Charlie Kaufman

Plantilla:Infotaula personaCharlie Kaufman

(2015) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(en) Charles Stuart Kaufman Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement19 novembre 1958 Modifica el valor a Wikidata (66 anys)
Nova York Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaPasadena Modifica el valor a Wikidata
FormacióFacultat de Belles Arts de la Universitat de Boston
New York University Tisch School of the Arts
Hall High School Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióguionista, director de cinema, productor de cinema, escriptor Modifica el valor a Wikidata
Activitat1983 Modifica el valor a Wikidata -
Membre de
Premis
Lloc webbeingcharliekaufman.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0442109 Allocine: 57916 Rottentomatoes: celebrity/charlie_kaufman Allmovie: p271315 TMDB.org: 202
Facebook: BeingCharlieKaufman X: beingcharliek Musicbrainz: 8c23bdf4-af88-4a86-9a2f-645aeb2f2f24 Modifica el valor a Wikidata

Charlie Kaufman (Nova York, 1 de novembre de 1958) és un guionista estatunidenc. Nomenat per la revista Premiere com una de les 100 persones més poderoses de Hollywood.[1][2][3][4]

Biografia

[modifica]

Kaufman va néixer al si d'una família jueva a Nova York. Va iniciar la seva carrera en televisió escrivint dos episodis per a Busca't la vida de Chris Eliott, així com una dotzena d'altres episodis per a programes com Ned i Stacey i The Dana Carvey Show.[5][6][7] Va tenir reconeixement per primera vegada a l'escriure Being John Malkovich, film que li va valer una nominació a l'Oscar i un premi BAFTA. També va escriure Human nature, la qual va ser dirigida per Michel Gondry, i després va treballar amb Spike Jonze altra vegada com l'escriptor per a Adaptation: el lladre d'orquídies, la qual li va valer altra nominació a l'Oscar i el seu segon BAFTA. En aquesta pel·lícula es presentava a un personatge, Charlie Kaufman, que resultava ser una versió bastant irreal de l'escriptor.

També va escriure Confessions d'una ment perillosa, un retrat biogràfic de Chuck Barris, un conductor d'un programa de concursos del qui es pensava era un home clau de la CIA. Va ser dirigida per George Clooney, que debutava com a director.

Kaufman, molt molest, va criticar a Clooney per fer alteracions dramàtiques al guió de la pel·lícula sense si més no consultar-lo amb ell. El guionista va afirmar en una entrevista amb William Arnold: «L'usual per a un escriptor és lliurar un guió i després desaparèixer. Però això no és per a mi. Vull estar involucrat de principi a fi. I aquests directors (Gondry, Jonze) ho saben i ho respecten.» Després va arribar Eternal Sunshine of the Spotless Mind (Oblida't de mi!), la seva segona pel·lícula amb el director Michel Gondry, pel qual va rebre el seu primer premi Oscar al millor guió original, el seu tercer BAFTA i el prestigiós PEN American Center 2005.

Un patró interessant en els treballs de Kaufman és que sovint se centren en un protagonista masculí introvertit, una mica tímid, i una figura dominant femenina. Això succeïx amb Eternal sunshine.. (Joel/Clementine), El lladre d'orquídies (Charlie), i Com ser John Malkovich (Craig/Maxine).

Referències

[modifica]
  1. ↑ Ebert, Roger. «Synecdoche, New York Movie Review (2008)», 05-11-2008. [Consulta: 16 octubre 2015]. "Charlie Kaufman is one of the few truly important writers to make screenplays his medium."
  2. ↑ «Charlie Kaufman Is The 21st Century's 'Mad Genius Of Cinema'». GQ. June 3, 2016. 
  3. ↑ «Charlie Kaufman: Screenwriters Lecture». British Academy of Film and Television Arts. [Consulta: 16 octubre 2015]. "One of modern cinema's most celebrated writers"...
  4. ↑ Ulin, David L. «Why Charlie Kaufman Is Us». , 14-05-2006. "In exploring our inner selves, he's become one of the best writers of his generation, David L. Ulin argues."
  5. ↑ Applebaum, Stephen. «It's not easy being Charlie Kaufman». The Jewish Chronicle, 07-05-2009. [Consulta: 27 abril 2018].
  6. ↑ Feinstein, Howard. «Decade: Charlie Kaufman on "Synecdoche, New York"». IndieWire, 28-12-2009. [Consulta: 27 abril 2018].
  7. ↑ Solomons, Jason. «Tradition? No, I just want to write what I think is funny». The Jewish Chronicle, 17-03-2016. [Consulta: 27 abril 2018].