Nom original | (fr) Charles Ferdinand Pahud de Mortanges |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 13 maig 1896 la Haia (Països Baixos) |
Mort | 8 abril 1971 (74 anys) Leiden (Països Baixos) |
Chef van het Militair Huis van de Koning (en) | |
16 novembre 1954 – 1r gener 1962 | |
Dades personals | |
Residència | Amersfoort (1940–) |
Religió | Església reformada neerlandesa |
Activitat | |
Camp de treball | Ritmeester (en) |
Ocupació | genet de concurs complet |
Esport | esports eqüestres |
Participà en | |
1936 | Jocs Olímpics d'Estiu de 1936 |
1932 | Jocs Olímpics d'Estiu de 1932 |
1928 | Hípica als Jocs Olímpics d'estiu de 1928 - Concurs complet individual (medalla d'or olímpica) |
1928 | Hípica als Jocs Olímpics d'estiu de 1928 - Concurs complet per equips (medalla d'or olímpica) |
1924 | Hípica als Jocs Olímpics d'estiu de 1924 - Concurs complet per equips (medalla d'or olímpica) |
Charles Pahud de Mortanges (francès: Charles Ferdinand Pahud de Mortanges) (la Haia, 13 de maig de 1896 - Leiden, 8 d'abril de 1971) fou un genet neerlandès, guanyador de cinc medalles olímpiques en el concurs complet d'equitació.
El 1915, després de graduar-se a l'escola secundària, va ser admès a la Reial Acadèmia Militar (KMA) com a cadet de cavalleria, on es graduà el 1918. El 1919 començà a fer classes d'equitació a l'Escola Militar Superior.[1]
Va participar, als 27 anys, en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1924 realitzats a París (França), on va aconseguir guanyar la medalla d'or en la prova per equips del concurs complet i on a més finalitzà quart en la prova individual d'aquesta modalitat amb el cavall Johnny Walker. En els Jocs Olímpics d'Estiu de 1928 realitzats a Amsterdam (Països Baixos) aconseguí guanyar sengles medalles d'or en la prova individua i en la prova per equips amb el cavall Marcroix. En els Jocs Olímpics d'Estiu de 1932 realitzats a Los Angeles (Estats Units) aconseguí revalidar el seu títol individual i guanyà la medalla de plata en la prova per equips. En els Jocs Olímpics d'Estiu de 1936 realitzats a Berlín (Alemanya nazi) participà en les dues proves, si bé no finalitzà la prova per equips i fou desqualificat en la prova individual.[2]
El 1938 va patir un greu accident a la seva mà dreta, la qual va estar a punt de perdre.[1] El 1942, durant la Segona Guerra Mundial, fou empresonat pel règim nazi, aconseguint escapar l'estiu de 1943.[1] El 1944 fou un destacat oficial de la Brigada d'Infanteria Motoritzada Reial dels Països Baixos i va participar en el desembarcament de Normandia i l'alliberament dels Països Baixos.[1]
El 6 de juliol de 1946 fou proclamat president del Comitè Olímpic Holandès. També va ser membre del Comitè Olímpic Internacional entre el 4 de setembre de 1946 i el 7 d'octubre de 1964. Acabà els seus anys actius com a cap de la Casa Militar Reial, on va ser responsable de l'organització de les cerimònies que implicaven la família reial holandesa fins a la seva jubilació.[1][2]