Cichorium pumilum | |
Taxonomia | |
---|---|
Superregne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Asterales |
Família | Asteraceae |
Subfamília | Cichorioideae |
Gènere | Cichorium L., 1753 |
Tipus taxonòmic | Cichorium intybus |
Cichorium és un gènere de plantes angiospermes de la família de les asteràcies (Asteraceae). Són plantes natives d'Europa, Àfrica del nord i Àsia central i occidental.[1]
Hi ha varietats cultivars de Cichorium intybus que es cultiven per a l'obtenció de verdures com les endívies o el radicchio i d'altres varietats es cultiven per les seves arrels que es fan servir com a succedanis del cafè. D'altra banda hi ha varietats cultivars de Cichorium endivia que produeixen les escaroles.
Són plantes herbàcies perennes, anuals o biennals, de tiges habitualment solitàries i ramificades. Les fulles acostumen a ser runcinades i pinnades o dentades. Les flors es troben agrupades en capítols terminals o axil·lars. Les flors ligulades acostumen a ser blaves. El fruit és una aqueni amb papus.[2][3]
Aquest gènere va ser publicat per primer cop l'any 1753 al segon volum de l'obra Species Plantarum del botànic suec Carl von Linné (1707-1778).[4][5]
Dins del gènere Cichorium es reconeixen les set espècies següents:[1]
Els següents noms científics són sinònims heterotípics de Cichorium:[1]