El cementiri de Vagànkovo (rus: Вага́ньковское кла́дбище, Vagànkovskoie klàdbisxe) és un dels cementiris més extensos i populars de Moscou. És situat a la part nord-oest de la ciutat, a la zona de la Plaça Krasnoprésnenskaia zastava, al carrer Serguei Makéiev, 15, i ocupa una superfície de 47,9 hectàrees.[1]
Oficialment, Vagànkovo es va formar el 1771 durant una epidèmia de pesta bubònica: els que morien per la malaltia eren enterrats fora dels límits de la ciutat per tal de prevenir el contagi.[2] Però el cementiri va aparèixer en aquest lloc alguns anys abans.[3]. El nom del cementiri prové de Vagànkovo, un antic poble, que va passar a formar part de Moscou al segle xvi.
Es calcula que mig milió de persones han estat enterrades a Vagànkovo al llarg de la seva història[4] La gran necròpoli conté les fosses comunes de la batalla de Borodinó, la batalla de Moscou i la Tragèdia de Khodinka. És el lloc d'enterrament d'una sèrie de persones de la comunitat artística i esportiva de Rússia i l'antiga Unió Soviètica. Durant la Gran Purga, guàrdies sadollats d'alcohol executarien els presoners plorosos després d'haver excavat les seves tombes al cementiri.[5]
El cementiri és servit per diverses esglésies ortodoxes construïdes entre 1819 i 1823 en la versió moscovita de l'estil Imperi.