Dades clíniques | |
---|---|
Grup farmacològic | LSM-6464 (en) |
Codi ATC | N07BA04 |
Dades químiques i físiques | |
Fórmula | C11H14N2O |
Massa molecular | 190,111 Da |
Punt de fusió | 152,5 °C |
Punt d'ebullició | 218 °C |
Identificadors | |
Número CAS | 485-35-8 |
PubChem (SID) | 10235 |
IUPHAR/BPS | 5347 |
DrugBank | DB09028 |
ChemSpider | 9818 |
UNII | 53S5U404NU |
KEGG | D07770 i C10763 |
ChEBI | 4055 |
ChEMBL | CHEMBL497939 |
PDB ligand ID | C5E |
AEPQ | 100.006.924 |
La citisina, també coneguda com a bautoxina i soforina, és un alcaloide tòxic que es produeix de manera natural en diversos gèneres vegetals, com ara Laburnum i Cytisus de la família de les lleguminoses. Va ser isolat de llavors del banús fals el 1818 pels farmacòlegs francesos Jean Baptiste Alphonse Chevallier i Jean Louis Lassaigne.[1][2] A més del banús fals, per que concerneix espècies populars als Països Catalans, es troba entre d'altres en els llegums de ginesta, acàcia del Japó i garroferet de moro.[3]
La citisina té una vida mitjana breu de 4,8 hores. S'elimina ràpidament del cos.[4]
La seva estructura molecular té alguna similitud amb la de la nicotina i té efectes farmacològics similars. Igual que la vareniclina, la citisina és un agonista parcial dels receptors nicotínics d'acetilcolina (nAChR), utilitzant-se en la cessació tabàquica. Com a resultat, l'extracte proporciona als fumadors una satisfacció similar a la de fumar un cigarret, alleuja el desig de fumar i redueix la gravetat dels símptomes de l'abstinència de la nicotina, alhora que redueix l'experiència de recompensa de qualsevol cigarret fumat.[5]
El 2011, un assaig controlat aleatori amb 740 pacients va trobar que la citisina millorava l'abstinència de fumar al cap de 12 mesos del tractament del 2,4% amb placebo al 8,4% amb citisina.[6] Una metaanàlisi del 2013 de vuit estudis va demostrar que la citisina té una eficàcia similar a la vareniclina però amb efectes secundaris substancialment més baixos.[7] Una revisió sistemàtica i una avaluació econòmica del 2014 van concloure que la citisina probablement era més rendible per deixar de fumar que la vareniclina.[8]
Des de 1960 que es comercialitza al centre i l'est d'Europa (inicialment a Bulgària) com a ajuda en la cessació tabàquica.[9] A Espanya està comercialitzat sota el nom de Todacitan.[10]
La proporció de pacients que van abandonar el tractament a causa de reaccions adverses va ser del 6-15,5% i en estudis controlats aquest valor era semblant a la proporció de pacients que van abandonar el tractament al grup tractat amb placebo.[11] En general es van observar reaccions adverses de lleus a moderades, que van afectar amb més freqüència el tracte gastrointestinal. La majoria de les reaccions adverses es van produir al principi del tractament i van desaparèixer durant ell.[11]
Com efectes molt freqüents: augment de la gana i pes, mareigs, irritabilitat, trastorn del son, taquicàrdia, augment de la pressió, boca-seca, alteració del gust, diarrea o restrenyiment, cremor, erupcions, dolors musculars, cansament.[11] En dosis grans pot causar arrítmia cardíaca.[12] Té efectes al·lucinògens i estimula el sistema respiratori. En dosis superiors a 5mg pot resultar fatal.[13]