Tipus | jaciment arqueològic | |||
---|---|---|---|---|
Localització | ||||
Entitat territorial administrativa | xarestan de Dezful (Iran) | |||
Localització | Ahwaz | |||
| ||||
Característiques | ||||
Patrimoni nacional de l'Iran | ||||
Data | 15 març 2001 | |||
Identificador | 3232 | |||
Història | ||||
Creació | segle LXXII aC | |||
Data de dissolució o abolició | 4000 aC | |||
Període | neolític | |||
Cronologia | ||||
1976-1977 | excavació arqueològica Director: Helene J. Kantor | |||
1977-1978 | excavació arqueològica Director: Helene J. Kantor | |||
1996 | excavació arqueològica Director: Abbas Alizadeh | |||
Chogha Bonut (en persa, چغابنوت Čoḡā Bonut) és un jaciment arqueològic del sud-oest de l'Iran, situat a la província de Khuzestan. Es creu que el lloc ja estava ocupat des del 7200 aC, convertint-lo en el poble més antic del sud-oest de l'Iran.[1][2] El jaciment es troba a uns 20 km al sud-est de Dezful i a 5 km a l'oest de Chogha Mish (Čoḡā Mīš), un altre jaciment històric.
Aquest assentament a la plana Susiana va tenir un paper important en la civilització primerenca d'Elam. Més tard, aquesta zona va passar a ser dominada per Susa. El lloc és important, ja que conserva un registre d'assentament del període preceramic a l'Iran.
El lloc va ser descobert de forma accidental el 1976 quan es va anivellar el monticle per al desenvolupament de l'agroindústria. Helene J. Kantor, que aleshores treballava a Chogha Mish, es va dirigir ràpidament al lloc i va rebre un permís per investigar-lo.[3]
Kantor va romandre dues temporades (1976/1977 i 1977/1978), però no va poder tornar el 1979 a causa de la Revolució iraniana.[2] Abbas Alizadeh va continuar les investigacions al jaciment el 1996. Les seves troballes van ser publicades el 2003.[1] És un dels pocs jaciments neolítics excavats des de la revolució iraniana.[4]
Al lloc es documenten cinc fases d'ocupació: