Christophe Galtier

Plantilla:Infotaula personaChristophe Galtier
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement23 agost 1966 Modifica el valor a Wikidata (58 anys)
Marsella (França) Modifica el valor a Wikidata
Alçada176 cm Modifica el valor a Wikidata
Pes71 kg Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófutbolista (–1999), entrenador de futbol Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipDefensa Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria Modifica el valor a Wikidata
  Equip Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
1985–1987 Olympique de Marsella 52(0)
1987–1990 Lille OSC 93(0)
1990–1993 Toulouse FC 82(0)
1993–1994 Angers SCO 33(1)
1994–1995 Nîmes Olympique 21(0)
1995–1997 Olympique de Marsella 62(0)
1997–1998 AC Monza 24(0)
1998–1999 Liaoning Hongyun FC 23(0)
  Selecció nacional Nombre de partits/curses jugades
1988–1988   França sub-21
  Entrenador Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
2009–2017 AS Saint-Etienne
2017–2021 Lille OSC
2021–2022 OGC Nice
2022–2023 Paris Saint-Germain
2023– Al-Duhail SC Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsJordan Galtier Modifica el valor a Wikidata
Instagram: galtier.officiel BDFutbol: 80001 Modifica el valor a Wikidata

Christophe Galtier (Marsella, 23 d'agost de 1966) és un entrenador de futbol professional francès, ex jugador i entrenador del Paris Saint-Germain de la Ligue 1.

Galtier, defensa de professió, va passar gran part dels seus 15 anys com a jugador a l'Olympique de Marsella, a més d'altres sis clubs, quatre a França, un a Itàlia i un altre a la Xina.[1]

Amb el Saint-Étienne, Galtier va guanyar el premi al millor entrenador de l'any als Trophées UNFP du football de 2013, que va compartir amb Carlo Ancelotti; va tornar a guanyar el 2019 després que el Lille va acabar en segona posició durant la temporada 2018-19 de la Ligue 1. Galtier va guanyar el trofeu per tercera vegada en 2021 després de guiar al Lille al seu quart títol de Ligue 1 en la història del club. Després d'un any al Niça, Galtier va fitxar pel París Saint-Germain el 2022, on va tornar a guanyar la Ligue 1.

Primers anys i carrera de jugador

[modifica]

Christophe Galtier[2] va néixer el 23 d'agost de 1966[3] a Marsella, Bouches-du-Rhône.[4] Va passar gran part de la seva carrera esportiva a França, al Marsella, club de la seva ciutat natal, al qual va representar en dues etapes diferents. En els seus quinze anys de carrera, també va jugar a França amb el Lille, Tolosa, Angers i Nîmes, abans de posar fi a la seva carrera a Itàlia amb el Monza i a la Xina amb el Liaoning.[cal citació]

Carrera d'entrenador

[modifica]

Entrenador adjunt (1999–2009)

[modifica]

Del 1999 al 2004, Galtier va ser segon entrenador al Marsella, l'Aris i el Bastia. Del 2004 al 2009, va ser segon entrenador d'Alain Perrin a Al Ain, Portsmouth, Sochaux, Lió i Saint-Étienne (ASSE).[5]

Al desembre de 2009, Galtier va ser nomenat entrenador del Saint-Étienne, amb l'ASSE en perill de descens després de la marxa d'Alain Perrin.[6] En la seva primera temporada, Galtier va guiar amb èxit l'ASSE fins a la salvació, i va acabar en 17a posició. L'ASSE va acabar entre els 10 primers de la Lliga 1 en les set temporades consecutives en què Galtier va ocupar el càrrec, 4 de les quals van acabar en llocs europeus.


El 2013, l'ASSE va derrotar el Rennes per guanyar la Copa de la Lliga, el seu primer trofeu en 32 anys.[7] El seu debut europeu com a primer entrenador es va produir l'1 d'agost del 2013, en la fase de classificació de la UEFA Europa League 2013-14, amb una victòria per 3-0 a casa davant el Milsami Orhei moldau.[8]

El 9 de maig del 2017, Galtier va anunciar que deixaria el Saint-Étienne al final de la temporada en expirar el seu contracte.[9] En aquell moment era l'entrenador de la Lliga 1 més longeu encara en actiu, després d'haver pres les regnes durant vuit anys.[10] El 20 de maig de 2017, va deixar el club després de 361 partits, 147 victòries, com a entrenador del Saint-Étienne.

Lille

[modifica]

El 22 de desembre del 2017, Galtier es va convertir en el nou entrenador del Lille, que es trobava al lloc 18 de la lliga.[11] Tot i això, finalment van evitar els llocs de descens per un punt la temporada 2017-18. A la temporada 2018-19, va portar el Lille a acabar segon i classificar-se per a la propera edició de la Lliga de Campions, després de set anys d'absència.[12]

Durant la temporada 2020-21, Galtier va guiar el Lille al seu primer títol de Ligue 1 en 10 anys i el quart a la història del club.[13] Galtier va ser elogiat per molts experts en el transcurs de la temporada tant per les seves tàctiques com per la seva capacitat per desenvolupar joves talents com Jonathan David, Renato Sanches i Mike Maignan.[14][15] Pels seus esforços, Galtier va ser nomenat Entrenador de l'Any de la Ligue 1 per tercera vegada.[14] El 25 de maig de 2021, dos dies després de guanyar el títol de lliga, va dimitir com a entrenador. Ha declarat: "Simplement tinc la profunda convicció que el meu temps s'ha acabat aquí".[16]

Niça

[modifica]

El 28 de juny del 2021, Galtier va ser nomenat nou entrenador del Niça, un altre club de la Lliga 1.[17] En la seva primera temporada, va conduir l'equip a la cinquena plaça i a la final de la Coupe de France, on va perdre 1-0 davant el Nantes.[18][19] Com a resultat, el Niça es va classificar per a la ronda de play-off de la Lliga de la Conferència Europa de la UEFA.[20] Va deixar el Niça el 27 de juny de 2022, sent substituït per Lucien Favre.[21]

París Saint-Germain

[modifica]

El 5 de juliol de 2022, Galtier va signar un contracte de dos anys per convertir-se en entrenador del Paris Saint-Germain, campió de la Lliga 1, en substitució de Mauricio Pochettino.[22] En el seu primer mercat de fitxatges, va supervisar les arribades d'Hugo Ekitike, Nordi Mukiele, Fabián Ruiz, Renato Sanches, Carlos Soler i Vitinha.[23]

Vida personal

[modifica]

El 30 de juny del 2023, juntament amb el seu fill John Valovic-Galtier, Galtier va ser detingut per la policia francesa en el marc de la investigació sobre sospites de discriminació racial i religiosa, mentre dirigia el Niça.[24][25]

Honors

[modifica]

Jugador

[modifica]

Marsella

Entrenador

[modifica]

Saint-Étienne

Lille

Niça

  • Subcampió Copa de França: 2021–22[27]

París Saint-Germain

Individual

  • Entrenador de l'any de la Ligue 1: 2012–13 (conjunt), 2018–19, 2020–21[14]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Christophe Galtier prend les commandes
  2. ↑ «CG Consulting» (en francès). Verif.com. [Consulta: 29 agost 2022].
  3. ↑ «C. Galtier: Summary». Soccerway. Perform Group. [Consulta: 29 agost 2022].
  4. ↑ 4,0 4,1 «Christophe Galtier - entraîneur du PSG» (en francès). [Consulta: 30 juny 2023].
  5. ↑ Sochaux: Galtier avec Perrin, Sport 365 Arxivat 28 September 2007 a Wayback Machine.
  6. ↑ «Richard Tardy, le vrai-faux entraîneur des Verts» (en francès). foot01.com, 07-03-2010.
  7. ↑ Guillemain, Olivier. «St Etienne lift first trophy in over 30 years» (en anglès). Reuters, 21-04-2013. [Consulta: 10 octubre 2022].
  8. ↑ Gauvin, Fabien. «Saint-Étienne repart du bon pied» (en francès). SoFoot.com, 01-08-2013. [Consulta: 10 octubre 2022].
  9. ↑ «Christophe Galtier quitte l'AS Saint-Etienne».
  10. ↑ «Christophe Galtier is Ligue 1's longest serving manager. But it's now time to go». , 24-04-2017.
  11. ↑ «"Accord de principe" entre Christophe Galtier et le Losc» (en francès). lequipe.fr, 23-12-2017.
  12. ↑ «Christophe Galtier meilleur entraîneur français de l'année 2019» (en francès). lavoixdunord.fr, 06-01-2020.
  13. ↑ «Lille win Ligue 1 title as PSG battle goes down to the wire». The Athletic, 23-05-2021.
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 14,3 White, Adam; Devin, Eric «Lille hold their nerve to clinch their first Ligue 1 title for a decade» (en anglès). The Guardian, 24-05-2021. ISSN: 0261-3077.
  15. ↑ «Ligue 1 title for Lille would be miracle of Christophe Galtier's coaching». The Guardian, 22-05-2021. [Consulta: 24 maig 2021].
  16. ↑ «Christophe Galtier leaves French champions Lille two days after winning title». BBC, 25-05-2021. [Consulta: 2 juny 2021].
  17. ↑ «Galtier named as OGC Nice Head Coach». www.ogcnice.com. OGC Nice, 28-06-2021. [Consulta: 1r juliol 2021].
  18. ↑ «Ligue 1 : «On nous a enlevé cette quatrième place», peste Galtier» (en francès). Le Figaro, 22-05-2022. [Consulta: 16 juny 2022].
  19. ↑ Devin, Eric. «Redemption for Antoine Kombouaré as Nantes win Coupe de France». The Guardian, 09-05-2022. [Consulta: 16 juny 2022].
  20. ↑ «Who will fly the French flag in Europe in 2022-23?». Ligue 1, 08-06-2022. [Consulta: 16 juny 2022].
  21. ↑ (en francès) , 27-06-2022 [Consulta: 27 juny 2022].
  22. ↑ «Christophe Galtier appointed as the new coach of Paris Saint-Germain». Paris Saint-Germain F.C., 05-07-2022. Arxivat de l'original el 5 juliol 2022. [Consulta: 5 juliol 2022].
  23. ↑ «Mercato PSG». DailyMercato. [Consulta: 13 febrer 2023].
  24. ↑ «Soccer PSG coach Christophe Galtier arrested for questioning- AFP citing prosecutor» (en anglès). , 30-06-2023 [Consulta: 30 juny 2023].
  25. ↑ «PSG boss Christophe Galtier 'taken into police custody over alleged racist comments'» (en anglès britànic). talkSPORT, 30-06-2023. [Consulta: 30 juny 2023].
  26. ↑ «Coupe de France (Coupe Charles-Simon) 1986/87». RSSSF. [Consulta: 24 maig 2021].
  27. ↑ «Nice 0–1 Nantes: Ludovic Blas penalty wins French Cup for Nantes». BBC Sport, 07-05-2022. [Consulta: 7 maig 2022].
  28. ↑ «European roundup: Messi on target as PSG clinch a record 11th Ligue 1 title». The Guardian, 27-05-2023. [Consulta: 6 juny 2023].
  29. ↑ «A final, lots of goals and a trophy: a great start to the season!». Paris Saint-Germain F.C., 31-07-2022. [Consulta: 1r agost 2022].