - CIMA». Madrid: AEMPS. Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad, 2023.
  5. «Cefuroxime Use During Pregnancy». Drugs.com. [Consulta: 3 març 2019].
  6. Analogue-based Drug Discovery. John Wiley & Sons, 2006, p. 493. ISBN 9783527607495. 
  7. World Health Organization model list of essential medicines: 21st list 2019. Geneva: World Health Organization, 2019. WHO/MVP/EMP/IAU/2019.06. License: CC BY-NC-SA 3.0 IGO.