Quand j'étais chanteur | |
---|---|
Fitxa | |
Direcció | Xavier Giannoli |
Protagonistes | |
Producció | Edouard Weil, Pierre-Ange Le Pogam |
Dissenyador de producció | François Renaud Labarthe (en) |
Guió | Xavier Giannoli |
Música | Alexandre Desplat |
Dissenyador de so | François Musy (en) i Gabriel Hafner |
Fotografia | Yorick Le Saux |
Muntatge | Martine Giordano |
Distribuïdor | EuropaCorp |
Dades i xifres | |
País d'origen | França |
Estrena | 2006 |
Durada | 112 minuts |
Idioma original | Francès |
Rodatge | Clarmont d'Alvèrnia, Casino de Royat (fr) , Pont del Chastèl i Puèi de Coma (oc) |
Color | en color |
Pressupost | 7,3 milions d'euros |
Descripció | |
Gènere | Drama musical |
Tema | indústria de l'espectacle, final de carrera, enamorament, vinculació humana, amor romàntic, chansonnier, envelliment humà i edat de maduresa |
Lloc de la narració | Clarmont d'Alvèrnia |
Època d'ambientació | dècada del 2000 |
Premis i nominacions | |
Nominacions | César a la millor actriu (2007, 2007) César al millor guió original (2007) César a la millor pel·lícula (2007) César a la millor actriu secundària (2007) César al millor so (2007) César al millor muntatge (2007) César al millor actor (2007)
|
Premis | |
Chanson d'amour[1] (títol original en francès Quand j'étais chanteur) és una pel·lícula francesa dirigida per Xavier Giannoli i estrenada el 13 de setembre del 2006. Als Països Catalans es va entrenar doblada al castellà a l'agost del 2007 i TV3 la va emetre en català el 21 de febrer del 2010.
Gérard Depardieu interpreta Alain Moreau, un cantant de ball ja en una certa decadència, que està establert a Clarmont d'Alvèrnia on coneix Marion (Cécile de France), una agent immobiliària mare soltera. A mesura que avança la pel·lícula, l'enamorament progressiu entre l'artista i la dona a qui dobla l'edat té per fons el circuit de les sales de ball.
La pel·lícula es rodà a Clarmont d'Alvèrnia durant l'estiu del 2005, i el procés va ser accidentat a causa que Depardieu acabava de partir peres amb Carole Bouquet i el rodatge se'n ressentí. Tot i això, el film va ser un èxit, amb més d'un milió d'espectadors a França.
Gérard Depardieu hi interpreta:
En la banda sonora també hi apareixen la versió castellana de Mourir d'aimer de Charles Aznavour, la versió francesa de Quizás, quizás, quizás: Qui sait, qui sait, qui sait, Cendrillon del grup Téléphone i Les Paradis Perdus de Christophe.