Clara Tybjerg
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (da) Clara Sophie Sarauw 3 maig 1864 Kalvehave (parròquia) (Dinamarca) |
| Mort | 14 gener 1941 (76 anys) Copenhaguen (Dinamarca) |
Presidenta Kvindernes Internationale Liga for Fred og Frihed (en)  | |
| 1915 – 1920 | |
| Activitat | |
| Ocupació | activista pels drets de les dones, pacifista, activista per la pau |
| Membre de | |
Clara Sophie Tybjerg, amb cognom de soltera Sarauw (1864-1941), fou una activista, pacifista i educadora danesa pels drets de les dones. El 1915, assistí a la Conferència Internacional de Dones a la Haia, juntament amb Thora Daugaard. De llavors ençà, cofunda, i del 1916 al 1920 dirigeix Danske Kvinders Fredskæde (Cadena de Pau de Dones Daneses), que esdevingué la branca danesa de la Lliga Internacional de Dones per la Pau i la Llibertat. També és recordada per ajudar a portar xiquets víctimes de la guerra de Viena a Dinamarca després de la Primera Guerra Mundial.[1][2]
Primers anys i educació
[modifica]Nasqué el 3 de març del 1864 a la parròquia de Kalvehave, prop de Vordingborg. Clara Sophie Sarauw era filla del guarda forestal Conrad August Nicolaus Sarauw (1816-1886) i de Betzy Wilhelmine Hansen (1834-1909). Després de la mort de son pare, se n'anà a Copenhaguen, on exercí de professora al Donin Kellerske Åndssvageanstalt, especialitzat en l'educació d'infants multifuncionals. Després marxà als Estats Units, on treballà i continuà els estudis a Pennsylvania Training School for Feebleminded Children fins al 1892.[1]
El 18 de maig del 1893 es casà amb el jutge Erland Tybjerg (1863-1925). Fou contractada com a professora d'anglés en H. Adlers Fællesskole, la primera escola mixta danesa, on va romandre fins al 1915.[1]
Participació en el moviment feminista danés
[modifica]Tybjerg participà en el moviment feminista danés. El 1913 era secretària internacional del Danske Kvinders Nationalråd (Consell de Dones de Dinamarca) i també membre de Kvindelig Læseforening (Associació de Lectores). Fins que les dones daneses aconseguiren el seu dret a vot al 1915, ella i la seua germana Elna Munch van lluitar per la causa.[1]
Carrera com a activista per la pau
[modifica]El 1915, assistí a la Conferència Internacional de Dones per la Pau a la Haia. Fundà, juntament amb Thora Daugaard, Danske Kvinders Fredskæde, la branca danesa de la Lliga Internacional de Dones per la Pau i la Llibertat. Tybjerg creà una xarxa d'estudi formada per 30 dones, entre les quals Gyrithe Lemche, Henni Forchhammer, Estrid Hein, Matilde Bajer i Ellen Hørup. Viatjaren per tota Dinamarca animant les dones a afiliar-s'hi. Tybjerg va presidir l'organització del 1915 al 1920. Després va presidir-ne la branca de Copenhaguen del 1921 al 1925. Thora Daugaard la va succeir en la presidència.[1]
Finalitzada la Primera Guerra Mundial, la WILPF organitzà una segona conferència a Zuric. Tybjerg hi anà en representació de la branca danesa. A partir del 1921, es va esforçar per ajudar xiquets de Viena que sofrien desnutrició. Va aconseguir que molts se'n traslladaren a Dinamarca, on van poder recuperar la salut en llars daneses.[2]
Vida personal
[modifica]Tybjerg estava casada i tenia dos fills. Després de perdre el marit el 1925, visqué uns anys a Hillerød, on continuà militant en el pacifisme. Va morir a Copenhaguen el 14 de gener del 1941. Està enterrada al cementeri de Tibirke, prop de Tisvilde.[3]