Centre per a la Integritat Pública
|
|||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Nom curt | CPI  | ||||
| Tipus | organització sense ànim de lucre | ||||
| Camp de treball | periodisme d'investigació | ||||
| Forma jurídica | associació 501(c)(3) | ||||
| Història | |||||
| Creació | març 1989 | ||||
| Fundador | Charles Lewis | ||||
| Activitat | |||||
| Membre de | Institute for Nonprofit News (en)  | ||||
| Patrocinador | Sunlight Foundation (en) Omidyar Network Open Society Foundations The Pew Charitable Trusts (en) Knight Foundation Fundació Ford Fundació John D. i Catherine T. MacArthur Ethics and Excellence in Journalism Foundation (en) Laura and John Arnold Foundation (en) | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Filial | |||||
| Indicador econòmic | |||||
| Finançador | Porphyry Road Foundation (en) | ||||
| Ingressos totals | 9.994.978 $ (2017) | ||||
| Altres | |||||
Premis
| |||||
| Lloc web | publicintegrity.org | ||||
   | |||||
Localització geogràfica  | |||||
El Centre per a la Integritat Pública (en anglès, Center for Public Integrity, CPI) és una organització estatunidenca sense ànim de lucre de periodisme d'investigació que afirma que té la missió de "revelar abusos de poder, corrupció i negligència de funcions per part d'institucions públiques i privades poderoses per tal de fer que operin amb honradesa, integritat i responsabilitat i que posin per sobre l'interès públic".[1] Amb uns cinquanta treballadors, el CPI és un dels centres d'investigació independents i sense ànim de lucre més grans d'Amèrica.[2] El 2014 va guanyar el Premi Pulitzer de periodisme d'investigació.[3]
El CPI es descriu com una organització que és "independent i que no duu a terme feina partidista".[4] Ha estat descrit com a "progressista", "apartidista," "independent" i "liberal".[5][6][7][8][9]
El CPI publica els seus informes al seu lloc web per a mitjans de comunicació dels EUA i d'arreu del món. El 2004, el llibre del CPI, The Buying of the President, es va situar en la llista de més llegits de The New York Times durant tres mesos.[10]
El 1997 llançà endavant el projecte Consorci Internacional de Periodistes d'Investigació.[11] Aquest projecte publicà el 2013 l'informe Secrecy For Sale: Inside The Global Offshore Money Maze.[12]
Referències[modifica]
- ↑ «About The Center for Public Integrity». Center for Public Integrity. [Consulta: 9 juny 2012].
- ↑ «PI reduces staff to compensate for $2 million budget hole». Poynter Institute, 09-12-2011. [Consulta: 9 juny 2012].
- ↑ «The 2014 Pulitzer Prize Winners Investigative Reporting». Pulitzer.org. [Consulta: 29 juliol 2014].
- ↑ «Frequently Asked Questions». Center for Public Integrity. [Consulta: 9 juny 2012].
- ↑ «Spectrum Narrows Further in 2002: Progressive, domestic think tanks see drop». Fairness and Accuracy in Reporting, July–August 2003. [Consulta: 9 juny 2012].
- ↑ Goldstein, Steve «`Outsider' Runs Filled With `Insider' Advisers». Philadelphia Inquirer, 16-02-1996 [Consulta: 19 juny 2013].
- ↑ Galvin, Kevin «Buchanan Campaign Chief Has Milita Ties». Associated Press.
- ↑ Broder, John «Buchanan Aide Suspended Over Hate Group Ties». Los Angeles Times, 16-02-1996 [Consulta: 31 gener 2001].
- ↑ «Mr. Buchanan Stumbles». The New York Times, 17-02-1996 [Consulta: 31 gener 2001].
- ↑ Lewis, Charles «The Growing Importance of Non-Profit Journalism» (PDF). The Joan Shorenstein Center on the Press, Politics and Public Policy.
- ↑ Bacon, Wendy «Investigative Journalism in the Academy-possibilities for Storytelling across Time and Space». Pacific Journalism Review, 17, 1, 2011, pàg. 54-57.
- ↑ Perlah, Jeff «International Consortium Of Investigative Journalists Releases “Secrecy For Sale: Inside The Global Offshore Money Maze”». International Business Times, 04-04-2013 [Consulta: 3 abril 2016].
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Centre per a la Integritat Pública |