Chlamydia trachomatis

Infotaula d'ésser viuChlamydia trachomatis Modifica el valor a Wikidata

Cossos d'inclusió de C. trachomatis (en marró) en un cultiu cel·lular de McCoy. Modifica el valor a Wikidata
Dades
Malaltiatracoma, limfogranuloma veneri, clamidiosi i conjuntivitis d’inclusió Modifica el valor a Wikidata
Tinció de Gramgramnegatiu Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
RegnePseudomonadati
FílumChlamydiota
ClasseChlamydiia
OrdreChlamydiales
FamíliaChlamydiaceae
GènereChlamydia
EspècieChlamydia trachomatis Modifica el valor a Wikidata
Rake, 1935

Chlamydia trachomatis és un bacteri paràsit intracel·lular estricte dels humans[1] i una de tres espècies del gènere Chlamydia.[2] C. trachomatis és Gram-negatiu,[3] no té motilitat i la seva estructura morfològica consta d'una membrana amb glicoproteïnes de superfície,[4] un nucli que conté l'ADN i l'ARN, i una matriu protoplàsmica.[5] La seva mida oscil·la entre els 300 i els 350 nanòmetres.

Fou identificat el 1907 per l'alemany von Prowazek i l'austríac Halberstädter, mentre estudiaven el tracoma.[6] C. trachomatis va ser el primer agent clamidial infecciós descobert en humans.[7] El genoma del bacteri té una longitud de 1.042.519 parells de bases, amb 894 seqüències codificadores de proteïnes.[8] Es creu que va evolucionar a partir d'un microorganisme clamidial no patogen existent en el medi biològic de fa uns 700 milions d'anys i que per envair, viure i reproduir-se a l'interior de les cèl·lules dels mamífers adoptà una estratègia dinàmica de reducció radical del seu genoma.[9]

Té un cicle biològic de 24-48 h de durada, considerat únic entre els membres del seu regne per les seves singulars característiques,[10] ja que alterna dues formes amb trets funcionals i morfològics diferents: el cos elemental extracel·lular infecciós i el cos reticulat intracel·lular no infecciós.[11]

C. trachomatis inclou tres biovars en humans responsables de diferents patologies específiques:[12] tracoma (serovars A, B, Ba o C), uretritis (serovars D-K) i limfogranuloma veneri (LGV, serovars L1, L2 i L3).[13] Moltes, però no totes, les soques de C. trachomatis tenen un plasmidi extracromosòmic,[14] sent considerables les variacions, tant de naturalesa com d'extensió, dels plasmidis presents en elles.[15]

Per a finalitzar el seu cicle vital bifàsic,[16] aquest patogen necessita secretar més de 70 proteïnes diferents, les quals exerceixen les seves funcions al citoplasma i al nucli de la cèl·lula hoste,[17] a la membrana d'inclusió i al medi extracel·lular. Són proteïnes amb capacitat d'alterar el citoesquelet d'actina,[18] la capacitat de moure's independentment, el transport vesicular i no vesicular, el metabolisme i la senyalització immunològica de les cèl·lules que infecten.[19][20] Sumàriament, el bacteri evita la resposta immunitària gràcies a dos mecanismes principals: la producció de múltiples proteases, en particular de la CPAF,[21] i la inhibició de l'apoptosi dels elements cel·lulars infectats.[22]

Identificació

[modifica]

L'observació dels cossos d'inclusió típics a l'interior de cèl·lules epitelials humanes és característica de la infecció per Chlamydia.[23][24] Tanmateix, diferenciar l'espècie C. trachomatis d'altres espècies de clamídia només es pot fer usant proves basades en l'ADN.[25]

Microscòpicament, la forma clàssica d'apreciar dits cossos d'inclusió intracitoplasmàtics ha estat la tinció d'iodina (lugol) o tincions immunohistoquímiques de fluorescència aplicades a cultius cel·lulars monocapa especials,[26] fets -per exemple- amb fibroblasts de ratolí (cèl·lules de McCoy) o cèl·lules d'ovari de hàmster (cèl·lules BHK-21).[27][28] La tinció amb iodina és problemàtica, ja que el glicogen no està present a totes les fases evolutives de C. trachomatis i algunes cèl·lules normals del cèrvix tenen un alt contingut glicídic i originen falsos positius. La diagnosi de les clamídies en frotis conjuntivals emprant les tincions de Giemsa o Lendrum té sensibilitat i especificitat baixes i el seu valor pràctic és escàs.[29]

La majoria de soques de C. trachomatis són reconegudes mitjançant anticossos monoclonals (en anglès monoclonal antibodies o mAbs) que identifiquen determinats epítops.[30] a la regió VS4[31] de la seva proteïna de membrana externa principal (Major Outer Membrane Protein o MOMP).[32] Tanmateix, aquests mAbs poden també reaccionar de forma creuada amb dues altres espècies del gènere Chlamydia: C. suis (un paràsit propi del bestiar porcí,[33] però que infecta ocasionalment als humans)[34] i C. muridarum (microorganisme que causa principalment infeccions en múrids[35] i que sovint s'utilitza per estudiar els mecanismes patogenètics de les clamídies),[36] un problema que pot evitar-se emprant tècniques de transferència de proteïnes o d'ELISA amb els antígens oportuns.[37]

S'ha desenvolupat un nou microarray multiantigènic basat en pèptids sintètics que fa possible la detecció individual i simultània de diferents espècies de Chlamydia en una única mostra de sèrum humà o animal. Aquest tipus de prova es una plataforma versàtil que pot ser ampliada en funció dels futurs avenços en el coneixement proteòmic de més membres del fílum Chlamydiae.[38]

Importància clínica

[modifica]

C. trachomatis és un patogen intracel·lular estricte (és a dir, només es multiplica dins de cèl·lules humanes)[39] i pot generar estats de malaltia molt diversos tant en homes com en dones, des de totalment asimptomàtics a sèpsies greus.[2] Ambdós sexes poden mostrar uretritis,[40] proctitis (inflamació rectal que sagna amb molta freqüència),[41] tracoma i infertilitat. El bacteri pot provocar prostatitis[42] i epididimitis en homes.[43] En dones les complicacions més freqüents són la cervicitis (inflamació del cèrvix, de vegades amb exsudació mucopurulenta),[44] la malaltia inflamatòria pelviana, l'embaràs ectòpic[45] i dolor pelvià agut o crònic. Un alt nombre de dones infèrtils com a conseqüència d'oclusió tubàrica té positivitat serològica al paràsit, malgrat no haver presentat prèviament simptomatologia rellevant la majoria d'elles.[46] C. trachomatis pot originar una síndrome de Fitz-Hugh-Curtis (una perihepatitis aguda amb bandes fibrinoses adherents a l'espai subfrènic que causa febre i intensos dolors a l'hipocondri dret, acompanyada sovint de signes de salpingitis -infecció de les trompes de Fal·lopi-).[47] Es considera una de les causes de corioamnionitis,[48] part preterme,[49] avortament espontani,[50] ruptura prematura de membranes[51] i naixement de nens de baix pes.[52] Rares vegades, la infecció per C. trachomatis debuta amb una peritonitis granulomatosa acompanyada d'ascites.[53]

C. trachomatis és també un important patogen neonatal i pot produir infeccions de l'ull (tracoma), pneumònia,[54] rinitis o septicèmia en el nadó.[55] Un nen nascut d'una mare amb cervicitis per clamídia té unes probabilitats d'entre el 50 i el 75% d'adquirir el bacteri a la nasofaringe, la vagina, el recte o la conjuntiva. La transmissió vertical amb integritat de les membranes amniocoriòniques és un fet possible.[56] Dels nounats amb exposició provada al patogen, el 30%-50% desenvolupa una conjuntivitis,[57] la qual acostuma a ser bilateral i manifestar-se uns dies després del naixement amb edema palpebral, secreció ocular muco-purulenta i conjuntiva eritematosa.[58] A l'Estat Espanyol, es calcula que un mínim de 1/1000 nounats s'infecta per C. trachomatis durant el part, malgrat l'aplicació sistemàtica de mesures de profilaxi ocular neonatal.[59] Un cribratge gestacional de la presència del paràsit fet a les dones amb majors factors de risc podria disminuir aquesta xifra.[60]

En dones asimptomàtiques, s'ha observat una associació estadísticament significativa entre la infecció per C. trachomatis i l'existència de neoplàsia intraepitelial cervical (presència de cèl·lules anormals en la superfície del coll uterí que pot evolucionar cap a un càncer de cèrvix).[61][62]

Un petit percentatge (1-3%) d'infeccions per C. trachomatis adquirides per via sexual, desencadena una artritis reactiva, freqüentment en homes joves.[63] La incidència real es difícil de determinar, ja que moltes infeccions són asimptomàtiques, i es desconeix si dita artritis deriva d'una infecció genitourinària única i persistent amb una càrrega patogènica baixa o de més d'una.[64] Es creu que un alt nombre d'espondiloartritis indiferenciades cròniques podria estar relacionat amb infeccions prèvies per clamídies.[65]

El tracoma causat per aquest bacteri és endèmic a més de 40 països d'Àfrica, Àsia, Amèrica Central i del Sud, Oceania i l'Orient Mitjà; encara que la major prevalença es dona a les zones de sabana d'Àfrica central i Oriental i del Sahel, on infecta sobretot a nens de menys de 10 anys.[66]

Bioseguretat

[modifica]

En un ambient humit, C. trachomatis es manté viu sobre superfícies durant 2 o 3 hores i de 1 a 7 dies en restes orgàniques. Suporta 30 minuts l'aigua escalfada a 50 °C. És sensible a les solucions d'hipoclorit sòdic al 1%, d'etanol al 70%, de glutaraldehid[67] al 0,5% i a les formòliques. El bacteri es destrueix amb calor humit de 121 °C durant almenys 15 minuts i amb calor sec de 160 °C-170 °C durant almenys una hora. En l'àmbit sanitari cal adoptar les precaucions estàndard per malalties infeccioses. Les mesures de contenció a l'hora de manipular-lo en laboratoris corresponen a un nivell 2 de bioseguretat.[68]

Tractament

[modifica]

Ara per ara, no existeix cap vacuna humana vàlida que proporcioni immunitat contra el microbi.[69][70] Investigadors canadencs de la Universitat McMaster crearen fa uns anys una vacuna experimental molt prometedora, encara en fase d'estudi.[71]

La infecció per C. trachomatis es pot tractar amb qualsevol d'aquests antibiòtics: azitromicina, eritromicina o doxiciclina/tetraciclina.[72] En els casos d'infecció urogenital, sense evidència de coinfecció per altres gèrmens, s'acostuma a emprar azitromicina 1 g en una dosi única[73] o doxiciclina 100 mg 2 vegades al dia durant una setmana en pacients no gestants.[74] Si existeix infecció associada per Neisseria gonorrhoeae (un fet freqüent, que pot arribar al 50% en grups de risc), cal afegir una injecció única de ceftriaxona[75] (250 mg).

Al llarg dels darrers anys, els estudis sobre les propietats anticlamidials de diversos productes d'origen natural s'han multiplicat i els resultats preliminars d'alguns assajos clínics suggereixen que alguns d'ells podrien ser de gran utilitat contra bona part de les infeccions per Chlamydiaceae.[76]

Un grup d'investigadors europeus ha demostrat que la iota-carragenina[77] obtinguda de la molsa d'Irlanda redueix in vitro la infectivitat ocular de C. trachomatis i que in vivo disminueix significativament la disseminació del bacteri a través de les secrecions. Aquests resultats indiquen que dita substància pot ser un agent efectiu per acotar la transmissió de la infecció ocular per clamídia i crea una nova perspectiva pel desenvolupament de fàrmacs profilàctics que bloquegin la penetració del patogen en les cèl·lules hoste.[78] També in vitro, s'ha comprovat que els compostos bioactius presents en l'oli essencial de Nigella sativa fan impossible la replicació de C. trachomatis serovar D.[79]

Una altra substància que té la capacitat d'inhibir el creixement de múltiples biovars de C. trachomatis és la piocianina.[80] Aquest pigment antibiòtic produït per P. aeruginosa actua contra els darrers estadis de desenvolupament del paràsit i el seu potencial valor terapèutic es considera de gran interés.[81]

D'igual manera, un grup de derivats de la pirroloisoxazolidina[82] ha demostrat experimentalment que pot funcionar amb eficàcia contra el bacteri interferint el progrés de la seva fase intracel·lular.[83]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Hasteh, F «Chlamydia trachomatis» (en anglès). Cervix: Inflammation/parasites, PathologyOutlines.com, 2020; Mar 5 (rev), pàgs: 3 [Consulta: 15 març 2020].
  2. ↑ 2,0 2,1 Ryan KJ, Ray CG (editors). Sherris Medical Microbiology (en anglès). 4a ed.. McGraw Hill, 2004, pp: 463–470. ISBN 0838585299. 
  3. ↑ Kenyon College - Dept. of Biology. «Chlamydia» (en anglès). MicrobeWiki, 15-08-2006. [Consulta: 27 octubre 2008].
  4. ↑ Chang JJ, Leonard KR, Zhang YX «Structural studies of the surface projections of Chlamydia trachomatis by electron microscopy» (en anglès). J Med Microbiol, 1997 Des; 46 (12), pp: 1013-1018. ISSN 1473-5644. DOI: 10.1099/00222615-46-12-1013. PMID: 9402923 [Consulta: 14 abril 2020].
  5. ↑ Elwell C, Mirrashidi K, Engel J «Chlamydia cell biology and pathogenesis» (en anglès). Nat Rev Microbiol, 2016 Jun; 14 (6), pp: 385-400. PMID: 27108705. DOI: 10.1038/nrmicro.2016.30. PMC: 4886739 [Consulta: 12 maig 2020].
  6. ↑ Gener Galbis, C «El agente del tracoma. Notas históricas» (en castellà). Arch Soc Esp Oftalmol, 2005 Abr; 80 (4), pp: 259-260. ISSN 0365-6691 [Consulta: 1r abril 2020].
  7. ↑ Budai, I «Chlamydia trachomatis: milestones in clinical and microbiological diagnostics in the last hundred years: a review». Acta microbiologica et immunologica Hungarica, 54, 1, Març 2007, pàg. 5–22. ISSN 1217-8950. DOI: 10.1556/AMicr.54.2007.1.2. PMID: 17523388.
  8. ↑ Stephens RS, Kalman S, Lammel C, Fan J, et al «Genome sequence of an obligate intracellular pathogen of humans: Chlamydia trachomatis» (en anglès). Science, 1998 Oct 23; 282 (5389), pp: 754-759. ISSN 0036-8075. PMID: 9784136 [Consulta: 29 agost 2018].
  9. ↑ Hadfield, J; Harris, SR; Seth-Smith, HMB; Parmar, S; et al «Comprehensive global genome dynamics of Chlamydia trachomatis show ancient diversification followed by contemporary mixing and recent lineage expansion» (en anglès). Genome Res, 2017 Jul; 27 (7), pp: 1220-1229. PMID: 28588068. DOI: 10.1101/gr.212647.116. PMC: 5495073 [Consulta: 20 gener 2022].
  10. ↑ Choroszy-Król IC, Frej-Mądrzak M, Jama-Kmiecik A, Bober T, Jolanta Sarowska J «Characteristics of the Chlamydia trachomatis species - immunopathology and infections» (en anglès). Adv Clin Exp Med, 2012 Nov-Des; 21 (6), pp: 799-808. ISSN 1899–5276. PMID: 23457138 [Consulta: 24 març 2020].
  11. ↑ Sixt BS, Valdivia RH, Kroemer G «Chlamydia trachomatis' struggle to keep its host alive» (en anglès). Microb Cell, 2017 Mar 2; 4 (3), pp: 101-104. PMID: 28357396. DOI: 10.15698/mic2017.03.564. PMC: 5349196 [Consulta: 22 abril 2020].
  12. ↑ GEFOR «Chlamydia trachomatis» (en castellà). Bacteriología, Fundacionio.org, 2017; Oct, pàgs: 3 [Consulta: 19 maig 2020].
  13. ↑ Fredlund H, Falk L, Jurstrand M, Unemo M «Molecular genetic methods for diagnosis and characterisation of Chlamydia trachomatis and Neisseria gonorrhoeae: impact on epidemiological surveillance and interventions» (en anglès). APMIS: acta pathologica, microbiologica, et immunologica Scandinavica, 112, 11-12, desembre 2004, pp: 771–784. ISSN 0903-4641. DOI: 10.1111/j.1600-0463.2004.apm11211-1205.x. PMID: 15638837.
  14. ↑ Carlson JH, Whitmire WM, Crane DD, et al «The Chlamydia trachomatis plasmid is a transcriptional regulator of chromosomal genes and a virulence factor». Infection and immunity, 76, 6, Juny 2008, pp: 2273–2283. DOI: 10.1128/IAI.00102-08. PMC: 2423098. PMID: 18347045.
  15. ↑ Jones CA, Hadfield J, Thomson NR, Cleary DW, et al «The Nature and Extent of Plasmid Variation in Chlamydia trachomatis» (en anglès). Microorganisms, 2020 Mar 6; 8 (3), pii: E373. ISSN 2076-2607. DOI: 10.3390/microorganisms8030373. PMID: 32155798 [Consulta: 9 abril 2020].
  16. ↑ Gitsels A, Sanders N, Vanrompay D «Chlamydial Infection From Outside to Inside» (en anglès). Front Microbiol, 2019 Oct 9; 10, pp: 2329. PMID: 31649655. DOI: 10.3389/fmicb.2019.02329. PMC: 6795091 [Consulta: 14 abril 2020].
  17. ↑ Martin, OWF «Manipulation of host nuclear function by Chlamydia trachomatis -Tesi doctoral-» (en anglès). Institute of Structural and Molecular Biology, University of London, 2016 Ag; BC191340221X, pàgs: 253 [Consulta: 14 abril 2020].
  18. ↑ Caven, L; Carabeo, RA «Pathogenic Puppetry: Manipulation of the Host Actin Cytoskeleton by Chlamydia trachomatis» (en anglès). Int J Mol Sci, 2019 Des 21; 21 (1), pp: 90. DOI: 10.3390/ijms21010090. PMC: 6981773. PMID: 31877733 [Consulta: 20 gener 2022].
  19. ↑ Mehlitz A, Rudel T «Modulation of host signaling and cellular responses by Chlamydia» (en anglès). Cell Commun Signal, 2013 Nov 22; 11, pp: 90. DOI: 10.1186/1478-811X-11-90. PMC: 4222901. PMID: 24267514 [Consulta: 15 març 2020].
  20. ↑ Bugalhão JN, Mota LJ «The multiple functions of the numerous Chlamydia trachomatis secreted proteins: the tip of the iceberg» (en anglès). Microb Cell, 2019 Ag 21; 6 (9), pp: 414-449. DOI: 10.15698/mic2019.09.691. PMC: 6717882. PMID: 31528632 [Consulta: 15 març 2020].
  21. ↑ UniProt «Chlamydia protease-like activity factor» (en anglès). Protein knowledgebase. UniProt Consortium, 2020 Feb 26; F8KXV5 -F8KXV5_PARAV- (rev), pàgs: 6 [Consulta: 18 març 2020].
  22. ↑ Witkin SS, Minis E, Athanasiou A, Leizer J, Linhares IM «Chlamydia trachomatis: the Persistent Pathogen» (en anglès). Clin Vaccine Immunol, 2017 Oct 5; 24 (10), pii: e00203-17. PMID: 28835360. DOI: 10.1128/CVI.00203-17. PMC: 5629669 [Consulta: 18 març 2020].
  23. ↑ Campbell S, Richmond SJ, Yates P «The Development of Chlamydia trachomatis Inclusions within the Host Eukaryotic Cell during Interphase and Mitosis» (en anglès). J Gen Microbiol, 1989 Maig; 135 (5), pp: 1153-1165. ISSN 0022-1287. DOI: 10.1099/00221287-135-5-1153. PMID: 2559942 [Consulta: 18 març 2020].
  24. ↑ Cell Image Library «Chlamydia trachomatis Images» (en anglès). CRBS. University of California, San Diego, 2020; Abr 7 (rev), pàgs: 20 [Consulta: 27 abril 2020].
  25. ↑ Hartley JC1, Kaye S, Stevenson S, Bennett J, Ridgway G «PCR detection and molecular identification of Chlamydiaceae species» (en anglès). J Clin Microbiol, 2001 Set; 39 (9), pp: 3072-3079. PMID: 11526131. DOI: 10.1128/jcm.39.9.3072-3079.2001. PMC: 88299 [Consulta: 24 març 2020].
  26. ↑ Stamm WE, Tam M, Koester M, Cles L «Detection of Chlamydia trachomatis inclusions in McCoy cell cultures with fluorescein-conjugated monoclonal antibodies» (en anglès). J Clin Microbiol, 1983 Abr; 17 (4), pp: 666–668. ISSN 0095-1137. PMC: 272712. PMID: 6189852 [Consulta: 6 juliol 2018].
  27. ↑ Ostos Ortiz, OL; Mélida Sánchez, R «Chlamydia trachomatis: avances y perspectivas» (en castellà). Nova, 2003 Gen-Des; 1 (1), pp: 81-93. ISSN 1794-2370. DOI: 10.22490/24629448.1051 [Consulta: 8 juliol 2018].
  28. ↑ Rodríguez-Domínguez M, Sanbonmatsu S, Salinas J, Alonso R, et al «Diagnóstico microbiológico de las infecciones por Chlamydia spp. y especies relacionadas» (en castellà). Enferm Infecc Microbiol Clin, 2014 Jun-Jul; 32 (6), pp: 380-385. ISSN 1578-1852. DOI: 10.1016/j.eimc.2013.01.015. PMID: 23523029 [Consulta: 19 maig 2020].
  29. ↑ de Ramírez, I; Mejía, M; García de la Riva, JC; Hermes, F; Grazioso, CF «Validez de las tinciones de Giemsa y Lendrum en frotis conjuntivales para la identificación de Chlamydia trachomatis» (en castellà). Boletín de la Oficina Sanitaria Panamericana, 1994 Mar; 116 (3), pp: 212-216. ISSN 0030-0632 [Consulta: 8 juliol 2018].
  30. ↑ Ortiz L, Angevine M, Kim SK, Watkins D, DeMars R «T-cell epitopes in variable segments of Chlamydia trachomatis major outer membrane protein elicit serovar-specific immune responses in infected humans». Infect Immun, 68, 3, 2000, pp: 1719–1723. DOI: 10.1128/IAI.68.3.1719-1723.2000. PMC: 97337. PMID: 10678996.
  31. ↑ Batteiger BE, Lin PM, Jones RB, Van Der Pol BJ «Species-, serogroup-, and serovar-specific epitopes are juxtaposed in variable sequence region 4 of the major outer membrane proteins of some Chlamydia trachomatis serovars» (en anglès). Infect Immun, 1996 Jul; 64 (7), pp: 2839-2841. ISSN 0019-9567. PMC: 174151. PMID: 8698520 [Consulta: 6 juliol 2018].
  32. ↑ Sun G, Pal S, Sarcon AK, Kim S, et al «Structural and Functional Analyses of the Major Outer Membrane Protein of Chlamydia trachomatis» (en anglès). J Bacteriol, 2007 Set; 189 (17), pp: 6222-6235. DOI: 10.1128/JB.00552-07. PMC: 1951919. PMID: 17601785 [Consulta: 6 juliol 2018].
  33. ↑ ITIS «Chlamydia suis Everett et al., 1999» (en anglès). Standard Report Page, 2020 Gen 17; 960463 (rev), pàgs: 2 [Consulta: 15 març 2020].
  34. ↑ De Puysseleyr K, De Puysseleyr L, Dhondt H, Geens T, et al «Evaluation of the presence and zoonotic transmission of Chlamydia suis in a pig slaughterhouse» (en anglès). BMC Infect Dis, 2014 Oct 30; 14, pp: 560. DOI: 10.1186/s12879-014-0560-x. PMC: 4216655. PMID: 25358497 [Consulta: 23 setembre 2018].
  35. ↑ ITIS «Chlamydia muridarum Everett et al., 1999» (en anglès). Standard Report Page, 2020 Gen 17; 960462 (rev), pàgs: 2 [Consulta: 15 març 2020].
  36. ↑ Zhong, G «Chlamydia Spreading from the Genital Tract to the Gastrointestinal Tract - A Two-Hit Hypothesis» (en anglès). Trends Microbiol, 2018 Jul; 26 (7), pp: 611-623. DOI: 10.1016/j.tim.2017.12.002. PMC: 6003826. PMID: 29289422 [Consulta: 23 setembre 2018].
  37. ↑ Bas S, Muzzin P, Ninet B, Bornand JE, et al «Chlamydial Serology: Comparative Diagnostic Value of Immunoblotting, Microimmunofluorescence Test, and Immunoassays Using Different Recombinant Proteins as Antigens» (en anglès). J Clin Microbiol, 2001 Abr; 39 (4), pp: 1368-1377. DOI: 10.1128/JCM.39.4.1368-1377.2001. PMC: 87941. PMID: 11283058 [Consulta: 6 juliol 2018].
  38. ↑ Sachse K, Rahman KS, Schnee C, Müller E, Peisker M, et al «A novel synthetic peptide microarray assay detects Chlamydia species-specific antibodies in animal and human sera» (en anglès). Sci Rep, 2018 Mar 16; 8 (1), pp: 4701. DOI: 10.1038/s41598-018-23118-7. PMC: 5856796. PMID: 29549361 [Consulta: 10 juliol 2018].
  39. ↑ Fields KA, Heinzen RA, Carabeo R «The Obligate Intracellular Lifestyle» (en anglès). Front Microbiol, 2011 Maig 5; 2, pp: 99. DOI: 10.3389/fmicb.2011.00099. PMC: 3129005. PMID: 21747803 [Consulta: 24 març 2020].
  40. ↑ Tait IA, Hart CA «Chlamydia trachomatis in non-gonococcal urethritis patients and their heterosexual partners: routine testing by polymerase chain reaction» (en anglès). Sex Transm Infect, 2002 Ag; 78 (4), pp: 286-288. ISSN 1368-4973. DOI: 10.1136/sti.78.4.286. PMC: 1744493. PMID: 12181469 [Consulta: 23 setembre 2018].
  41. ↑ Fukushima K, Yanagisawa N «Severe Proctitis Caused by Chlamydia trachomatis Serovars D» (en anglès). Intern Med, 2016; 55 (21), pp: 3231. DOI: 10.2169/internalmedicine.55.7209. PMC: 5140884. PMID: 27803429 [Consulta: 7 juliol 2018].
  42. ↑ Francolugo Vélez, VA «Chlamydia trachomatis en la prostatitis crónica» (en castellà). Rev Mex Urol, 2007; 67 (5), pp: 238-243. ISSN 2007-4085 [Consulta: 15 març 2020].
  43. ↑ Lee YS, Lee KS «Chlamydia and male lower urinary tract diseases» (en anglès). Korean J Urol, 2013 Feb; 54 (2), pp: 73-77. DOI: 10.4111/kju.2013.54.2.73. PMC: 3580308. PMID: 23550267 [Consulta: 1r abril 2020].
  44. ↑ Mohseni M, Sung S, Takov V «Chlamydia» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2019 Des 22; NBK537286 (rev), pàgs: 9. PMID: 30725971 [Consulta: 24 març 2020].
  45. ↑ Ahmad SF, Brown JK, Campbell LL, Koscielniak M, et al «Pelvic Chlamydial Infection Predisposes to Ectopic Pregnancy by Upregulating Integrin β1 to Promote Embryo-tubal Attachment» (en anglès). EBioMedicine, 2018 Mar; 29, pp: 159-165. DOI: 10.1016/j.ebiom.2018.02.020. PMC: 5925620. PMID: 29500127 [Consulta: 7 juliol 2018].
  46. ↑ Hafner, LM; Pelzer, E «Tubal Damage, Infertility and Tubal Ectopic Pregnancy: Chlamydia trachomatis and Other Microbial Aetiologies» (en anglès). A: Ectopic Pregnancy-Modern Diagnosis and Management, Chap. 2 (Kamrava, M; Ed.) InTechOpen, 2011; Oct 26, pp: 13-44. ISBN 978-953-307-648-5. DOI: 10.5772/21555 [Consulta: 14 agost 2018].
  47. ↑ Ekabe CJ, Kehbila J, Njim T, Kadia BM, et al «Chlamydia trachomatis-induced Fitz-Hugh-Curtis syndrome: a case report» (en anglès). BMC Res Notes, 2017 Gen 3; 10 (1), pp: 10. DOI: 10.1186/s13104-016-2357-z. PMC: 5217395. PMID: 28057084 [Consulta: 6 agost 2018].
  48. ↑ Fuchs E, Dwiggins M, Lokken E, Unger JA, Eckert LO «Influence of Sexually Transmitted Infections in Pregnant Adolescents on Preterm Birth and Chorioamnionitis» (en anglès). Infect Dis Obstet Gynecol, 2020 Mar 25; 2020, pp: 1908392. DOI: 10.1155/2020/1908392. PMC: 7132592. PMID: 32273674 [Consulta: 4 maig 2018].
  49. ↑ Ahmadi A, Ramazanzadeh R, Sayehmiri K, Sayehmiri F, Amirmozafari N «Association of Chlamydia trachomatis infections with preterm delivery; a systematic review and meta-analysis» (en anglès). BMC Pregnancy Childbirth, 2018 Jun 18; 18 (1), pp: 240. DOI: 10.1186/s12884-018-1868-0. PMC: 6006861. PMID: 29914397 [Consulta: 7 juliol 2018].
  50. ↑ Ahmadi A, Khodabandehloo M, Ramazanzadeh R, Farhadifar F, Roshani D, et al «The Relationship between Chlamydia trachomatis Genital Infection and Spontaneous Abortion» (en anglès). J Reprod Infertil, 2016 Abr-Jun; 17 (2), pp: 110-116. ISSN 2228-5482. PMC: 4842232. PMID: 27141466 [Consulta: 15 març 2020].
  51. ↑ Corrales, H; Nieves, B; Sánchez, K; Vegas, L; Santos, M «Infección por Chlamydia trachomatis en embarazadas con complicaciones obstétricas» (en castellà). Rev Fac Farma, 2003; 45(2), pp: 27-31. ISSN 0041-8307. Arxivat de l'original el 24 de març 2020 [Consulta: 24 març 2020].
  52. ↑ Piñeiro, L; Cilla, G «Chlamydia trachomatis Infection and Reproductive Health Outcomes in Women» (en anglès). A: Chlamydia, Chap. 11 (Mares, M; Ed.) InTechOpen, 2012; Mar 30, pp: 205-230. ISBN 978-953-51-0470-4. DOI: 10.5772/30951 [Consulta: 17 agost 2018].
  53. ↑ Tondo-Steele K, Rath K, Niemeier L «Granulomatous Peritonitis secondary to Chlamydia trachomatis: A case report» (en anglès). Gynecol Oncol Rep, 2020 Mar 10; 32, pp: 100558. PMID: 32195309. DOI: 10.1016/j.gore.2020.100558. PMC: 7078493 [Consulta: 9 abril 2020].
  54. ↑ Dorado Criado, M; Fabra Garrido, C; Buitrago Gil, C; Baquero Artigao, F «Chlamydia trachomatis pneumonia: An underdiagnosed and potentially severe disease» (en anglès). Enferm Infecc Microbiol Clin (Engl Ed), 2021 Maig; 39 (5), pp: 265-266. DOI: 10.1016/j.eimc.2020.12.009. ISSN: 2529-993X. PMID: 33573837 [Consulta: 30 març 2022].
  55. ↑ Martins J, Ribeiro Luís C, Correia De Aguiar T, Garrote Marcos JM, João Rocha Brito M «Infección por Chlamydia trachomatis en el primer año de vida» (en castellà). An Pediatr (Barc), 2011 Maig; 74 (5), pp: 298-302. ISSN 1695-9531. DOI: 10.1016/j.anpedi.2010.10.022. PMID: 21334272 [Consulta: 6 juliol 2018].
  56. ↑ Valdés, E; Juárez, G; Almendras, H; Caballero, R «Chlamydia trachomatis: transmisión vertical con membranas íntegras» (en castellà). Rev Chil Obstet Ginecol, 2002; 67 (1), pp: 63-65. ISSN 0717-7526. DOI: 10.4067/S0717-75262002000100014 [Consulta: 16 març 2020].
  57. ↑ Matejcek, A; Goldman, RD «Treatment and prevention of ophthalmia neonatorum» (en anglès). Can Fam Physician, 2013 Nov; 59 (11), pp: 1187-1190. ISSN 0008-350X. PMC: 3828094. PMID: 24235191 [Consulta: 22 juliol 2018].
  58. ↑ Tiller, CM «Chlamydia During Pregnancy: Implications and Impact on Perinatal and Neonatal Outcomes» (en anglès). J Obstet Gynecol Neonatal Nurs, 2002 Gen-Feb; 31 (1), pp: 93-98. ISSN 1552-6909. DOI: 10.1111/j.1552-6909.2002.tb00027.x. PMID: 11843024 [Consulta: 30 març 2022].
  59. ↑ Piñeiro L, Korta-Murua J, López-Cuesta S, Lasa I, Cilla G «¿Es la transmisión vertical de Chlamydia trachomatis un problema poco reconocido en España?» (en castellà). An Pediatr (Barc), 2018; Jun 21, pii: S1695-4033(18)30225-X. ISSN 1695-9531. DOI: 10.1016/j.anpedi.2018.05.015. PMID: 29937303 [Consulta: 22 juliol 2018].
  60. ↑ Piñeiro L, Korta-Murua J, Cilla G «Prevención de la transmisión vertical de Chlamydia trachomatis mediante un cribado gestacional» (en castellà). An Pediatr (Barc), 2020; Feb 15, pii: S1695-4033(20)30014-X. ISSN 1695-9531. DOI: 10.1016/j.anpedi.2019.12.012. PMID: 32070662 [Consulta: 22 abril 2020].
  61. ↑ Al-Daraji WI, Smith JH «Infection and cervical neoplasia: facts and fiction» (en anglès). Int J Clin Exp Pathol, 2009; 2 (1), pp: 48-64. PMC: 2491386. PMID: 18830380 [Consulta: 24 març 2020].
  62. ↑ Lima LM, Hoelzle CR, Simões RT, Lima MIM, et al «Sexually Transmitted Infections Detected by Multiplex Real Time PCR in Asymptomatic Women and Association with Cervical Intraepithelial Neoplàsia» (en anglès). Rev Bras Ginecol Obstet, 2018 Set; 40 (9), pp: 540-546. ISSN 1806-9339. DOI: 10.1055/s-0038-1669994. PMID: 30231293 [Consulta: 23 setembre 2018].
  63. ↑ Sonoda K, Tanaka Y, Tokuda Y «A young man with multiple joint pains and fever: A case with the importance of accurate history taking» (en anglès). J Gen Fam Med, 2017 Mar 24; 18 (2), pp: 79-81. DOI: 10.1002/jgf2.21. PMC: 5689394. PMID: 29263995 [Consulta: 7 juliol 2018].
  64. ↑ Kumar, P «Studies on the Role of Chlamydia trachomatis Infection in the Pathogenesis of Reactive Arthritis / Undifferentiated Spondyloarthropathy -Tesi doctoral-» (en anglès). Birla Institute of Technology and Science, 2015; Jul 18, pàgs: 204 [Consulta: 30 agost 2018].
  65. ↑ Zarco Montejo, P «Diagnóstico y tratamiento de la artritis relacionada con la infección por clamídia» (en castellà). Reumatol Clin, 2012 Mar; 8 (Supl 1), pp: S20-S25. ISSN 1885-1398. DOI: 10.1016/j.reuma.2011.11.003. PMID: 22421458 [Consulta: 28 agost 2018].
  66. ↑ Hu VH, Harding-Esch EM, Burton MJ, Bailey RL, Kadimpeul J, Mabey DCW «Epidemiology and control of trachoma: systematic review» (en anglès). Trop Med Int Health, 2010 Jun; 15 (6), pp: 673–691. DOI: 10.1111/j.1365-3156.2010.02521.x. PMC: 3770928. PMID: 20374566 [Consulta: 7 juliol 2018].
  67. ↑ PubChem «Glutaraldehyde» (en anglès). Compound Summary. National Center for Biotechnology Information, US National Library of Medicine, 2018 Abr 18; CID 3485 (rev), pàgs: 59 [Consulta: 25 abril 2020].
  68. ↑ INSHT «Guía técnica para la evaluación y prevención de los riesgos relacionados con la exposición a agentes biológicos» (en castellà). CNCT, Ministerio de Empleo y Seguridad Social. Gobierno de España, 2014 Maig; NIPO: 272-14-040-7, pàg: 50. ISBN 978-84-7425-813-4 [Consulta: 22 juny 2021].
  69. ↑ Schautteet K, De Clercq E, Vanrompay D «Chlamydia trachomatis vaccine research through the years» (en anglès). Infect Dis Obstet Gynecol, 2011 Jun; 2011, pp: 963513. DOI: 10.1155/2011/963513. PMC: 3124257. PMID: 21747646 [Consulta: 4 maig 2020].
  70. ↑ Phillips S, Quigley BL, Timms P «Seventy Years of Chlamydia Vaccine Research - Limitations of the Past and Directions for the Future» (en anglès). Front Microbiol, 2019 Gen 31; 10, pp: 70. DOI: 10.3389/fmicb.2019.00070. PMC: 6365973. PMID: 30766521 [Consulta: 15 març 2020].
  71. ↑ Calvo, S «Investigadores producen la primera vacuna ampliamente protectora contra la clamidia» (en castellà). iSanidad, 2016; Jul, pàgs: 2 [Consulta: 27 març 2020].
  72. ↑ «Chlamydia» (en anglès). The STI Clinic. [Consulta: 15∕8∕2010].
  73. ↑ Maldonado-Calderón, JL; López-Márquez, FC; Ruiz-Flores, P «¿Azitromicina como tratamiento contra Chlamydia trachomatis?» (en castellà). Gac Méd Méx, 2018; 54 (6), pp: 689-692. ISSN 0016-3813. DOI: 10.24875/GMM.17003458 [Consulta: 25 abril 2020].
  74. ↑ Seguí Díaz, M «¿Cuál es el mejor tratamiento de la infección urogenital por Chlamydia trachomatis?» (en castellà). Semergen, 2017 Gen-Feb; 43 (1), pp: 59-60. ISSN 1578-8865. DOI: 10.1016/j.semerg.2016.02.009. PMID: 27068255 [Consulta: 26 setembre 2018].
  75. ↑ PubChem «Ceftriaxone» (en anglès). Compound Summary. National Center for Biotechnology Information, US National Library of Medicine, 2018 Set 22; CID 5479530 (rev), pàgs: 40 [Consulta: 26 setembre 2018].
  76. ↑ Brown MA, Potroz MG, Teh SW, Cho NJ «Natural Products for the Treatment of Chlamydiaceae Infections» (en anglès). Microorganisms, 2016 Oct 16; 4 (4), pii: E39. DOI: 10.3390/microorganisms4040039. PMC: 5192522. PMID: 27754466 [Consulta: 15 març 2020].
  77. ↑ ChEBI «iota-carrageenan» (en anglès). EMBL-EBI, 2020 Feb 20; ID 37168 (rev), pàgs: 2 [Consulta: 25 abril 2018].
  78. ↑ Inic-Kanada A, Stein E, Stojanovic M, Schuerer N, Ghasemian E, Filipovic A, et al «Effects of iota-carrageenan on ocular Chlamydia trachomatis infection in vitro and in vivo» (en anglès). J Appl Phycol, 2018; 30 (4), pp: 2601-2610. DOI: 10.1007/s10811-018-1435-0. PMC: 6096786. PMID: 30147240 [Consulta: 29 agost 2018].
  79. ↑ Mosolygó, T; Mouwakeh, A; Ali, MH; Kincses, A; et al «Bioactive Compounds of Nigella Sativa Essential Oil as Antibacterial Agents against Chlamydia Trachomatis D» (en anglès). Microorganisms, 2019 Set 19; 7 (9), pp: 370. DOI: 10.3390/microorganisms7090370. PMC: 6780748. PMID: 31546941 [Consulta: 28 abril 2022].
  80. ↑ PubChem «Pyocyanine» (en anglès). Compound Summary. National Center for Biotechnology Information, US National Library of Medicine, 2020 Mar 11; CID 6817 (rev), pàgs: 25 [Consulta: 15 març 2020].
  81. ↑ Li JL, Yang N, Huang L, Chen D, Zhao Y, et al «Pyocyanin Inhibits Chlamydia Infection by Disabling Infectivity of the Elementary Body and Disrupting Intracellular Growth» (en anglès). Antimicrob Agents Chemother, 2018 Maig 25; 62 (6), pii: e02260-17. DOI: 10.1128/AAC.02260-17. PMC: 5971585. PMID: 29610203 [Consulta: 15 març 2020].
  82. ↑ PubChem «Pyrroloisoxazolidine» (en anglès). Compound Summary. National Center for Biotechnology Information, US National Library of Medicine, 2018 Abr 18; CID 68706515 (rev), pàgs: [Consulta: 22 juny 2021].
  83. ↑ Ni, M; Xu, S; Liu, Z; Xue, Y; Xie, W; et al «Inhibitory Activity of Pyrroloisoxazolidine Derivatives against Chlamydia trachomatis» (en anglès). Biomed Res Int, 2021 Mar 13; 2021, pp: 8889247. DOI: 10.1155/2021/8889247. PMC: 7984888. PMID: 33791384 [Consulta: 22 juny 2021].

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Chlamydia trachomatis