Lema | Mir bréngen Iech weider | ||||
---|---|---|---|---|---|
Dades | |||||
Nom curt | CFL | ||||
Tipus | Empresa estatal | ||||
Indústria | transport ferroviari | ||||
Camp de treball | Ferrocarril | ||||
Forma jurídica | empresa estatal | ||||
Història | |||||
Reemplaça | Société anonyme luxembourgeoise des chemins de fer et minières Prince-Henri (en) Guillaume-Luxembourg Railway (en) | ||||
Creació | 14 de maig de 1946, Ciutat de Luxemburg | ||||
Fundador | Govern luxemburguès | ||||
Activitat | |||||
Àmbit | Luxemburg i parts a Bèlgica, França i Alemanya | ||||
Serveis | Explotació de ferrocarrils. | ||||
Membre de | International Rail Transport Committee (en) RailNetEurope Unió Internacional de Ferrocarrils (1922–) | ||||
Governança corporativa | |||||
Seu | |||||
Gerent/director | Jeannot Waringo (en) | ||||
Empleats | 4.050 [1] | ||||
Propietat de | Govern luxemburguès, Govern de França i Govern de Bélgica | ||||
Filial | |||||
Propietari de | |||||
Indicador econòmic | |||||
Ingressos totals | 948.19 milions d'euros (2013)[2] | ||||
Altres | |||||
Número de telèfon | +352-24-89-24-89 | ||||
CFL | vehicle keeper marking (en) | ||||
Lloc web | http://www.cfl.lu/fr | ||||
Chemins de Fer Luxembourgeois (CFL) és l'empresa nacional de trens de Luxemburg. Va ser creada el 14 de maig del 1946. Està present en l'àmbit del transport de passatgers, de mercaderies i porta a terme la gestió i el funcionament de la xarxa ferroviària de Luxemburg. Les accions de l'empresa es divideixen en: 92%, l'estat de Luxemburg, 6%, l'estat de Bèlgica i el 2%, l'estat de França.
L'any 2013, va transportar aproximadament 20,7 milions de passatgers i 804 milions de tones de mercaderies. La companyia empra a 4.050 persones, el que posa a CFL com a setè més gran ocupador corporatiu del país.[1]
Les primeres línies dels ferrocarrils de Luxemburg es van obrir a l'octubre de 1859. Pertanyien a la Société royale grand-ducale des chemins de fer Guillaume-Luxembourg, fundada el 1857, però operada per la Companyia de Ferrocarrils de l'Est.
Des de 1871, després del Tractat de Frankfurt, la xarxa de Luxemburg va ser explotada per Direction générale impériale des chemins de fer d'Alsace-Lorraine, després de l'annexió d'Alsàcia-Lorena a l'imperi alemany. L'administració dels ferrocarrils d'Alsaccia i Lorena va ser creada el 1919 durant la devolució d'Alsàcia-Lorena a França, i es va reprendre l'explotació de la xarxa luxemburguesa. L'1 de gener de 1938, la xarxa entra sota la nova Société Nationale des Chemins de Fer Français (SNCF), però a partir de 1940, és operada per la Deutsche Reichsbahn. El tren va continuar com anteriorment al final del Segona Guerra Mundial. El 17 d'abril de 1946, es va signar un acord entre Luxemburg, França i Bèlgica. CFL es va crear oficialment el 14 de maig 1946.
CFL posseeix una flota relativament moderna de trens de passatgers, amb una majoria de vagons amb dos pisos. Quasi totes les rutes són realitzades amb trens elèctrics.[4]
CFL anuncia la seva xarxa de passatgers composta per set línies:
Internament utilitza un sistema diferent amb més subdivisions:
Tots els ferrocarrils veïns utilitzen el mateix calibre:
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Chemins de Fer Luxembourgeois |