Cilindre de Marboré

Plantilla:Infotaula indretCilindre de Marboré
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Tipusmuntanya Modifica el valor a Wikidata
Localitzat a l'entitat geogràficamassís del Mont Perdut Modifica el valor a Wikidata
Localitzat a l'àrea protegidaParc Nacional d'Ordesa i Mont Perdut Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaFanlo (província d'Osca) i Bielsa (província d'Osca) Modifica el valor a Wikidata
Map
 42° 41′ 05″ N, 0° 01′ 26″ E / 42.684722°N,0.023889°E / 42.684722; 0.023889
SerraladaPirineus Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Altitud3.328 m Modifica el valor a Wikidata
Prominència251 m Modifica el valor a Wikidata
Isolament1,345 km Modifica el valor a Wikidata
Materialgres Modifica el valor a Wikidata
Història
Cronologia
primer ascens
1864 punt en el temps Modifica el valor a Wikidata

El Pic Cilindre, també anomenat Cilindre de Marboré (en aragonès Zelindro Marmorés), té 3.328 m[1] d'altitud i una prominència de 251 m,[2] al Massís de Mont Perdut, dins de la serralada dels Pirineus. Els tres cims majors d'aquest massís es coneixen com les Tres Sorores. El Pic Cilindre n'és el més occidental. Li segueixen el mateix Mont Perdut (3.355 m) i el pic Soum de Ramond (3.263 m).[3]

Mont Perdut (esquerra) i Cilindre (dreta) vistos des del nord.

El seu nom es deu a la impressionant cara nord, una paret vertical arrodonida, amb una forma que recorda a un cilindre geomètric. El seu sobrenom es deu al fet que la mateixa cara nord domina el circ glacial de Marboré, on hi ha el Llac de Marboré.

Rutes

[modifica]

L'aproximació més concorreguda sol ser per la vall d'Ordesa. Passat el poble de Torla, es pot arribar en cotxe fins a l'aparcament habilitat al Prat d'Ordesa. A partir d'aquí, cal continuar a peu: al final d'aquest aparcament comença la pista que s'endinsa al bosc de fajos i remunta la vall fins al circ de Soaso. Superant els penya-segats per les 'Clavijas de Soaso' o pel corriol existent més a la dreta, s'arriba als suaus prats que acompanyen a l'excursionista fins al Refugi de Góriz (2.190 m). Des d'aquest, es poden realitzar les ascensions més mítiques d'aquesta zona: el Mont Perdut (3355m), el Cilindre de Marboré i el Pic de Marboré (3248m) entre molts altres tresmils.[4] Per la Vall de Pineta també s'accedeix des del refugi de Pineta (1.240 m).[5]

Flora i vegetació del Massís del Mont Perdut

[modifica]

Al massís del Mont Perdut es poden trobar 95 de les 150 plantes vasculars capaces de superar els 3000 m que viuen als Pirineus. Només a les puntes dels Gabietos podem trobar-ne ja una cinquantena. Potser les més comunes són les saxífragues (Saxifraga pubescens, i Saxifraga oppositifolia), l'Androsace ciliata, la linària alpina Linaria alpina subsp. alpina, la Minuartia cerastiifolia o la Pritzelago alpina subsp. alpina.[6]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Buyse, Juan. Los Tresmiles del Pirineo, un estudio enciclopédico (en castellà). 3a. ed.. Barcelona: Martínez Roca, 1993 (Muntanyisme). ISBN 8427017340. 
  2. ↑ Coll, Xavier; Coll, Joan. Ordesa Vignemale Mte Perdido, Esc. 1:40.000. 4a. ed.. Granollers: Editorial Alpina, 1976 (E-25). ISBN 84-7011-067-5. 
  3. ↑ «Monte Perdido» (en espanyol europeu). Entre Montañas.
  4. ↑ Millán, Vicente. «Góriz» (en espanyol europeu). Fam.es. [Consulta: 10 octubre 2017].
  5. ↑ Millán, Vicente. «Pineta» (en espanyol europeu). Fam.es. [Consulta: 9 octubre 2017].
  6. ↑ Benito Alonso, José Luís. Flora y vegetación del Parque Nacional de Ordesa y Monte Perdido (tesi) (en castellà). Barcelona: Universitat de Barcelona, 2005, p. 41.