Malaltia objecte | clamidiosi, úlcera duodenal, otitis mitjana, infecció del tracte respiratori superior, bronquitis aguda, amigdalitis, faringitis, sinusitis, malaltia vascular perifèrica, infecció per estafilococs, malaltia bacteriana, cel·lulitis, pneumònia, otitis, Mycobacterium avium-intracellulare infection (en) , predisposició genètica a la grip, abscés dental, infecció cutània, infecció micobacteriana, faringitis estreptocòcica i infecció per Helicobacter pylori |
---|---|
Dades clíniques | |
Grup farmacològic | macròlid i Policètid |
Codi ATC | J01FA09 |
Dades químiques i físiques | |
Fórmula | C38H69NO13 |
Massa molecular | 747,477 Da |
Identificadors | |
Número CAS | 81103-11-9 |
PubChem (SID) | 84029 |
IUPHAR/BPS | 10903 |
DrugBank | DB01211 |
ChemSpider | 10342604 |
UNII | H1250JIK0A |
KEGG | C06912 i D00276 |
ChEBI | 3732 |
ChEMBL | CHEMBL1741 |
PDB ligand ID | CTY |
AEPQ | 100.119.644 |
La claritromicina és un antibiòtic utilitzat per tractar diverses infeccions bacterianes.[1] Això inclou la infecció estreptocòccica, pneumònia, infeccions cutànies, infecció per H. pylori i la malaltia de Lyme, entre d'altres.[1] La claritromicina es pot prendre per via oral com una píndola o líquida.[1]
Els efectes secundaris comuns inclouen nàusees, vòmits, mals de cap i diarrea.[1] Les reaccions al·lèrgiques severes són poc freqüents.[1] S'han reportat problemes hepàtics.[1] Pot causar danys si es pren durant l'embaràs.[1] És de la classe dels macròlids i actua disminuint la producció de proteïnes d'alguns bacteris.[1]
La claritromicina es va desenvolupar el 1980.[2] Està a la llista de medicaments essencials de l'OMS.[3] La claritromicina està disponible com a medicació genèrica.[1] El cost majorista en el món en desenvolupament es troba entre 0,13 i 0,79 dòlars EUA per dosi.[4] Es fabrica a partir de l'eritromicina i és químicament conegut com a 6-O-metileritromicina.[5]