Fitxa | |
---|---|
Direcció | Xavier Artigas Xapo Ortega |
Protagonistes | |
Ajudant de direcció | Marielle Paon i Núria Campabadal |
Producció | Diana Asenjo |
Guió | Jesús Rodríguez i Mariana Huidobro |
Música | Las Casicasiotone i Rui Aires |
Dissenyador de so | Xapo Ortega (amb postproducció de Francesc Gosalves) |
Fotografia | Xapo Ortega, Marielle Paon i Xavier Artigas (amb etalonatge de Luís Germanó) |
Muntatge | Xavier Artigas i Núria Campabadal |
Productora | Metromuster |
Distribuïdor | Metromuster |
Dades i xifres | |
País d'origen | Espanya |
Estrena | 24 de març 2014 |
Durada | 120 minuts |
Idioma original | català i castellà |
Color | en color |
Pressupost | 4.720 € |
Descripció | |
Gènere | No-ficció (documental) |
Lloc de la narració | Barcelona |
Lloc web | ciutatmorta.wordpress.com |
Ciutat Morta és una pel·lícula documental sobre el cas 4F, dirigida per Xavier Artigas i Xapo Ortega el 2013. Es va preestrenar el 8 de juny 2013 a Barcelona i estrenar el 24 de març 2014 a Màlaga. Ha estat premiada al Festival de Guia d'Isora, MiradasDoc, amb una menció honorífica i també com a millor documental al Festival de Màlaga de Cinema de 2014.[1]
El 8 de juny de 2013 es va estrenar el documental 4F: ni oblit ni perdó amb una acció de desobediència civil consistent en l'ocupació per part de 800 persones d'un cinema tancat 11 anys abans, al centre de Barcelona: el Palau del Cinema a Via Laietana. El cinema va ser rebatejat com a Cinema Patricia Heras. Ciutat Morta inclou les imatges de l'ocupació del cinema.[2][3]
El documental explica qui és Patricia Heras i per què va decidir llevar-se la vida, i vol ajudar a esclarir la veritat sobre el cas 4F.
El personatge principal de Ciutat Morta és Patricia Heras, a qui es va coneixent mitjançant la seva poesia i el testimoni de les seves amigues i exparelles sentimentals. Es tracta d'una jove estudiant de literatura, extremadament sensible, amb una estètica de cultura queer amb la qual s'identifica.
L'experiència que li travessa a partir d'aquell matí del 4 de febrer de 2006, quan és detinguda juntament amb el seu amic Alfredo en un hospital, dona un gir radical a la seva vida. Dos anys d'angoixa a l'espera del judici, esgotant tots els estalvis de la seva vida per pagar advocats. Tres anys de condemna a la presó. Aquests fets disparen la seva productivitat literària que va quedant registrada a un blog que titula de forma premonitòria: Poeta Difunta.[4]
Patricia se suïcida durant una sortida de la presó, l'abril del 2011. Aquesta pel·lícula vol ser un homenatge a ella.
La pel·lícula està publicada sota la llicència Creative Commons BY-NC-SA 3.0.
La pel·lícula va ser finançada exclusivament amb una campanya de micromecenatge a la plataforma Verkami a partir de microdonacions, aconseguint 4.720 € dels 4.211 € sol·licitats. L'excedent fou destinat directament al grup de suport de Patricia Heras i Rodrigo Lanza de la campanya de "Des-Montaje 4F".[5]
El cost real, en cas d'haver-se cobert totes les despeses de realització, representaria uns 90.000 € aproximadament.
El 17 de gener de 2015, Ciutat morta es va emetre al Canal 33, dins del programa Sala 33. Amb un 20% d'audiència i 569.000 espectadors va ser el programa més vist del dia i el més vist en tota la història del Sala 33.[13][14] El documental es va emetre amb 5 minuts censurats per decisió d'un jutjat de Barcelona, després que l'«ex-cap d'informació de la guàrdia urbana de Barcelona, Víctor Gibanel» el denunciés per una possible «violació del seu dret a l'honor, a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge».[13][15] Els 5 minuts censurats s'havien pogut veure al documental sencer.[16] El Sindicat dels Mossos d'Esquadra des del seu compte de Twitter va qualificar el documental de «fantasia», dient: «Bona nit per anar al cinema. Tot i que si us agrada la fantasia amb C33 teniu prou.»[17] Després de l'emissió es va produir una concentració a la plaça Sant Jaume de Barcelona de centenars de persones.[18]