Biografia | |
---|---|
Naixement | 16 febrer 1742 Kirchnüchel (Alemanya) |
Mort | 20 febrer 1792 (50 anys) Kiel (Alemanya) |
Activitat | |
Lloc de treball | Kiel |
Ocupació | professor d'universitat, naturalista, escriptor, filòsof, paisatgista |
Ocupador | Universitat Christian Albrecht de Kiel |
Membre de |
Christian Cay Lorenz Hirschfeld (Kirchnüchel, 1742 - Kiel, 1792) va ser un artista alemany, professor universitari de filosofia i història de l'art.
Era un expert en arquitectura paisatgística, va contrastar l'estil pompós francès amb una major conservació del paisatge original, va ser un dels teòrics dels jardins anglesos.
És el segon dels quatre fills del pastor protestant Johann Heinrich Hirschfeld (1700 - 1754) i Margarethe Sibylle (nascuda a Reinboth, 1711 - 1759), filla d'un pastor. Després de la mort de son pare, qui s'havia ocupat de la seua formació, va continuar formant-se a Halle on va assistir a l'escola de llatí de la Franckesche Stiftungen, del 1756 al 1760 va estudiar teologia, filosofia, història i estètica de l'art.[1]
Frederic August I d'Oldenburg, príncep bisbe de Lübeck, el va contractar el 1765 com a tutor dels fills de George Lluís de Holstein-Gottorp, el príncep Guillem i Pere Frederic Ludovico que després de la mort del seu pare estaven sota la tutela de Caterina II de Rússia. Va ser acomiadat després de dos anys d'estada a Berna a causa d'un conflicte amb Carl Friedrich von Staal, oficial d'educació dels dos joves. El mateix any, 1767, apareix el seu primer llibre dedicat al paisatge Das Landleben.[1]
La seua obra principal Theorie der Gartenkunst data del 1775 i es va donar a conèixer sobretot per la seua traducció al francès. En el text, Hirschfeld va adoptar una ferma posició a favor del jardí anglès, orientant-se cap als exemples de Joseph Addison, Thomas Whately i William Chambers. En contrast amb Friedrich Ludwig Sckell, que havia treballat diversos anys a Anglaterra i l'estil de jardineria del qual era dominant a la zona alemanya en aquell moment, Hirschfeld mai no va visitar Anglaterra ni va crear ni dissenyar jardins.[1]