Chatino

Chatino

cha'cña
Tipus	família lingüística
Ús
Parlants	42.791 (2005)[1]
Autòcton de	Mèxic
Estat	Oaxaca
Classificació lingüística
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües mesoamericanes llengües otomangues zapoteca
Característiques
Institució de normalització	SEP iso2=cta
Codis
Glottolog	chat1268

El chatino és una llengua indígena que es parla en el sud de l'estat mexicà d'Oaxaca. Forma part del grup de llengües zapoteques de la branca oriental de la família lingüística otomang. És parlada per uns cinquanta mil individus pertanyents al grup ètnic dels chatins, el territori ètnic de la qual tradicional es localitza al sud d'Oaxaca.

Els chatins són un poble molt proper en llengua i cultura als zapoteques, la llengua del qual constitueix l'altra part del grup de llengües zapotecanes. Els chatins anomenen la seva pròpia llengua chat'ña, que significa paraula difícil. La llengua chatino gaudeix de reconeixement com a llengua nacional a Mèxic.

Dialectes

Egland i Bartholomew (1983) van dur a terme proves de mútua intel·ligibilitat en què es va arribar a la conclusió que quatre varietats de Chatino podrien considerar-se llengües diferents quant a la intel·ligibilitat mútua, amb el 80% d'intel·ligibilitat que es necessita per a ser considerada part de la mateixa llengua. (El mateix recompte de resultat d'una pèrdua de criteri del 70%) Aquestes van ser les varietats Tataltepec, Zacatepec, Panixtlahuaca, i els dialectes de les muntanyes, mentre que el Zenzontepec no ha estat avaluat, però sobre la base d'altres estudis es creu que són completament inintel·ligibles amb la resta del chatino. El dialecte de les Muntanyes es divideixen en tres grups, que presagien en gran manera les divisions a Ethnologue.

Ethnologue diferencia sis llengües chatino. El dialecte de les Muntanyes es divideixen en tres grups, oriental, occidental, i Nopala, malgrat una bona intel·ligibilitat entre varietats veïnes; Yaitepec es mou d'est a oest.

Campbell (2013), en un estudi basat en les innovacions compartides en lloc d'intel·ligibilitat mútua, divideix primer el chatino en dos grups - Zenzontepec i chatino costaner. Després divideix chatino costaner en Tataltepec i chatino oriental. El seu chatino oriental conté altres varietats i no troba cap evidència de divisions basades en innovacions compartides. Aquesta divisió reflecteix les divisions informades per Boas (1913), badades en comentaris dels parlants, que el chatino comprenia tres "dialectse" amb intel·ligibilitat mútua limitada.

• Chatino de la Sierra, amb tres varietats
  • Chatino de Lachao-Yolotepec [CLY]
  • Chatino de Nopala (Chatino de la Zona Alta Oriental) [CYA]
  • Chatino de Yaitepec [CTP]
• Chatino de Tataltepec (Chatino de la Zona Baixa) [CTA]
• Chatino de Zacatepec (Chatino de San Marcos Zacatepec) [CTZ]
• Chatino de Zenzontepec (Chatino del Nord) [CZE]

Comparació amb altres llengües

La proximitat entre les llengües zapoteques i el chatino pot ser examinada comparant la forma dels numerals:^[2][3]

Significat	un	dos	tres	quatre	cinc	sis	set	vuit	nou	deu
Zapoteca septentrional (Xhon)	to	chope	shone	tape	gayo'	xope	gaze	xono'	ga	chi
Zapoteca de l'Istme	tobi	chuppa	chonna	taapa	gaayu'	shoopa'	gadxe	shono	ga'	chii
Zapoteca de la Vall (Mitla)	tehb	tyo'p	chôn	tahp	gaî	sho'p	gáhdz	shúhn	gâ	cû
Zapoteca d'Ixtlán	ttubi	chuppá	tsunná	tappa	gàyu'	sh:uppá	gatsì	sh:unú'	gà	tsìi
Zapoteca de Zoogocho	to	chop	shonhe	tap	gayu'	zh:op	galle	zh:ono'	ga	shi
Chatino	ska^23	tuk^wa³²	snã³²	hak^wa^23	ki'yu³²	sk^wa³²	kati^21	snũ^23	kaa²	tii²

Fonologia

L'inventari consonàntic del chatino de la zona alta ve donat per:^[4]

	Labial	Alveolar	Alveo- palatal	Velar	Labio- velar	Glotal
Oclusiva	p	t, d	tʲ, dʲ	k, g	kʷ, gʷ	ʔ
Africada simple		ʦ, ʣ	ʧ, ʤ
Fricativa		s	ʃ, hʲ		hʷ	h
Aproximants		l, r	lʲ, y		w
Nasal	m	n	nʲ

Quant a les vocals existeixen cinc timbres, oposició de quantitat i nasalitat, per la qual cosa l'inventari de vocals és extens:

orals / i, iː, e, eː, a, aː, o, oː, u, uː/

nasals /ĩ, ĩː, ẽ, ẽː, ã, ãː, õ, õː, ũ, ũː/

L'inventari consonàntic anterior no és el mateix per a totes les varietats, una reconstrucció feta a partir de diverses varietats reconstrueix pel proto-chatino el següent inventari:^[5]

	Alveolar	Alveo- palatal	Velar- palatal	Velar	Labio- velar	Glotal
Oclusiva	*t	*tʲ	*kʲ	*k	*kʷ	*ʔ
Africada simple	*ʦ
Fricativa	*s					*h
Aproximants	*l	*lʲ, *y			*w
Nasal	*n	*nʲ

Quant a les vocals la reconstrucció inclou només vocals breus / *i, *e, *a, *o, *u/ que poden aparèixer nasalitzades /*ĩ, *ẽ, *ã, *õ, *ũ/ i amb dos tons: alt (´) i baix (`).

Media

S'emet un programa en llengua chatino a l'emissora de ràdio XEJAM, situada a Santiago Jamiltepec, Oaxaca, dependent de la CDI.

Referències

1. INEGI, 2005, pàgina 41.
2. numerales en lenguas amerindias
3. Pride & Pride, chatino de la zona alta, 1997, p. 155
4. Pride & Pride, 1997, pp. 27-30
5. B. W. Upson and Robert E. Longacre, 1965, pp. 312-322

Bibliografia

• Leslie Pride & Kitty Pride (1997): Chatino de la zona alta, oaxaca, en Archivo de lenguas indígenas de México, ed. COLMEX, ISBN 968-12-0701-7.
• Boas, Franz. 1913. "Notes on the Chatino language of Mexico," American Anthropologist, n.s., 15:78-86.
• Campbell, Eric. 2013. "The Internal Diversification and Subgrouping of Chatino," International Journal of American Linguistics 79:395-420.
• Pride, Kitty. 1965. Chatino syntax. SIL Publications in Linguistics #12.
• Pride, Leslie and Kitty. 1970. Vocabulario Chatino de Tataltepec. Serie de vocabularios indigenas mariano silva y aceves, no. 15. Summer Institute of Linguistics.
• Rasch, Jeffrey Walker. 2002. The basic morpho-syntax of Yaitepec Chatino. Ph.D. thesis. Rice University.

Enllaços externs

• Chatino a native-languages.org