Ciència del sòl

Un científic estudiant mostres de sòl

La ciència del sòl és l'estudi científic del sòl com a recurs natural de la superfície de la Terra que inclou la formació del sòl, classificació i la seva cartografia, propietats químiques, biològiques i la fertilitat; i aquestes propietats amb relació a l'ús i gestió del sòl[1]

De vegades es fan servir com a sinònims de ciència del sòl termes que es refereixen a branques seves, com són la pedologia, que és l'estudi dels sòls en el seu ambient natural[2] (formació, química, morfologia i classificació dels sòls) i l'edafologia,[3] que es refereix al mateix concepte però incidint especialment en l'aspecte dinàmic del sòl. (influència del sòl en els organismes, especialment les plantes). La diversitat de noms d'aquesta disciplina científica està relacionada amb les diverses associacions que hi estan implicades com són els especialistes en l'enginyeria, agronomia, química, geologia, geografia, ecologia, biologia, microbiologia, silvicultura, sanitat pública, arqueologia, i en planificació regional.

Els especialistes en ciència del sòl s'ocupen de problemes com els de la conservació del sòl llaurable en un món amb població en increment, una possible futura crisi de l'aigua, increment del consun d'aliments per capita i la degradació del sòl.[4]

Camps d'estudi

[modifica]

El sòl ocupa la pedosfera, que és una de les esferes de la Terra segons la geociència. Aquesta és la perspectiva conceptual de la pedologia i l'edafologia, les dues branques principals de la ciència del sòl. Les dues branques apliquen una combinació de física del sòl, química del sòl, i biologia del sòl. Els conceptes del sòl són interdisciplinars.

Història

[modifica]

Vassili Dokutxaiev, un geòleg, geògraf i un dels primers estudiós de la ciència del sòl, va identificar com un recurs separat conceptualment de la geologia i la producció de conreus i tractat com una totalitat.

El terme ciència del sòl, posteriorment, també es va aplicar, popularment i en una part dels científics, al material de la superfície de la Lluna i Mart. Aquesta concepció moderna del sòl s'ajusta a la definició de sòl de Nikiforoff (1959) com "ell excitada de la part subaèrea de l'escorça terrestres".[5]

Alguns programes de grau

[modifica]

Amèrica del nord

[modifica]

Europa

[modifica]
  • Universitat Estatal de Sant Petersburg, graus de Bachelor i Master

Referències

[modifica]
  1. Jackson, J. A. (1997). Glossary of Geology (4. ed.). Alexandria, Virginia: American Geological Institute. p 604. ISBN 0922152349
  2. Ronald Amundsen. «Soil Preservation and the Future of Pedology» (PDF). Arxivat de l'original el 2018-06-12. [Consulta: 8 juny 2006].
  3. «Ciència del sòl». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. Janzen et al. (2011). Global Prospects Rooted in Soil Science Arxivat 2015-02-27 a Wayback Machine.. doi:10.2136/sssaj2009.0216.
  5. C. C. Nikiforoff «Reappraisal of the soil: Pedogenesis consists of transactions in matter and energy between the soil and its surroundings». Science, 129, 3343, 1959, pàg. 186–196. DOI: 10.1126/science.129.3343.186. PMID: 17808687.

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]