Ciutat antiga de Quebec
| |||||
| Tipus | centre històric  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| Entitat territorial administrativa | La Cité-Limoilou (Quebec) (en)  | ||||
| |||||
| Característiques | |||||
| Superfície | Patrimoni de la Humanitat: 135 ha | ||||
Patrimoni de la Humanitat  | |||||
| Tipus | Patrimoni cultural → Europa-Amèrica del Nord | ||||
| Data | 1985 (9a Sessió), Criteris PH: (iv) i (vi) | ||||
| Identificador | 300 | ||||
| Lloc patrimonial declarat | |||||
| Data | 6 maig 1964 | ||||
| Lloc patrimonial declarat | |||||
| Data | 6 novembre 1963 | ||||
| Data de finalització | 6 maig 1964 | ||||
La Ciutat antiga —en francès Vieux-Québec— és el centre històric de Quebec, on el fundador de la ciutat Samuel de Champlain va construir l'Habitation (Abitation de Qvebecq en francès antic) el 1608. La geografia del lloc és esencial: el cap Diamant domina el riu Saint-Laurent, amb una franja de terra baixa a la vora.[1] A la zona més elevada es troba la «Ciutat Alta», mentre que als peus hi és la «Ciutat Baixa», formant l'anomenat «patrimoni de l'Antic Quebec»,[2] part de la ciutat de Quebec reconeguda com a Patrimoni Cultural de Quebec i Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Administrativament, és part de La Cite-Limoilou.[3][4]
Ciutat Alta
[modifica]Samuel de Champlain va triar la zona de la Ciutat Alta per instal·lar el Fort Saint-Louis l'any 1608. S'ha mantingut des del seus inicis la naturalesa militar i administrativa per la seva posició estratègica a la part alta del promontori de cap Diamant. Va ser ocupada principalment per funcionaris del govern britànic i el clergat catòlic després de la conquesta britànica, mentre que els comerciants i artesans francesos i anglesos vivien a la Ciutat Baixa.[5]
La forta presència militar a la zona alta va limitar molt el creixement durant molts anys. El segle xix va sorgir un moviment que volia demolir les fortificacions, considerant-les obsoletes, innecessàries i com un obstacle per al desenvolupament urbà. El governador general del Canadà, Lord Dufferin va aconseguir persuadir els funcionaris de preservar i reconstruir-les el caràcter de la ciutat emmurallada, adaptant l'espai a les necessitats d'una ciutat moderna.[6] L'àrea va experimentar una certa degradació i va caure en desús a la dècada de 1950, però experimentà un nou impuls a la dècada de 1970.[5]
La majoria dels edificis del districte daten del segle xix. La construcció d'alguns fins i tot es remunta als segles xvii i xviii. El lloc compta amb diversos carrers comercials, el carrer de Saint-Jean, Sainte-Anne i Buade. L'administració pública i les institucions encara ocupen un lloc especial en el cor de la ciutat: l'ajuntament, el Seminari, el Convent de les Ursulines, el monestir basílica catedral de Notre-Dame de Quebec agustiniana i l'Hôtel-Dieu de Quebec. Hi ha molts hotels, incloent el Château Frontenac, o és un destí turístic molt popular. A la zona també es troben molts parcs ben cuidats, entre ells, el parc de l'Esplanade, de l'Artillerie, dels Gouverneurs, el parc Montmorency i els jardins de l'Hôtel-de-Ville.[5]
-
El Vieux-Québec
vist des de la ciutadella -
-
Hôtel-de-Ville de Quebec i l'edifici Price a la dreta -
-
Pati interior del Château Frontenac el 1918
_(25884780000).jpg)
Ciutat Baixa
[modifica]La Ciutat Baixa és un barri històric situat als peus de cap Diamant. Durant 1608, Samuel de Champlain va construir un estatge, els restes del qual es van trobat recentment a la Plaça Reial. Aquesta plaça ha estat restaurada per tal de reconstruir l'esperit francès dels seus orígens. En ella es troba l'església de Notre-Dame-des-Victoires, començada a construir durant el 1687 i que es va acabar el 1723.[5]
Respecte a museus, teatres i exposicions es troben: el Museu de la Civilització, el Museu Naval de Quebec, les casernes Dalhousie i el Teatre Petit Champlain. Des del port de Quebec, s'observa la conca Louise, la Brown, la Pointe à Carcy l'estació de tren Palais i l'Antic Mercat del Port. Altres llocs remarcables son la plaça de París, el parc Ulric-Joseph-Tessier, el carrer Saint-Pierre, carrer Saint-Paul, carrer Sault-au-Matelot i el Saint-Vallier Est, antic Saint- Charles, el primer carrer que fou pavimentat a Quebec.[5]
Del carrer de Petit-Champlain, molt estret, als peus de cap Diamant, surt un funicular que connecta amb la part alta, o bé, el carrer Côte de la Montagne.
-
Quebec, la Basse-Ville el 1903 -
El Vieux-Québec des del riu Saint-Laurent -
Cap-Blanc i el cap Diamant
Referències
[modifica]- ↑ Conseil du patrimoine culturel du Québec Arxivat 2018-10-02 a Wayback Machine. (en francès)
- ↑ La Ciutat Alta del Quebec va més enllà de la ciutat antiga (barris de Saint-Jean-Baptiste, Montcalm, Saint-Sacrement per exemple) i la Ciutat Baixa també compren més zona que la classificada (districtes de Saint-Roch, Saint-Sauveur, Limoilou).
- ↑ «Arrondissement historique du Vieux-Québec». Liste du Patrimoine mondial. UNESCO. [Consulta: 3 maig 2017].
- ↑ «Historic Sites and Monuments Act (R.S.C., 1985, c. H-4)». Justice Laws Website. Government of Canada. [Consulta: 3 maig 2017].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 «Arrondissement historique de Québec». The Canadian Register of Historic Places (CRHP). [Consulta: 3 maig 2017].
- ↑ Lord Dufferin va encomanar a l'arquitecte britànic William Henry Lynn una proposta per al desenvolupament de l'Antic Quebec.
Bibliografia
[modifica]- Commission des biens culturels du Québec, Les chemins de la mémoire, Monuments et sites historiques du Québec, Les Publications du Québec, Québec, 1990, tome I, p.77-108. BAnQ Arxivat 2018-03-28 a Wayback Machine.
- Commission des biens culturels du Québec, Empreintes & mémoire, l'arrondissement historique du Vieux-Québec, Les Publications du Québec, Québec, 2007, 238 p. BAnQ Arxivat 2018-03-29 a Wayback Machine.
Enllaços externs
[modifica]
- Lloc web oficial
- VieuxQuebec.com Arxivat 2018-03-28 a Wayback Machine.