Biografia | |
---|---|
Naixement | Charles-Auguste Lebourg 31 gener 1829 Nantes (França) |
Mort | 24 febrer 1906 (77 anys) 17è districte de París (França) |
Sepultura | Miséricorde cemetery (en) |
Formació professional | École Nationale Supérieure des Beaux-Arts |
Formació | École Nationale Supérieure des Beaux-Arts |
Activitat | |
Camp de treball | Escultura |
Ocupació | escultor |
Art | escultura |
Gènere | Art públic |
Professors | François Rude i Amédée Ménard |
Alumnes | Anatole Marquet de Vasselot |
Influències | |
Obra | |
Obres destacables
| |
Obres destacables | |
Charles-Auguste Lebourg (Nantes, 20 de febrer de 1829 - París, febrer de 1906) fou un escultor francès.
Va estudiar a l'École Nationale Supérieure des Beaux-Arts de París, amb François Rude.[1] Va treballar en la decoració del Louvre sota la direcció d'Héctor Martín Lefuel –a la reconstrucció del Pavillon de Marsa (1874)–, a l'Església de la Trinitat i a la també, reconstrucció de l'Ajuntament de París.[2]
Va dividir el seu temps entre París i el seu taller a Nantes. Va afaiçonar escultures d'ornamentació arquitectònica per a edificis, així com diversos busts i una estàtua eqüestre de Joana d'Arc per a la seva ciutat natal. Però la seva obra més universal, va ser la creació de les cariàtides de la Font Wallace, cinc d'aquests monuments es troben a Nantes, un centenar a París, i una gran quantitat es troben dispersos per tot el món.[3]
Amb motiu de l'Exposició Universal de 1888 de Barcelona, Sir Richard Wallace va donar dotze fonts per a la seva instal·lació a la ciutat,[4] de les que queden tres en l'actualitat, situades en el Passeig de Gràcia junt la Gran Via, La Rambla enfront del passatge de la Banca i la d'enfront l'edifici de la Societat General d'Aigües de Barcelona.[2] Tanmateix, Lebourg no va aconseguir en vida d'obtenir una gran reputació i va morir a la pobresa a París.