Cementiri de Vagànkovo

Infotaula edifici Cementiri de Vagànkovo
Nom en la llengua original	(ru) Ваганьковское кладбище
Dades
Tipus	Cementiri i indret històric
Primera menció escrita	1771
Construcció	1771
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Presnensky District (Rússia) ^(en)
55° 46′ 05″ N, 37° 32′ 54″ E / 55.7681°N,37.5483°E / 55.7681; 37.5483
Lloc del patrimoni cultural de Rússia
Lloc web	ritual.mos.ru…

El cementiri de Vagànkovo (rus: Вага́ньковское кла́дбище, Vagànkovskoie klàdbisxe) és un dels cementiris més extensos i populars de Moscou. És situat a la part nord-oest de la ciutat, a la zona de la Plaça Krasnoprésnenskaia zastava, al carrer Serguei Makéiev, 15, i ocupa una superfície de 47,9 hectàrees.^[1]

Oficialment, Vagànkovo es va formar el 1771 durant una epidèmia de pesta bubònica: els que morien per la malaltia eren enterrats fora dels límits de la ciutat per tal de prevenir el contagi.^[2] Però el cementiri va aparèixer en aquest lloc alguns anys abans.^[3]. El nom del cementiri prové de Vagànkovo, un antic poble, que va passar a formar part de Moscou al segle xvi.

Es calcula que mig milió de persones han estat enterrades a Vagànkovo al llarg de la seva història^[4] La gran necròpoli conté les fosses comunes de la batalla de Borodinó, la batalla de Moscou i la Tragèdia de Khodinka. És el lloc d'enterrament d'una sèrie de persones de la comunitat artística i esportiva de Rússia i l'antiga Unió Soviètica. Durant la Gran Purga, guàrdies sadollats d'alcohol executarien els presoners plorosos després d'haver excavat les seves tombes al cementiri.^[5]

El cementiri és servit per diverses esglésies ortodoxes construïdes entre 1819 i 1823 en la versió moscovita de l'estil Imperi.

Enterraments notables

• Nadejda Làmanova, dissenyadora de moda i vestuari
• Àvgust Iefímovitx Iàvitx (1900-1979), escriptor soviètic i rus, periodista. Membre de la Unió d'Escriptors Soviètics. Participant en la Guerra Civil Russa i en la Gran Guerra Patriòtica.
• Aleksandr Abdúlov (1953-2008), actor
• Vassili Agapkin (1884-1964), músic, autor de la cançó "Comiat de Slavianka"
• Borís Andréiev (1915-1982), actor
• Inga Artamónova (1936-1966), campiona mundial de patinatge de velocitat
• Grigori Txukhrai (1921-2001), director de cinema
• Vladímir Dal (1801-1872), lexicògraf
• Serguei Grinkov (1967-1995), patinador per parelles sobre gel, campió mundial i olímpic
• Veniamín Kaverin (1902-1989), escriptor
• Leonid Kharitónov (1930-1987), actor
• Andrei Mirónov (1941-1987), actor i cantant
• Bulat Okudjava (1924-1997), poeta i cantautor, escriptor
• Vassili Osxépkov (1892-1937), lluitador
• Liudmila Pakhómova (1946-1986), campiona mundial i olímpic de patinatge per parelles sobre gel
• Mikhaïl Púgovkin (1923-2008), actor
• Aleksei Savràssov (1830-1897), pintor
• Gennadi Xpàlikov (1937-1974), poeta, guionista
• David Xterenberg (1881-1948), artista
• Vitali Solomin (1941-2002), actor
• Anatoli Solonitsin (1934-1982)
• Nikolai Stàrostin (1902-1996), futbolista
• Vassili Súrikov (1848-1916), pintor
• Ievgueni Svetlànov (1928-2002), director d'orquestra, compositor i pianista
• Ígor Talkov (1956-1991), poeta, cantautor
• Anna Timiriova (1893-1975), poetessa
• Vassili Tropinin (1776-1857), pintor
• Lev Vlàssenko (1928-1996), pianista
• Vladímir Vissotski (1938-1980), poeta, cantautor, actor
• Vassili Ian (1876-1954), escriptor
• Leonid Ienguibàrov (1935-1972), pallasso, mímic, actor
• Iakob Rozval (1932-2015), enginyer, inventor
• Serguei Iessenin (1895-1925), poeta, marit d'Isadora Duncan
• Antonina Zubkova (1920-1950), pilot de bombarders de la Segona Guerra Mundial, Heroïna de la Unió Soviètica
• Lev Iaixin (1929-1990), porter de futbol

Referències

1. Eva Merkatxeva. «Тайны Ваганьковского кладбища» (en rus). Argumenti i fakti, 14-04-2003. [Consulta: 4 octubre 2017].
2. Artamónov, 1991, p. 5,8.
3. Matiuixin, 2007, p. 25.
4. «История Ваганьковского кладбища» (en rus). Arxivat de l'original el 5-6-2016. [Consulta: 4 juny 2016].
5. Taubman, William. Khrushchev, the man and his era (en anglès). W. W. Norton & Company, p. 100. 

Bibliografia

1. Matiuixin, Serguei. Священное Ваганьково (en rus). Moscou: Dom RDF, 2007. ISBN 978-5-91030-002-0. 
2. Artamónov, Mikhaïl Dmítrievitx. Ваганьково (en rus). Moscou: Moskovski rabotxi, 1991. ISBN 5-239-01167-2.